Un tros de paper | Page 9

Barcelona, pens��s en fer una campana?
Molt natural.
Es va proposar la campana i el primer prop��sit va ser el de qu�� fos una campana immensa, monumental: una d'aquestes campanes que farien perdre el curs als estudiants encara que el mateix Rector s'hagu��s de casar amb sa germana.
Es va votar, doncs, la campana, ens v��rem posar a fer-la, i llavors ella va comen?ar a fer el bot i a no voler sortir b�� de cap manera.
Heu vist el que s��n les coses!
Agradar-nos tant les campanes, estar-hi tan familiaritzats, i, amb tot i aix��, una vegada que volem fer la francesilla de fer-ne una de grossa, no poder-ne eixir de cap manera.
La primera no va servir perqu�� no era bona.
La segona perqu�� era xica.
La tercera perqu�� era esquerdada.
La quarta perqu�� no tenia nanses.
Quina humiliaci��! Una campana que havia de tocar l'hora als N��ts dels Almog��vers, car��ixer de lo que mai ha faltat a la m��s miserable olla, al m��s vil tup��.
Per ��ltim ve un, se n'encarrega, la fa en Hostafrancs pensant que potser a les altres no els provaven els aires pestilents de la ciutat, l'acaba, la pugen, la pengen, i ara ens trobem amb qu�� vol fer la compet��ncia an en Tamberlich donant el do de nansa.
No fa ning-nang, ni nang-neng, ni ning-nong: fa nyac-nyac-nyac. Si fos una veritat lo de la transmigraci��, ha sigut oca.
I doncs qu�� fem? ?Tota la vida s'han de fer monuments com els de la Pla?a Real, jardinets com els del carrer de la Ciutat i Passeig de Sant Joan, fonts com la de frente Atarassanes i campanes com l'Eul��ria?
?Volen potser que el lletrero que hi ha en l'estaci�� del ferrocarril de Matar�� es canvi? pel que hi ha en la d'aqu��?
No tracto d'analisar qui t�� culpa ni ra��, sigui qui sigui o siguin els que siguin els que han pres part en tan grandiosa obra. Si la campana algun dia toca i sentiu com un eco que tal vegada, estant distrets, podr��eu pendre per un bram, no ser�� la terraire que passi ni la campana que sona. Ser�� la veu de la vostra consci��ncia.
JAUME GIRALT

BALLS
Un tros de paper, que com les contribucions s'introdueix per totes parts, va voler, en la nit de l'��ltim dijous, fer una francesilla, i, agafant el gambeto nou, la barretina morada i la faixa de seda, se les planta cap a seguir balls de m��scares.
Comen?o pel Teatre Romea, on hi ha la societat de La Mascarita. Entro i quedo enlluernat. Quant de llum! Quin soroll! Quin tiberi! I sobretot, quant b�� de D��u! Quina collita de bons pomets! All�� s�� que era un sarau que valia deu pedres! Ai D��u meu! Si no me'n vaig crec que deixo de ser viudo (perqu�� deuen saber que jo s�� viudo, pel que els pugui convenir) i m'apario amb la primera mestressa que topo, perqu�� alli s�� que no hi havia m��s que triar i remenar. ?Totes eren boniques! Totes eren hermoses!
-Vaja- em digu��: -Pere, aix�� no fa per tu: ? ��s massa de patent. Anem cap al carrer de la Canuda, que La Margarita potser podr�� convenir-te m��s. Per�� ca!...La Margarita era feta i pastada a La Mascarita. S'assemblaven tant, aquelles dues reunions, com s'assemblen dues gotes d'aigua: s��n dues germanes bessones que el que no s'hi fixi amb detenci�� es creur�� que ��s una mateixa. Nenes boniques com all��, cares hermoses que sembla que a un li diuen vulgueu-me, ullets que piquen com matafaluga, i... ai! Si no me'n vaig d'aquell sarau, jo crec que m'empasso. All�� s�� que en Camprodon faria dir al seu Tit��:
Las hay muy saladas, muy...!
Creient que la impressi�� f��ra menos forta, torno a agafar el gambeto, que la calor m'havia fet deixar mentres menjava un boc�� al restaurant i (que per cert ��s a comodo, si b�� tenen uns mossos... ei! no de l'Esquadra... que compten un de pa i tres i mig de peix, que fan cinc, i un i mig de rabes... diguem set, i tres i mig d'una truita onze, i etc.), i xano-xano, com aquell que ja ha sopat, me les planto cap al niu del Gavilan. Me n'entro cap dins i... renoi!... a Barcelona no hi ha lletges. Quin sarau m��s gavilan! ?Per�� quin sarau m��s curro! Mentres estava veient aquell planter de minyones, romp la cobla amb un rigodon i comen?a a ballar D. Quijote, Els reis moros, D. Re, i fins Mefist��feles! Allavors si que em vaig dir: Pere Pau, cap a casa: anem-nos-en al llit, que aqu�� el dimoni hi balla.
Prou vaig tractar d'adormir-me; per�� no em va costar poc ni gaire! Per tot veia nimfes que em feien l'ullet, bruixes que semblaven ��ngels, mores que em recordaven el parad��s de Mahoma, cantineres, pageses. I, aix�� s��, tot bonic, tot herm��s i tot bellugant-se al comp��s de l'esbojarrat rigodon o