Un tros de paper | Page 5

culta es traslada en pes al passeig de Gr��cia.
No ��s reconeguda persona decent (per molt que ho sia) la que no t�� per costum freq��entar aquell siti en l'��poca i hores indicades.
Aix�� ��s frase molt significativa la de: ?Avui fulana no ha anat al passeig de Gr��cia.?
Aix��, quan se diu un dijous: ?Aquesta tarda nos veurem?, ja s'ent��n que es vol dir: ?En el passeig de Gr��cia?.
Els dem��s dies, a iguals hores, la reuni�� ��s numerosa per dos motius, especialment, l'un molt singular.
Va comen?ar alg�� a anar-hi a passejar per ser siti agradable i no trobar-hi a ning��. I aix�� era tan cert, que es va oc��rrer a molt��ssims, els quals se van trobar amb una concurr��ncia forta; per��, com cada u d'ells ha procurat apartar-se tot lo possible dels altres, i com ning�� d'ells va a lluir ni a avergonyir als dem��s amb son exterior, quasi b�� no s'adonen de qu�� tanta siga l'aflu��ncia de passejants, i cada u diu en son interior:
-M'agrada venir aqu�� perqu�� no hi ha gent.
Entre aquestos passejants de tarda n'hi ha for?a que s'ocupen molt s��riament en enterar-se b�� de lo que adelanten les obres.
No n'hi ha cap que tingui casa, mes tots estan enterats de la calitat del morter que s'hi emplea, del gruix de les parets i els jornalers que hi treballen: s��n els que fan c��rrer per Barcelona aquest eixam de not��cies que, bones o dolentes, per tot circulen sobre els ventatges i desventatges de l'ensanche (hem de dir ensanche!).
IV
A les nits d'estiu...
?M��sica al Prado, m��sica al Criadero, m��sica al T��voli, m��sica als Campos, m��sica a Euterpe; coet d'aqu��, roda de foc per all��, gots de colors a les fatxades: all�� ��s vida, all�� ��s gentiu.
Tots els teatres plens, tots els ��mnibus plens, el passeig ple, els bancs plens; el ferrocarril ple de gom a gom sens parar mai.
A l'una banda exhibeixen la ignocent mal��cia d'En Pere Pau; al costat repeteixen les rialleres Pitarrades; al davant fan el gasto Don Simon, o altres semblants; m��s amunt L'El��xir o Le Prigioni, i tot aix�� dura fins a les onze o dos quarts de dotze, hora a on se solen trobar reunits en el Passeig la major part de c��mics i espectadors i passejants, tips de musica a no poder m��s, i encara, abans de sortir del passeig, troben una colla de ceguets que ha passat el vespre all�� tocant sempre, amb un plat de llauna a terra per a recollir les caritats.
V
Deixo aquesta mat��ria, reconeixent que no s�� digne de tractar assumptes tan elevats.
Vost��s no saben els molts que van al tiro de coloms del T��voli, c��lebre en son temps per l'entremaliada redacci�� de sos cartells.
I si no han vist la marcialitat, el suar, lo llambregant de faldilles, l'encarcarament d'enag��es de les minyones, que, amb el vano verd i el mocador de mocar plegadet en la m��, devoren a violentes gambades l'espai compr��s entre Barcelona antiga i el castell d'En Gibert; si no han vist aix��, dic, els falta veure una de les coses m��s especials i caracter��stiques del passeig de Gr��cia.
No m'atreveixo a descriure-ho, me poso baix l'amparo del poeta aragon��s que deia:
Eso no se pinta, no: eso, Asazuldo, se siente...
Lo qual vol dir, en catal��, que aquelles criades es menester veure-les, i no pot, qui coneix b�� Barcelona, el barcelon�� m��s ent��s, si no ha contenplat les mans, els peus, les passes, les cares, les cintures i sobretot la fervorosa vocaci�� amb qu�� aquella part de sexo femen��, flairant el mascle, tement el vespre, �� remoguda fins a l'��nima per les espinguetades del cornet�� de pist��, vola com el vent, s'enfonsa en la pols, tropessa en palets, topa amb transitants i, amb calor al clatell, aumentat per l'impacient anhelar i la viol��ncia de la carrera, entra esbufegant en el sal�� i amb la certesa de qu�� va a descansar... ballant dins d'un forn.
* * *
El passeig de Gr��cia! Si n'��s de d��lici��s! Ja ��s modisme general el dir: -Si treia una rifa m'havia de fer una casa al passeig de Gr��cia.
X. (Robert Robert)

EL TEATRE PRINCIPAL
Barcelona sempre ha tingut molts enemics.
Diem aix�� perqu�� la fatxada del teatre de Santa Creu estava molt b��, bruta. Quasi ning�� s'adonava de tal aberraci�� arquitect��nica, i, com tot era regal��s d'aigua i escrostonats, si algun foraster se n'adonava, es creia f��cilment que era cosa que havia d'anar a terra aviat, i aix�� an��vem passant.
Ara tot plegat hem vist que l'emblanquinen, i, ��s clar, ressalta i fa girar els ulls i ��s un preg�� continu del nostre mal gust.
Ahir una pila de gent ne feien mofa preguntant:
-Que la llepa l'arquitecte?
-Que la volen rifar?
-Que la tapen amb papers?
-Que va en camisa?
Per amor de D��u tornin-la a embrutar! Ja que ��s tan dolenta, al menos que no es vegi.
Sempre m'ho vaig pensar, que els emblanquinadors en farien una