Un tros de paper | Page 4

amb un nyanyo al front, quan ne surt m��s barato.
X. (Robert Robert)

EL PASSEIG DE GR��CIA
I
La Barcelona alegre, ociosa, la Barcelona movedissa, no la busquin sin�� al Passeig de Gr��cia, i ara m��s que mai d'en?�� de l'ensanche, ?malviatge la paraula!
El passeig de Gr��cia ��s m��s passeig que la Rambla, perqu�� ��s molt m��s ample; perqu�� t�� vistes m��s dilatades i amenes; perqu�� els edificis ara comencen a vorejar-lo. No recorden, com els de la Rambla, el c��stig del treball i la cod��cia de la industria, sin�� el grat descans, el benestar, la riquesa, el luxo.
Per all�� s'esplaia el cor veient les temptatives art��stiques de les fatxades, sisquera no sempre el bon gust hagi inspirat a l'arquitecte: els ulls no es troben mai tra?dorament ofesos per un carrer�� asquer��s com el de detr��s del Correu ni l'arc de Trentaclaus.
No es desvaneix el plaer de la contemplaci�� amb les reflexions que inspiren vint perruquers que amb sos grans r��tols, sos fanals il��luminats, sos aparadors, sos cartells i ses cues penjades, fan meditar en els afanys de lloguer, la contribuci��, els aliments i el vestit, i qui diu perruquers diu sastres, guanters, cafeters i tota aquella gent que viu del que guanya, treballant per for?a.
El passeig de Gr��cia ens ofereix a la vista el mig c��rcol de muntanyes guardant un pla delici��s, ara cobert de blat verd i roselles, ara daurat pel brillant rostoll. En tot son ��mbit no s'hi veu ning�� que sembli estar-hi per for?a, sin�� al contrari, per acte propi de voler, encaminat a proporcionar un goig.
Gent que va, gent que ve, gent que va i ve, ning�� porta en son aspecte les senyals d'agitaci�� for?osa que regna en la ciutat. El corredor va tan a poc a poc con l'hisendat; l'estudiant no es recorda dels llibres; el malalt se sent aliviat per lo sa de l'aire i el panorama que el rodeja.
?Que diguin el que vulguin, no hi ha com el passeig de Gr��cia!
A l'hivern se va de tarda al passeig de Gr��cia.
A l'estiu, demat�� i vespre, es va al passeig de Gr��cia.
Per anar al numerosos poblets dels voltants, s'aprofita, sempre que es pot, la proporci�� de passar pel passeig de Gr��cia.
A tot foraster se li pregunta: -?Ja ha vist el passeig de Gr��cia?
II
L'animaci�� del passeig de Gr��cia, a l'estiu, comen?a amb el dia.
Abans que els ��mnibus vagin i vinguen, ja hi transita gran muni�� de jornalers, que amb pas lleuger, ��gils de cames i sans de color, s'encaminen a Barcelona, amb el gec al coll (si en porten) i l'esmorzar embolicat en un mocador de quadros blaus.
Al mateix temps baixa, amb ells, gent que v��nen a vendre pollastres, forcs d'alls i cebes, pebrots i tom��tecs, esberg��nies i ous i fruites.
Al sortir el sol, varia, no minva, el g��nero de transitants, que allavors, per lo general, no van de Gr��cia a Barcelona, sin�� de Barcelona a Gr��cia. S��n gent que tenen la fam��lia a la vila, a Sant Gervasi, al Putxet i a Vallcarca, que havent anat a fora per passar l'estiu m��s tranquils, no paren mai d'entrar i sortir i al cap de tres mesos han viatjat m��s que si haguessen anat i vingut d'Am��rica.
Aquest moviment dura fins a la for?a del calor, en qu�� baixa un poc, mes no cessa, puix s��n moltes les persones que, per motius que deuen ser molt poderosos, se'n van amb el pic del sol a dinar a algun siti a on, per arribar-hi, per for?a es t�� de travessar el passeig de Gr��cia; de modo que tot se torna ��mnibus, centrals, cotxes, crits de calessers, xurriacades, pols i gatzara dels joves ferms, que se'n pugen a dalt, sota la vela, a on se torren baix el pretext de qu�� all�� hi corre millor l'aire.
Els diumenges ��s m��s animat el quadro.
Molt de mat�� acut un extraordinari n��mero de persones als concerts de Clav��; altres van a pendre xacolata als altres jardins; altres amb xefla cap a alguna font; perqu�� ja ��s sabut que certa gent per per beure molt vi necessita estar ben a prop d'un doll d'aigua.
Hi ha fam��lies de menestrals que, guanyant pocs diners, no poden gosar de cap diversi��. Mes se resignen amb la seva sort: no aix�� cada diumenge poden anar a pendre xacolata al passeig de Gr��cia.
Aix�� s'explica, en part, com en una naci�� s'eternisen les tiranies.
?Com ha de ser esclau un poble a on la majoria es creu quasi feli? si els diumenges pot beure vi o pendre xacolata?
Ja n'hi poden fer de l'al?ada d'un campanar a aquesta majoria: mentres no li prohibesquen mastegar cigrons torrats en xicra o traguejar infusi�� de campetxo cada vuit dies, sempre dir��:
-Ara ��s un gust: les coses sembla que van b��.
III
A les tardes de dijous d'hivern, per espai de dues o tres hores, la Barcelona jove, la Barcelona elegant i