Sang Nova | Page 7

cap pedregada que s'ho valga, i aix�� que n'han passades de bones pel ve?nat. Encara em recordo de la de Sant Jaume far�� cinc anys, que a les parr��quies de Prun��s, Vall-llosell i Daurada no hi va deixar ni les canyoques. Eren envers les sis del mati que vaig veure que la Pedraforca portava caputxa i vaig sentir les campanes de Vall-llosell, clares com si fossen a mitja hora. Jo que vaig dir: ?Pudai!, avui tindrem tamborinada, moss��n Joan.? ?-Vols dir?- f��u ell tot esmorzant. -Doncs mira, estigues alerta i avisa.? A deu hores ja no es veia el sol i vaig sentir un tro cap a la part de la Pobla. Vaig dir: ?Ja hi som!?. A onze hores, a Prun��s ja repicaven de deb��, i es veia cap a les serres de Castellar de N'Huch un tap que feia feredat. La borinor s'anava atansant, i cap a migjorn hi havia un tall de serena, repudai!, que era lo que em feia menos goig. Aviso a moss��n Joan, i, quan va estar amanit a sota el porxo de la igl��sia, ja la teniem a sobre i queien unes gotes com el pla de la m��; Cap a Vall-llosell i Daurada ja rebien de valent. ?-Caratsus! Aix�� va de males- deia moss��n Joan tot rodant al cap. -Aix�� porta malicia.? Repudai! El cel semblava que s'esquerdava, veient-se negre com una gola de llop a part d'all�� de la serra del Teixaire; ja les avan?ades sortien pel Coll del Bord, quan moss��n Joan comen?�� les malediccions amb el salpasser alt i llatinada que te cri��. Jo estva espaterrat de veres i anava dient tot baix: ??Repudai, avui si que batrem abans de segar!? La Feli?a, amb un fog�� de terra, anava cremant llor i roman�� de fulla en fulla, i l'hereu del Sord, repenjat a les campanes, ?dali, que ��s dia!...
Doncs ha de saber que, en quant moss��n Joan al?ava els bra?os i el salpasser, ja la torbonada feia alto; mes, en quant els baixava, ja la ten��em a cavall de la serra, a punt de saltar al pla. Mitja hora bataiera estigu��rem aix��: repudai! tinc i tindr��. Ella: ?-Que passar��!?, i moss��n Joan: ?-Va darretru: que no passar��s.? Mes, repudai!, jo que veig que ell comen?�� a venir groc de fatiga, les gotes de suor com cigrons li anaven cara avall, les mans li tremolaven enlaire i el llat�� se li engargossava. En tal moment, la tempesta prenia embranzida i comen?ava a rebotre algun que altre roc com un ou de colom. ?Pudai, pudai, pudai!? vaig pensar jo. ?Si aquest home se'ns acula estem perduts.? Jo que si, agafo el bra?at de llor que la Feli?a, tot mastegant parenostres, companejava com si fos or, i hi calo el mateix ciri bene?t, fent un foc com un Sant Joan, me'n salto a dalt i prenc el fusell i mitja dotzena de cartutxos amb bala bene?da, i amb un girant d'ulls torno a ��sser al costat del Senyor Rector, cridant: ?-Animo, moss��n Joan! Faci un esfor?, per D��u, que avui la mis��ria ens truca a la porta!-? I vinga un pet d'escopetades, que arreu fou contestat pels ve?ns. Moss��n Joan s'anim��, i, atansant-se fins al cementiri, amb uns crits que feien feresa, rept�� la tempesta que, amparada part d'all�� del rieral de Salgueda, no tingu�� m��s remei que esc��rrer's pels erms i emprius de Serra-Calma, on, tant se val, no hi deix�� ni les llagostes. En aquell moment comen?�� a caure l'aigua a samalades: el perill havia passat.
En Ramon estava embadalit, i reia com un ximple amb les pintoresques narracions d'en Pascal, que tocava tots els registres, no essent pas menos distret el que en podr��em dir de geografia de la comarca.
-Veu? All�� ��s el castell de Riany, fet del temps dels moros. Diu que hi ha una mina sota terra que va a sortir a Ter. All�� m��s lluny ��s Vall-llosel; m��s en?�� hi ha Daurada, que no es veu; aquesta casa ��s Tapiols, la de m��s cabal de bestiar de tota la muntanya: l'amo ��s un borni que hi veu m��s que els gats. ?Veu aquell blancall que s'obira per entremig d'aquell collet? ��s Serra-Bruna. La casa m��s potenta de tot per aqu��. Ell ��s un gran senyor; bona persona, si no fos tan tiranu pel poble. Vol ��sser amo dels emprius de Serra Calma, com si no en tingu��s prou amb lo que li sobra, i fa com el gos de l'hortol��, que ni menja ni deixa menjar. El que li costa el plet que sost�� amb el poble, val vint vegades m��s que el fruit d'aquell ermot. ?Veu, part d'amunt d'aquella serra, un clapissol ros amb unes parets roges dej��s? S��n les desferres del monastir de Sant Mart��, a on diu que abans hi havia un bisbe.
I aix��,