Un tros de paper | Page 7

barcelon�� ja pregunta quin temps fa. Tots sabem a quina hora ha canviat el vent, si ha plogut a muntanya, qu�� porta el calendari per la quinzena vinent, i a cada pas trobareu grupos de gents que es fan reparar els uns als altres si cap a Montseny hi ha n��vols i fa ull cap a garb��.
Xicotassos com uns Sants Paus, que abans sols pensaven en xefles de paiellas i mam que te cri��, i feien burla de tot quant tirava a ordre i vida arreglada, els veureu ara subjectes al caldo de gallina, al te i a la m��s severa sobrietat. Abans de ficar-se al llit calculen si en tindran prou amb dues flassades, i, si el temps refresca, se n'hi posen tres.
Les calaverades que solien consistir en fer postes sobre tornar a sopar despr��s d'haver sopat, en trencar vidres i en anar cantant pels carrers a deshora de nit, ara consisteixen en reunir-se tres hores per espai de vuit dies i fer salomons i cadenes de paper, amb bitllets de les rifes extraordin��ries, perqu�� s��n de colors.
D'en?�� que es va posar el bando perqu�� s'emblanquinessen escales i patis, tothom estudia les virtuts desinfectants de la cal?; se disputa sobre quina ��s m��s blanca; s'examina en quines ��poques ha pujat i baixat de preu, i es considera al calcinaire com a un dels oficials m��s ��tils a la societat. No s'hi pot fer m��s; no podem ja passar per davant d'una escaleta sense tirar-li una ullada per a veure si est�� ben emblanquinada o no.
Si els almog��vers nos veien!
I si ens veiessin embabiecats davant del Caf�� espanyol, d'Espanya, o del Su��s, les nits que hi fan cremar una dotzena de llums de gas, quina ganyota ens farien!
?No s'havien burlat mai, vost��s, d'aquelles poblacions que, com a gran cosa, nos feien saber que estaven molt alegres perqu�� els havia arribat tropa i confiaven que els diumenges la m��sica militar tocaria en la pla?a?
-Quina diversi��!- d��iem amb escani. -?No s�� com ning�� pot trobar gust en semblant cosa! I lo cert ��s que avui tot Barcelona acut a la Pla?a Real al vespre, i fins hi ha s��ries disputes sobre si el cornet�� o el butzen han donat una nota fora de to.
Els focs de carrer tenen per nosaltres un atractiu que abans no hauria tingut el primer tenor del sigle, i els balls de carrer, estimulats per la compet��ncia, fan coses que ens semblen prodigis i ens inclinen a meditar sesudament respecte a la influ��ncia de l'empedrat p��blic en el benestar del gremi dels sabaters.
Aix�� ��s Barcelona avui en dia: a tal punt hem arribat; tots som tafaners, badocs, fr��vols donetes, per culpa de...
Atura't, Pau.
Quedi sepultat en el silenci el nom del culpable.
L'anomenarem en son dia, que ser�� quan se canti el Ted��um.
X. (Robert Robert)

LA CAMPANA
Ah! No ho sabien? Donques s��, hem rebut una pila de queixes dels nostres parroquians perqu�� la setmana passada vam parlar poc de la Campana.
Pens��vem nosaltres que parlant-ne tothom molt, es consideraria com un m��rit l'originalitat de no parlar-ne gaire, i no ens ha reeixit.
No? Doncs ja els n'omplirem, les butxaques: avui quasi tot campana, i per no oblidar-nos-en, comen?arem ara.
Qualsevol, per molt que ignori la hist��ria de Catalunya, encara que siga un mantenidor, no hi ha dubte que sabr�� la import��ncia moral i material que en totes ��poques han tingut les campanes en aquesta terra privilegiada.
Potser que alg�� em faci notar que totes les nacions d'aquest m��n de mones, tenen en gran estima semblants trastos, per�� jo els asseguro i puc assegurar (perqu��, gr��cies a D��u, no s�� dels que han viatjat menos} que comparat amb el paper que aqu�� fan les campanes, el d'altres llocs ��s paper blau d'aquest d'embolicar troques, i encara, si massa m'apuren, els dir�� que ��s d'estrassa.
Repareu-ho b�� i veureu que ��s una cosa per dem��s.
Remuntem-nos a lo m��s lluny de nostres cr��niques, i es troba que ja les campanes atabalaven a nostres primers pobladors.
Anem m��s endavant, i entre mil campanes c��lebres, que no cito perqu�� aix�� f��ra el cuento de mai acabar ens trobem amb les dels hist��rics sometents, fins que en el regnat de D. Pere del Punyalet ja sobre?x la Campana de la Uni��, que, segons lletres d'impremta, va fer quasi tant soroll com la nostra Laia, sin�� que, parlant francament, havem de dir que amb molta m��s honra.
M��s endavant, encara, i passant sempre per entre un ramat de campanes famoses, ens trobem amb la Honorata, immortal per haver tocat a sometent en la guerra que amb tanta gl��ria v��rem sostenir contra Felip V, i per haver-se'n, despr��s, venjat dit rei, manant que la trossegessen nom��s perqu�� va tenir la condescend��ncia de deixar-se tocar pels catalans, sabent ella que no podia ni devia deixar-s'ho fer.
Aix�� i l'haver fet cremar el burro que va dur al suplici