Un tros de paper

Un tros de paper, by Various

The Project Gutenberg EBook of Un tros de paper, by Various This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org
Title: Un tros de paper Two Volumes
Author: Various
Release Date: August 10, 2007 [EBook #22296]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK UN TROS DE PAPER ***

[NOTA DE LA TRANSCRIPCI��. Aquests dos volums s��n un recull de textos publicats al setmanari UN TROS DE PAPER entre 1865 i 1866 i triats per Carles Riba. El pr��leg de Conrad Roure explica prou b�� la hist��ria d'aquesta publicaci��, pionera de la premsa a Catalunya.]

UN TROS DE PAPER

VOLUM PRIMER

INDEX
PR��LEG EXPLICATIU LES QUATRE RAMBLES EL PASSEIG DE GR��CIA EL TEATRE PRINCIPAL BARCELONA AVUI EN DIA LA CAMPANA BALLS CONVERSES MENUD��NCIES D'ALL�� MATEIX L'ANY VINENT CORRESPOND��NCIA DEL TEMPS SI QUE ESTEM FRESCOS MIS��RIA HUMANA TED��UM VAL M��S UN PUNT QUE MIL LLIURES UN QUE NEDA B�� L'HONOR NACIONAL L'HOME DE BARRI ELS VIUDOS LA TERRAIRE L'AMO DE CASA L'AMERICANO ELS FORASTERS UN HOME DE SA CASA L'HEREU MODES EL DIUMENGE... A FORA!

PR��LEG EXPLICATIU
Fins l'any 69 del segle passat, Barcelona estava voltada de muralles, amb els portals tancats de les deu de la nit fins a la matinada. Solament el portal de mar es tancava alguna hora m��s tard, en consideraci�� als habitants de la Barceloneta que assistien als teatres p��blics de l'encl��s urb��.
Els barcelonins, impossibilitats a les nits d'anar als llocs d'esplai de fora muralles (Criadero, Font de Jes��s, Campos Eliseos, T��voli o Jardins de la Ninfa), es reunien en cases particulars, on generalment es feien ?Sombres? o funcions en teatrets de ?ninos?, representant-se sainets; de manera que els actors, o m��s ben dit llegidors, sab��em de cor les obres de m��s acceptaci��, com eren En Saldoni i la Margarida, El Memorialista, L'aprenent de Sabater, Les nous espantadores i altres per l'estil, que si b�� liter��riament no s��n de m��rit recomanable, era l'��nic que v��iem en nostre propi idioma, tan abandonat en aquells temps. Durant la Quaresma omplia els teatres p��blics el drama La Passi�� i Mort de Nostre Senyor Jesucrist.
En l859 vingu�� la restauraci�� dels Jocs Florals, i cinc anys despr��s comen?�� en l'Odeon, amb la secci�� de La Gata, el modern Teatre Catal��.
Mes com encara persistien les muralles, persistien en la major part dels barris aquelles reunions casolanes de ?sombres? i teatrets.
Al poc temps d��inaugurar-se el Teatre Catal��, l'Albert Llanas tingu�� la bona idea de publicar UN TROS DE PAPER, ajuntant-se-li tot seguit per portar-la a cap En Robert Robert (X.), En Frederic Soler (Pitarra), N'Eduard Vidal i Valenciano (Blay M��rfegas), N'Eduard Aul��s (Bonaventura Gatell), i el sotascrit remembraire (Pau Bunyegas), essent l'il��lustrador el c��lebre caricaturista Tom��s Padr��. I no tardaren a col��laborar-hi En Torres (Sarraceno), En Pons (L'Ingl��s), l'Angelon (Orfaneta de Menargues) i En Feliu i Codina (Josep Serra). En Llanas firmava Robert Sanall; i En Vidal i Valenciano i Conrad Roure, junts, Dos gats dels frares.
De tots ells porta dol, a l'ensems que es complau a guardar-ne ferma recordan?a, el vell narraire a qui l'EDITORIAL CATALANA ha volgut honrar confiant-li la presentaci�� d'aquest volum, sense altre m��rit, de part meva, si de m��rit mereix el nom, que ��sser l'��nic supervivent d'aquella colla d'humoristes que qualsevol d��ells seria m��s apte que jo per a prologar un llibre.
UN TROS DE PAPER fou, en son g��nere, el primer peri��dic publicat en catal��, i el p��blic el reb�� tan de bon grat, que el mateixos escriptors contempl��vem amb estranyesa com cada dissabte en poques hores s��esgotava l��edici��, que no era pas curta, essent el d��un ral el preu de cada n��mero. Cal dir, per��, que l��editor Innoscent L��pez era una ��liga per a la propanganda de les publicacions, i que en aquesta hi pos�� els seus cinc sentits.
L��estranyesa nostra de l��acceptaci�� extraordin��ria del setmanari es fonamentava principalment en la manera com cada u de nosaltres escrivia diferentment el catal��, i ens semblava que aix�� no podia deixar complaguts a molts llegidors. All�� era un mosaic ortogr��fic.
No se��ns doni pas, en bona part, la culpa d��aquesta diversitat. No ten��em cap diccionari de qu�� ens pogu��ssim fiar, perqu�� estaven farcits de castellanades, ni cap obra de les publicades aleshores ens podia servir de norma. Aix��, cada escriptor escrivia com b�� li semblava, i en la impremta, on tampoc hi havia cap corrector que sapigu��s un borrall del nostre idioma, el qual feia un sens fi d��anys que no era conreat, estampaven cada original al peu de la lletra de les quartilles, i els n��meros de la publicaci�� sortien... com havien de sortir.
L'��xit d��UN TROS DE PAPER, tenia per a mi una altra explicaci��. La massa popular,