Sang Nova | Page 9

a ocupar un ordre inferior. La militar la tenia descartada. Des de que la pol��tica, deia, l'havia deshonrada, fent-la servir d'escambell a totes les humanes passions, no podia ��sser l'ideal d'un fill de fam��lia que s'estimi.
Per�� tota sa admiraci�� la guardava moss��n Joan per a aquells joves priviliegiats que tenien prou talent i prou pit per a agermanar la carrera eclesi��stica amb la Llicenciatura dels sagrats C��nons o del Dret. D'ells era el pervenir.
Mes, tant per a uns com per a altres estudis, calia con��ixer a fons el llat��, perqu�� en aquesta llengua estan escrites les Sagrades Escriptures, com tamb�� els llibres dels Pares i Doctors de l'Esgl��sia, les obres de Dret m��s importants, des del Digestum, Pandectas i compilacions del Dret Rom��, fetes pels grans legistes de l'antiguitat, fins a les obres de Paguera, Cortiada, Vives i Fontallella, com tamb�� en llat�� s��n la gran majoria d'obres que tracten de medicina i farm��cia, des de les d'Hip��crates, Galeno, Celso i altres, fins als c��lebres aforismes de l'escola de Salerno.
-?Com ��s possible, doncs- deia moss��n Joan -que sigui cosa s��ria aquesta carrera de nova invenci�� que havia pogut cursar en Ramon, sense con��ixer a penes el llat��?
?No volia aix�� dir que per la tal carrera es prescindia de tot lo que la humanitat ha escrit en la llengua mare de totes les lleng��es?
Heu's aqu�� lo que era moss��n Joan com a home de lletres. Pel dem��s, un cor de noi que quan renyava es tirava un remordiment a sobre, i quan reia li escapaven les ll��grimes, que en ell, m��s que altra cosa, eren signe d'entendriment, ja que les grans penes se les passava sol i amb ulls eixuts.
Exercia de p��rroco per amor a l'art o, com ell deia, perqu�� no sabia fer res m��s. Per naixen?a, per educaci�� i per temperament, no era popular; era sols per esperit de sacrifici, per abnegaci�� ser��fica, per natural bondat de cor i per odi a la pr��pia carn, que havia ven?ut sos impulsos i dominat sa naturalesa, fins a doblegar-la sota les mis��ries i les impertin��ncies dels feligresos. Aix�� havia conquerit l'amor i la veneraci�� d'aquests, que abusaven de son car��cter angelical i d��bil, sense que sovint seguissin sos consells m��s enll�� de ses pr��pies conveni��ncies.
F��sicament considerat, era moss��n Joan home de bona pres��ncia, si b�� lleugerament corbat, amb m��s abund��ncia d'ossos que de carn. En sa cara, eixuta de vianda, s'hi marcaven tant els ossos, que un anat��mic hauria pogut catalogar-los sens pena; mes, a part d'aix��, com sa pell era d'un rosat sanit��s, feia de molt bon veure, i l'��val estirat de sa cara acusava una certa distinci��, visible particularment en son front espai��s, en son nas, lleugerament aguilenc, i en sa ben perfilada boca. L'impromptu caracter��stic de sa fesomia era una suma beatitud i complac��ncia tradu?t per una mitja rialla que no es fonia mai, ni quan son cor se sentia negat per la contemplaci�� de les les grans mis��ries humanes.
Les habituds no podien ��sser mes senzilles ni ses necessitats m��s limitades. Sa vestimenta era pariona de sa vida: llustrosa a for?a de raspall i fins discretament apeda?ada en algun indret, per�� neta de taques, com sa conci��ncia. Un detall: moss��n Joan no polsava. Tenia massa encarnat el sentiment de la pulcritud per a deixar-se influir de tan potiner vici. En canvi fumava morigeradament uns cigarrets de currutaco que, per no tacar-se els dits, sostenia amb uns amollets de plata. Era l'��nica transacci�� que havia pactat amb la corrent moderna.

VI
No mancaren a la taula del Rector els rescalfolls profetisats per en Pascal, i en Ramon els feia els honors amb bon apetit, sobrant-li temps encara, entre mossada i mossada, per a entretenir a son oncle amb q��entos d'estudiant, an��cdotes dels seus viatges i acudits de bon humor. Aquest el contemplava embadalit de goig, atent sempre a conjecturar per ses espontane?tats l'estat de l'obra moral que amb tants afanys havia fonamentat.
De moment pogu�� apreciar en ell major seguretat de criteri, m��s maduresa de conviccions i, sobretot, major cabal d'idees pr��pies, que expressava amb una tal superabund��ncia de fantasia, que al bon home li posava pell de gallina.
Mes li quedava sempre una sospita, com una espina clavada al cor. Portat per sa fantasia, ?hauria anat son nebot lluny, fins a pendre-hi mal sa consci��ncia de bon cristi��? Era prec��s sortir de dubtes, i aprofit�� la primera ocasi�� per a imprimir nou tirat a la conversa, preguntant-li:
-I b��, fill, digue'm ara quelcom de ta carrera. Explica'm qu�� ve a ��sser aix�� de l'enginyeria. ?Quin paper hi feu, pel m��n? ?Quina ��s, ben pel clar, vostra missi��?
-La nostra missi��- respongu�� el jove -��s esbrinar les lleis de la naturalesa, con��ixer ses forces per a regular ses accions, deduir conseq����ncies, fixar principis, traure aplicacions encaminades a augmentar la riquesa, i, disminuint l'esfor? de l'home,