Un tros de paper | Page 8

a un que va atentar contra la vida d'un personatge reial, s��n els fets que m��s proven la il��lustraci�� que tant en els temps antics com moderns ha adornat els nostres governants.
Altres n'hi ha que, despr��s de la Honorata, han donat que enraonar; per�� deixem-les, i, com qui salta els pilans de can Xifr��, saltem uns quants trossos d'hist��ria i fem de manera de caure de peus junts en l'��poca que travessem ara, amb el farcellet de les nostres penes al coll.
Jo m'he trobat, un dia, que em vaig llevar de mat�� per anar a buscar la llevadora. Surto de casa i toquen hores (primera campana). Encara no havia donat quatre passos quan... ganinc gananc, ganinc gananc... les burres de la llet. (Vagin comptant per no entretenir-nos.) Arribo a la cantonada i veig el cartell de Santa Creu La Campana de la Almudaina. Ho estava llegint i em sento: -Senyor, la gorra.- Passava un combregar. Em descobreixo, i estava encara agenollat quan les cabretes, venint apressuradament, em fan al?ar i arreconar-me a l'altre cant��, des d'a on veig el cartell dels Campos que deia: L'Esquella de la Torratxa, i el del Liceo, a on la nit passada havien debutat uns campan��logos. Dono quatre passos i un d'aquests que venen llumeneres comen?�� a dar cada cop amb aquella esp��cie de planxes de llaut��, que si allavores no vaig quedar sord no hi quedar�� mai. Veig la creu blanca a la porta de la llevadora, estiro el cordill d'una campana que fins molt entrat el dia penja al costat de l'escaleta, i, com si s'esper��s la senyal meva, s'alcen totes les campanes al vol, perqu�� aquell dia s'havia mort no s�� quin bisbe.
Tot aix�� en menos de deu minuts.
I no penseu que aix�� fos precisament aquell dia: jo el cito perqu��, havent-me llevat de mat�� i no havent-hi en la ciutat altre bullici que aquell, se'm va fer notable i ho vaig observar. Els dem��s dies i les dem��s hores ��s lo mateix, per no dir pitjor; pareu-hi b�� l'atenci�� i us semblar�� que viviu dintre d'una regadora plena de pedres que alg�� fa rodolar a puntades de peu.
Ja tenen ra�� que l'home s'acostuma a tot!
Jo s�� gendre que a c��pia d'anys d'estar amb la sogra han arribat a viure disputant i tirant-se coses pel cap nom��s cinc o sis vegades cada dia.
Si no fos aix�� ?com podria compendre's que hi hagu��s qui pogu��s viure a Barcelona amb aquest soroll de campanes sense comptar les orelles a prova de bomba que poden estar a prop de les parr��quies i les blindades que viuen en els calderers? Desenganyeu-vos i conveniu amb mi: ��s el costum.
A m��s del costum, no hi ha dubte que per instint ens agraden les campanes: tant, que no f��ra estrany que alg�� d'aquests que creuen en la transmigraci�� ens sort��s algun dia amb que molts dels que m��s figuren en Barcelona n'havien portat al coll per anar a pasturar. Aix�� com a un d��putat se li fa fer el que es vol prometent-li un bon empleu, o a un gos el feu ballar ensenyant-li un os, a un catal�� parleu-li de campanes i ja el teniu content.
En prova d'aix�� no hi ha ning�� capa? de provar-me que res de lo que parli o faci olor de campana hagi anat malament.
En el terreno literari;
La Campana de la Almudaina. Furor.
L'Esquella de la Torratxa. Furor.
El senyor Balaguer va provar d'enviar als Jocs Florals La Campana de l'Ave Maria. Premiada.
En Bofarull te en Els Trobadors nous una composici�� de tres planes que no hi ha m��s que nig-nang i ning-nang. Agrada molt.
I no ��s pel m��rit que puguin tenir les composicions: ��s perqu�� ens agraden les campanes i... ja est�� dit, ens agraden.
Si alg�� vol fer gl��ria i diners a Barcelona, que parli de campanes; no falla. Ja veieu que qualsevol de les coses que he citat ��s capa? de fer-les el m��s tonto; doncs, si les voleu fer, ja teniu patr�� de l'��xit.
I aix�� en qualsevol sentit que siga. Estic segur que, si els industrials de tot all�� de la B��ria i Pla?a de la Llana agafen les seves llibretes o comptes de les campanes que han fet o han de cobrar i les porten als Jocs Florals en forma de balada, se n'enduen els primers premis i no deixen res pels cantors de les estrelletes, les nines, els estels, i tots aquests que, si ho an��ssem a esbrinar b��, a l'��ltim no s��n m��s que gent pagada per en Fradera, aquell home que ven grues a la pla?a de Sant Jaume, i quatre o cinc fideuers, perqu�� cada any els hi anuncien els seus g��neros en vers.
Mes, tornant al nostre assumpto, ?qu�� t�� d'estrany que cosa de deu o dotze anys endarrera una municipalitat desitjosa de gl��ria, coneixent el gust de