Un tros de paper | Page 3

dels defectes dels seus amos i de les renyines que tenen amb ses amigues, i de quant gasten en roba i de quant tenen estalviat en el rec�� de la caixa.
Des del teatre del Liceo fins al de Santa Creu, hi corre la Rambla que en diuen del Mig, i no hi ha tal mig ni tal aca: per�� ja est�� dit aix�� i no hi ha com dir-ho aix�� per a entendre-ho.
All�� ��s el centro de la cultura barcelonina. De tal modo ��s caracter��stic aquell tros, que els capellans i els camalluents no es fan estranyar en cap carrer de Barcelona, i, posats all�� a passejar, se converteixen en gent inveross��mil que sembla que ha errat el cam��.
Els vestits que all�� s'usen, no tenen la senzilla eleg��ncia dels de la Rambla de les Flors, ni l'austeritat solemne que conv�� a la dels Capellans, ni l'amanerament i poc garbo dels que tapen a les camalluentes; mostren m��s estudi, m��s coneixement de l'art de vestir-se, m��s riquesa, m��s aficions mundanes, m��s refinament de gust.
All�� hi ha cadires i poltrones per a seure; tot s��n modistes, venedors de diaris, caf��s, perfumeries, fondes, guanteries, gravats, retratos. En una paraula: all�� est�� compendiat lo bo i millor de la capital. Fins l'editor d'aquest peri��dic hi t�� una botiga de llibres.
I com en aquest m��n cada cosa est�� feta per una cosa corresponent i les lleis universals les atrauen i harmonisen, a la Rambla del Mig acudeixen totes les vanitats, tots els notables, totes les persones que estimen la civilisaci��, admetent-la amb totes ses ventatges i defectes: les belles arts, el luxo, l'ostentaci��, la frivolitat, i, en una paraula, tots els fills de l'ociositat i de la riquesa.
Tan pr��pia ��s aquella esfera del poeta, que en el front porta el porvenir de la humanitat (s��piga o no revelar-lo), com del ballar�� de teatre, que a puntades de peu fa bullir l'olla, mentres li fan el llit a l'hospital.
No hi ha des de la Rambla del Mig a la de Santa M��nica m��s tretxo que el que ocupa la rid��cula fatxada del teatre de Santa Creu; per�� en tan breu espai s'hi troba una transformaci�� especial��ssima.
Atxacosos, soldats i nyinyeres (?com se deu dir ni?eras en catal��?) componen el p��blic d'aquell siti, i ?observin amb quina discreci�� elimino d'aquest p��blic la gent m��s p��blica que el freq��enta!
La paret de la Drassana, els canons de la porta del Banc i la vista de Montjuich, influeixen no poc en que aquell tros soldadegi, i (aqu�� de la llei d'atracci��) ��s punt que pot dir-se axiom��tic el que, si en un desert s'hi planta una nyinyera, al cap del mes hi naix un soldat; aix�� com, si tanqueu ben b�� un soldat en qualsevol siti, al girar el cap ja hi trobareu a la vora seva una nyinyera amb criatura i tot. La lley d'aqueix fen��meno natural no ��s coneguda; per�� el fen��meno existeix i no ��s dels que menos contribueixen a fer admirar la sabiduria del que f��u el m��n.
All�� es mengen taronges i es beu orxata de xufles, s'enamora amb marcialitat i es concebeixen els transports de les passions m��s pures entre les indigestions infantils i els ferums del ranxo que surten per les reixes del cuartel.
All�� el galantejador sol preparar-se un esdevenir de torna de pa i tros de butifarra que l'arravata i li fa v��nir salivera; all�� molt sovint li succeeix que, quan deuria acabar la relaci�� caient a terra i besant les mitges blaves de la donzella, t�� d'aixecar-se tieso i quadrar-se, i estirar el bra? i posar-se la m�� al front i tornar-la a deixar caure amb revolada, perqu��, entremig de dues paraules amoroses gramaticalment inseparables, ha passat el capit�� que t�� mal g��nit.
En aquell petit tros de passeig, que comparat amb tota Barcelona ��s ben poca cosa, ��s a on cauen m��s criatures, d'alguns segles en aquesta part, i fins podria ser que molts estrafets deguessen la seva desgr��cia a les distraccions patides per les nyinyeres que els portaven en bra?os quan eren petits.
No hi ha cosa m��s natural que aquestes repetides caigudes. El soldat jove, bri��s i apassionat en extrem, pinta a la nyinyera, amb tota la fogositat de la joventut i de l'ofici, l'amor que l'arravata. La mossa se l'escolta amb la boca badada i no es recorda del que fa, ni veu lo que la rodeja. Arriba ell a all�� de qu�� quan prengui la llic��ncia se n'aniran casats a la seva terra, a on ser�� mestressa de sa casa, i que en compte d'haver de bregar amb la quitxalla d'altres, podr�� passar el dia apeixant a sos propis fills. Allavors l'embadaliment de la mossa arriba a l'��ltim grau; expressa la seva admiraci�� al?ant els ulls al cel i obrint els bra?os, i ?cataplum! vet aqui la criatura a terra