Sang Nova | Page 8

amb preguntes i respostes, fumant un cigar en aquest caire, perqu�� hi passava la fresca marinada i s'hi disfrutava ensems de bones vistes, i bebent un got d'aigua en aquella font, perqu�� hi feia ombra i s'hi estava b��, entre rialles de l'un i repudais de l'altre arribaven al poble que ja era fosc. La Rectoria era tancada, mes no estaven tan desprevinguts sos habitants, per quant tiraren el cordill del llucateu abans de qu�� els arribats truquessin a la porta. Entraren a la lli?a i ja al cap de l'escala sortien a rebre'ls moss��n Joan, amb els bra?os oberts, i la Feli?a amb cara de prunes agres, amb un llum de cuina.
Oncle i nebot, confosos en una abra?ada, pujaren escala amunt. En Pascal se f��u c��rrec de la b��stia, i, mentre la desembridava, la majordona, que des del darrer repl�� li feia llum, anava dient amb veu de nas:
-Poc pensava jo que arrib��sseu avui, i ja deia a moss��n Joan: ?Sap qu�� ��s? Que el senyoret haur�� fet tard i s'hauran quedat a dormir a l'hostal del Porxo.?
Veient que en Pascal feia cas om��s de son parlament, continu��:
-I, ben mirat, era el millor determini que pod��eu fer. Dem�� haurieu pogut venir a la fresca...
-Un pudai!- exclam�� en Pascal per tota resposta, mentre, estirant el cavall pel ronsal, el menava cap a l'estable.

V
Moss��n Joan de Montbri��, rector de Vall de Pedres, per aquells temps caminava ja en la sexta desena de la vida. Era el mitj�� i ��nic sobrevivent de tres germans. L'hereu mor�� solter, i moss��n Joan, que era ja capell��, entr�� en possessi�� de l'her��ncia, per��, religi��s de vocaci�� i no de conveni��ncies, traspass�� tots sos drets a favor del germ�� petit, que estava a Barcelona, dedicat al comer? amb regular fortuna. Aquest s'instal��l�� en el mas, se cas��, i als pocs anys moriren ell i ella deixant a en Ramon, infant de tres o quatre anys.
Valga que moss��n Joan s'instal��l�� en la pairal i que una germana d'ell, d��na de poques apari��ncies per�� excel��lent mestressa, se pos�� a governar la casa, que aquesta tir�� avant i fins se realisaren importants economies i redempcions de c��rregues.
Crescut en Ramon, oncle i nebot no lligaven gaire, per lo que aquell, amb el cor ple de tristesa, se'n torn�� a sa parr��quia de Vall de Pedres, i all�� seguia completament donat a son ministeri.
Se calificava a si propi de capell�� de missa i olla, lo que era un exc��s de mod��stia, perqu��, sense ��sser un pou de ci��ncia, posse?a quasi tota la que proporcionaven els seminaris de son temps, i fins de la Universitat de Cervera n'havia recollida molta, ja que hi havia seguit alguns cursos de la carrera de Lleis, que no termin�� per haver-se acabat abans la Universitat que sos estudis, negant-se a seguir-los en la nova de Barcelona en protesta de lo que ell calificava d'atropellament del dret i triomf de la revoluci��.
Lo que hi havia de positiu era que per a moss��n Joan no havien transcorregut els darrers quaranta anys, havent-se parat en el moment en qu��, conven?ut de lo limitat de la sabiduria humana, cregu�� que ja estava discutit i resolt tot lo que humanament resoldre's podia. D'aqu�� naixia sa oposici�� a la vocaci�� que per a la carrera d'enginyer manifest�� sempre son nebot, carrera que representava uns estudis i unes rutes per ell completament desconeguts. Ell havia estudiat a Sant Tom��s, havia tradu?t a Sant Agust�� i a Sant Jeroni i a altres Sants Pares de l'Esgl��sia, i en els lluminosos escrits d'aquestos grans savis havia trobat un cos de doctrina filos��fica suficient a omplir no sols les necessitats de son cor, sin��, deia ell, de tot l'hum�� esperit.
D��u ��s la causa prim��ria de totes les causes i la for?a creadora, conservadora i reguladora de totes les forces, de les que dimanen, com irradiacions sublims, totes les dem��s manifestacions, aix�� en l'ordre natural o f��sic com en l'espiritual. Estudiant, doncs, a D��u en sa ess��ncia, en sos atributs i en ses revelacions, s'obt�� la clau de tot lo dem��s. D'aqu�� en feia arrencar la superioritat de la carrera eclesi��stica sobre totes les dem��s: carrera de privacions i sacrificis, sublimada per la missi�� encomanada als sacerdots d'��sser intermediaris entre D��u i l'home, aq��eductes de la Divina Gr��cia, la que distribueixen cobrint espirituals necessitats i humanes mis��ries.
Despr��s d'aquesta, i per aquells fadrins externs mancats de vocaci�� per a l'estat eclesi��stic o que, sentint la necessitat de constituir una fam��lia, devien buscar un medi o un recurs per a subvenir a son sosteniment, posava la carrera del Dret, germana petita de l'anterior i amb missi�� poc menys elevada, com ��s la de fer triomfar la Justicia, una de les principals i m��s immediates derivacions de la Divinitat. Les dem��s carreres -medicina, farm��cia, etc.,- encara que molt honorables, venien