Un tros de paper | Page 6

de les seves.
T��! ?Ara m'han emblanquinat la fatxada del teatre Principal!
No li faltava m��s que aix��! Sembla un ramillete de sucre d'aquells que rifen per Tots Sants.
* * *
Proposa un manobre que la fatxada del teatre de Santa Creu es faci desapar��ixer sense tirar-la a terra.
Diu que en engrandint un xic m��s les finestres no en quedar�� borrall, i t�� ra��.
Vaja, arquitecte! Aix�� podria satisfer sa desenfrenada afici�� a les obertures i s'estalviava el disc��rrer l��nies i ninots.
* * *
En la fatxada del teatre Principal s'han pintat les pedres de manera que figurin pedres. No ��s estrany: jo coneixia un boig que va fer bronzejar un candelabre de plata.

BARCELONA AVUI EN DIA
?Tanmateix ens anem tornant molt cracs, els barcelonins!
Ai, senyor! Encara no fa dos mesos que quasi b�� tots ��rem persones acostumades a presenciar impassibles les majors extravag��ncies de la civilisaci��; est��vem familiarisats amb el viu moviment de les capitals populoses; i, si alg�� feia admiraci�� d'un cas notable, ens el mir��vem amb una rialleta de burla, com aquell que diu: -?D'on surt, ara, aquest beneit? ?Que est�� fet a poc!
La gala del barcelon�� era, com la del botiguer d'Espronceda, nihil admirari. Ens parlaven d'una grossa bancarrota, d'un adulteri acompanyat d'esc��ndol, d'una criatura de dotze anys su?cida, i tot seguit respon��em: -Oh!... ?Aix�� es veu cada dia! Oh, si an��sseu a Par��s!... ?si hagu��sseu estat a Londres!...
Lleg��em els diaris que porten noves de tot lo m��n i trob��vem en les seves planes el descobriment d'un centenar d'isles, l'incendi d'una vila entera, el sacrifici d'un mariner que patia mort per salvar a una persona desconeguda, un pacte mercantil que agermanava a dues nacions, la caiguda d'un imperi, la gloriosa aplicaci�� d'un nou remei que deslliurava a la humanitat d'un mal horrible. I nosaltres, freds i avorrits, llen?��vem els peri��dics, dient:- Quin f��stic! Aquests paperots mai porten res. -Mir��vem les funcions de teatre i tot ho trob��vem vell, ins��pid, pesat, insuportable. V��iem un article sobre la nosa que fa la Ciutadela, i exclam��vem: -Bah! ?Sempre ens parlen de lo mateix!
Si de lluny repar��vem muni�� de gent aturada en un carrer, ja se sabia: tots haviem de dir: -Que n'hi ha, de badocs, a Barcelona!...
Ai p��tria, p��tria! Qui t'ha vist i et veu!
Ara ��s ben al rev��s!
Sembla impossible que en tan poc temps hajam passat d'aquella vanitosa indifer��ncia, d'aquella sup��rbia presumptuosa, a la curiositat infantil m��s extremada.
Sobre aquest punt tamb�� els podria posar quatre paraules en llat��, que hi v��nen molt al cas; mes no les poso perqu�� no estic ben segur de saberles exactament, i en cosa escrita ��s molt f��cil que a un l'atrapin; si aix�� fos discurs o serm��, ja les hauria tirades entre cap i coll, perqu�� les paraules volen, i parlant una mica enfarfegat ning�� podria demostrar-me que la cita era esguerrada.
Despr��s d'aquesta prova de franquesa, que de ma plana voluntat els dono, crec que m'haur�� fet quelcom simp��tic als lectors, i, amb aqueixa confian?a, prosseguesc.
Endem��s, com an��vem dient, hem canviat tant, en dos mesos, la gent de Barcelona, que estem desconeguts.
Ara, tot t�� gran import��ncia: tots referim, com si fossin assumptos de molta entitat, les petiteses m��s n��mies e insignificants.
Arriba un a una reuni�� de caf�� o passeig, i, si vol v��ure's rodejat d'una cinquantena de curiosos, no t�� m��s que preguntar: -?Que no saben lo que ha succe?t?
Si el diari porta que la pluja ha escrostonat la fatxada d'una casa acabada de fer, tot seguit sentireu vint o trenta persones que diuen: -Home! ho tinc d'anar a veure.- Ja aquest succ��s ��s un alicient per a la curiositat p��blica.
Hi ha h��mens formals, d'aquestos que consideren malaguanyats el temps i els esfor?os que s'empleen en combatre la pena de la vida, que amb tota la bona fe es dediquen a contar les botigues tancades, i, apuntant-les per carrers i barris, viuen persuadits de qu�� el dia que publiquin els seus datos haur��n fet un gran servei a l'esp��cie humana.
Jo mateix he vist a un senyor molt amic de les ci��ncies exactes, i enemic ac��rrim de tot quant pot distraure a la gent de les ocupacions s��ries, jo l'he vist passar mitja hora al carrer, aturat i mirant en l'aire, i no per a contemplar la immensitat del firmament o el majestu��s curs dels astres, sin�� per a veure una mona amb capa vermella, que menjava sucre sentada en la barana d'un balc�� de segon pis.
Si pel juliol li haguessen dit que tan prompte havia de caure en semblant debilitat, hauria respost que tractaven de burlar-se d'ell sense gr��cia.
Abans, el parlar de la pluja, del vent, de la lluna nova, sols era propi de vells xacrosos o d'enamorats, pollastres o curts de gambals que no s'atrevien a encetar l'assumpte del seu delici��s neguit.
Ara tothom, sens excepci��, no solament ne parla, sin�� que, a penes bada la boca, el