Sang Nova | Page 6

es refeia de la seva sopresa, afeg��:
-��s un pudai de dona que sembla s'hagi feta paga de la bossa del senyor Rector i no pot sofrir que gasti un xavo per ell ni per ning��. I ?que es pensa vost�� que, a no ��sser per la Feli?a, no seria jo encara in totim a la Rectoria? Ha de pensar i entendre, pudai!, que des de qu�� moss��n Joan va venir la primera vegada, era jo el campaner, l'escol��, el sagrist�� i l'home de confian?a de la casa, a on menjava i dormia. Mes tan bon punt va entrar aqueixa dona, que no s�� encara d'on rediantre ��s eixida, i li va donar la fal��lera de l'estalvi, all�� va ��sser un infern. Semblava, pudai!, que se m'havia de beure les sangs, tornant-se una espieta feta a les orelles del senyor Rector: ?Que ara s'ha esclafat una ceba abans de l'hora de deu! ; que ahir, quan vost�� se'n va anar al llit, va atiar les estelles del foc, en lloc d'apagar-les a raig de canti; que avui ha fet una tirada del porr��, essent aix�� que al poal hi havia aigua fresca?... No vulga saber-ho: all�� era un viure del pudai. I encara si la gas��fia hagu��s anat rabenta rai! Mes ��s el, cas que amb el caldo de l'olla s'hi podia batejar, i, si hagu��s gosat, per tot companatge ens hauria amorrat a l'��bit dels porcs. Jo patia, encara m��s que per mi, per moss��n Joan, que no sabia com apariar-s'ho, fins que un dia vaig dir-li: ?Bah, bah, val m��s que partim peres com a amics, perqu�� sin�� encara seria pitjor. Aquesta dona em crema les sangs i un dia jo faria un desf��ssit. Pudai, no! En ma vida m'he estalviat una hora de treball, tenint salut; mes tampoc me vull estalviar una ceba ni un trago del verd, si aix�� em plau. Jo ja li far�� la mateixa feina, si li est�� b��, per�� vull ��sser amo de casa, pudai!? I aix�� ho v��rem fer. Vaig llogar una estada al costat, vaig fer venir una germana v��dua amb un noiet i all�� estem com uns reis. Moss��n Joan ne va passar molta pena, perqu�� m'estima; per�� com veia que tenia ra�� i ell ��s molt enraonat, va compendre que aix�� jo me la passaria millor i ell s'estalviaria els sufocos que la mala bruixa li donava per causa meva.
-Per�� aix�� sembla impossible!- deia en Ramon. -Com pot, aquest home, deixar-se dominar aix��?
-Ai D��u el fa?a bo! Si ��s com el pa blanc. Diu que tot s'ha de pendre tal com D��u ho envia, i que a on aniria, la pobra dona, si ell la treia de casa? Diu tamb�� que cadasc�� ha de portar sa creu; mes jo no hi estic pas conforme amb aix��. Est�� b�� que cadasc�� porti sa creu, mes jo carregar amb la dels altres, repudai!...
-I el poble qu�� hi diu, amb aix��?
-Si, qu�� vol que hi digui? Que ��s un martri. No falta, per aix��, qui ho troba un xic b��, que hi hagi qui el retingui, perqu��, com ��s de tanta bondat i s'escolta a tothom, si no fos aix�� la major part de l'any aniria sense camisa. Empr�� em sembla que no ��s pas tot u ��sser retingut o anar escanyat. La Curesma no ha pas de durar tot l'any. A m��s de qu�� els orris qui els fa ��s ella, que ja li asseguro que fa bon bossot. El seu rebost i el seu galliner s��n els mellors del poble, mes el pobre senyor Rector, si no ��s alguna gallina, morta de mala mort o alguna culana tarada, poc ne tasta res: tot va al mercat. ��s una dona que faria cal��s dels claus de les baldufes. Per Sancujema va fer dos anys, varen passar uns senyors que ca?aven la perduda i els va vendre tota la parraqueria de la caixa, que encara era del temps de quan Judas era fadr��. ?Creuria que en va treure mitja dobla de cotra, all�� a on no valia tres pessetes!
En Ramon escoltava abstret les revelacions d'en Pascal, i encara que les creia exagerades, de moment li feren formar el prop��sit de no contraure comprom��s respecte a la duraci�� de sa estada a la Rectoria, per un si ac��s.
En Pascal continu�� la xerrola:
-Tornant-hi amb el senyor Rector, ��s pecat qui li fa mal. I no es cregui, que ��s un savi de primera. De llat�� si en sap! Altrament ��s home per donar un bon consell a qui li faci menester. I el b�� que ha fet al poble, ja amb caritats, ja d'altres menes. I per a maleir el mal temps, no n'hi d'altre en tota la rodalia. Ha de pensar i entendre que, des de que ��s aqu��, no hem vist encara