Un tros de paper | Page 2

en la qual els literats no s��hi troben encabits en nombre abund��s, llegia els articles, les composicions en vers, els epigrames i els solts; li era agrad��s el to humor��stic de cada escrit, ho entenia tot, tant si deia Hermenegild, com Hermenegildo, com Armengol; travall, com treball, com traball, i passava estones divertides, ja a casa seva, ja a la taula del caf��, ja en els intermedis de les sombres, i esperava ansi��s la sortida.
I aix�� ��s que els venedors ambulants i les llibreries despatxaven els n��meros en un tres i no res.
Referent a aquest recull, cal una advert��ncia. S'hi troba en ell algun article firmat amb altre nom dels que he consignat en el par��graf anterior, en el qual anomeno els redactors i col��laboradors del setmanari. ��s que en la redacci�� reb��em per correu escrits amb pseud��nim, i els que ens pla?en es publicaven, ignorant qui era l'autor.
Ficar-me ara jo en la cr��tica del contingut del volum, no em pertany; vindria a ��sser jutge i part en l'assumpte, i la meva opini�� f��ra recusable.
Crec, i aix�� puc dir-ho sense cap escr��pol, que el peri��dic complia amb el seu prop��sit d'��sser humor��stic i llegit per tothom, sense temen?a de trobar-hi el llegidor m��s pulcre un mot ofensiu en cap concepte.
I exposat breument l'historial d'UN TROS DE PAPER, deixo enllestida la meva tasca.
CONRAD ROURE

LES QUATRE RAMBLES
Hi ha afici��, a Barcelona, a partir les coses en quatre.
Jo no s�� si aix�� procedeix de les quatre barres de sang; per�� tenim els quatre cantons del Call, els quatre cantons de Bellafila, les quatre Rambles, l'olla amb les quatre carns...
Parlem ara de les quatre Rambles, i comencem per dir que ja sabem que en rigor no s��n quatre, sin�� una sola; per��, aix�� i tot, convenim que cada una de les seves denominacions t�� un car��cter peculiar que la diferencia completament de les altres.
El tros anomenat Rambla dels Capellans, se distingeix per la falta de moviment de joventut, d'apari��ncia magra. La paret de Betlem ocupa un bon tros de l'acera dreta i ja li d��na quelcom d'aspecte clerical; els estudiants que per all�� transiten, educats entre moss��n Fulano i moss��n Menguano, sembla com si fessin tuf de solterons, i fins en el modo de tallar-se els cabells i de portar el vestit de curt capellanegen.
Jo mateix, que quasi no tinc res de capell��, si alguna volta, distret, he donat un passeig per aquell tros, m'he trobat al cap d'una estona com si m'entrebanqu��s amb la sotana, i em venien ganes de pendre polvo, i em venien a la mem��ria coses en llat��, que no pot ser sin�� que en aquella atm��sfera se mantinguin constantment efluvis clericals, ja que enlloc me succeeix lo que en aquell siti.
Atravesso des de Betlem a la Virreina, me trobo en la Rambla de les Flors, i ben considerat no se m'acut al pensament, per molt que discorri, un lloc m��s adequat per vendre-hi lo que all�� es ven.
Per tot aquell dilatat espai el cel ��s m��s alegre, els ve?ns tenen afici�� a aucells, que s��n entre lo animal, lo m��s adequat a les flors; camina un per all�� amb l'aband�� i voluptuositat que els jardins inspiren. All�� ��s on amb m��s facilitat s'admet la idea dels rejovenimens de qu�� parlen les antigues faules; els requiebros surten espontanis dels llavis; les hores passen r��pides amb l'olor de les flors. Contemplant les jovenetes que al demat�� s'hi passegen, ��s impossible no comparar a la morena de roges galtes amb el clavell; una cara p��l��lida, d'ulls ben tallats i amb certa grogor d'aquelles que s��n indicis d'un organisme delicat i de melancolia, fa pensar tot seguit en la passionera; una joveneta, vestida de glassa, simp��tica, de faccions que revelen un cor obert i cariny��s, sembla una rosa blanca animada, i la noia endre?adeta, pobra i l��mpia, que no crida l'atenci��, per�� que encanta vista de prop, fa el paper de la viola boscana.
Mes, aix�� com en un jard��, passat el temps de les flors, si no se'l cuida hi creixen els escardots i les plantes silvestres d'aspecte menos agradable i d'olor mai buscada, aix�� tamb�� la Rambla de les Flors, quan deixa de ser-ho, es converteix en passeig de camalluentes i mossos d'Esquadra.
Els diumenges, a certa hora, hi acudeixen amb els mocadors encarcarats, un al cap amb un nus que deixa les puntes tiesses com dues orelles de burro, un al coll amb coloraines dominades pel groc d'ocre i el vermell m��s enverinat i la punta del detr��s subjectada pel lligam del davantal que quasi d��na volta a tota la falda i ��s molt llis i llarg, i un a la m�� ben plegat, que els hi serveix per molts diumenges, puix per mocar-se, en porten un altre a la butxaca. All�� parlen de la seva terra, de l'aplec, del prom��s i