Sang Nova | Page 5

dels roures, esplugaven al sol ses daurades panxes, tot deixant anar ses melodioses carretilles, mentre la riera murmurava, saltant de gra�� en gra�� i de gorga en gorga, a on, entre blavoses i clares aigues, els barbs i v��gares feien de les seves, ca?ant al vol els confiats mosquits, tot just acabats de n��ixer, i les floretes, pobrissones, passaven les hores mortes emmirallant-se en les manses aig��es que besaven sos peus.
I nostre jove es revifava respirant a plens pulmons els humits efluvis de la rosada, r��pidament evaporada als raigs del sol pujant; i, ja fos efecte dels refilets dels ocells i dels murmuris de l'aigua, ja fos resultat de tants factors art��stics, de tantes notes harm��niques que convergien vers sa ��nima, sempre prou assedegada de tals impressions, el cert ��s que comen?�� a desficiar-se com ocell sotm��s en atmosfera d'oxigen, redre?ant-se sobre els estreps, gesticulant amb vivesa com demanant encara m��s llum, m��s colors, m��s harmonies, m��s vida; i, com lo que demanava no tenia fi, quant m��s ne tenia m��s ne desitjava i m��s ne quedava per assolir; i aix��, creixent i m��s creixent, espenjant-sel com la farina flor a l'escalf de la fogaina, del desig passant al deliri, del deliri a la borratxera i d'aquesta al deliri, rublert de goig, sadoll de vida, desvanescut per la febre de l'intern plaer, esclat�� amb un aliret salvatge, com el del bedu�� del desert a l'obirar el primer raig del sol naixent, i, clavant esperons al cavall, sort�� escapat per la prada, saltant recs, marges i bardisses, com un esperitat, semblant l'apoteosi de la joventut humana cavalcant, frisosa de vida, sobre el llom de la llibertat.

IV
-Hores havia que l'esperava, missenyor!- exclam�� en Pascal, apressant-se a aguantar-li l'estrep perqu�� descavalqu��s. -Ja pensava que s'havia passat franc��s, pudai!- afegia, tot recollint l'animal per a entrar-lo a l'estable. -Com el seu senyor oncle l'esperava a dinar, m'ha fet ��sser aqu�� abans de les nou.
-��s que he badoquejat molt pel cam��- f��u en Ramon. -Per��, si ��s com dieu, potser faig mal en parar-me. ?No f��ra millor que f��ssim la darrera pitrada? Quant hi estarem, d'ac�� a la Rectoria? Una hora i mitja?
-Oh, pudai! No pas si jo l'haig de seguir. Tinc anomenada de caminador i no hi vaig pas en menos de tres hores. Val m��s que dinem aqu��, que res hi perdr�� amb el canvi. Faci's compte que el seu senyor oncle ja no l'espera fins al vespre i que la Feli?a tindr�� un goig de poder-li servir a sopar els rescalfolls del dinar, amb lo qual far�� dues gan��ncies: el dinar que s'estalvia i lo que al vespre menjar�� de menos.
En Ramon segu�� el consell d'en Pascal: din�� amb gana d'estudiant, f��u la migdiada a tall de mestre i ja eren m��s a prop de les quatre que de les tres quan caminaven de cara a la serra i d'esquena a l'hostal, al davant el recader marcant el pas i cuidant que la conversa no decaigu��s un moment.
Era una alhaja, el bon recader, i en Ramon se'n convenc�� aviat. Home de mitja edat, magrist��, m��s baix que alt, cara afaitada com a bon muntanyenc, m��s per costum que per la nosa que podien fer-li quatre pelots, escanyolits i mal nascuts, entremig de les arrugues del cuiro ressec que li feia de cara. Son nas, ample i aplanat, acabava en punta baixa, com un didal de segador, ombrejant una boca de llavis prims i closos, menos quan parlava, que, en veritat, era m��s sovint que no plou. Els ulls, petits i de gran vivesa, eren lo que donava m��s moviment a sa fesomia, per dem��s insignificant, per�� no mancada d'un cert aire d'intel��lig��ncia i malicia bondadosa que predisposava en son favor.
Portava barretina musca, dej��s de la qual treien el caparr�� uns rinxos de cabell gris; vestia gec i calces de pana, i cal?ava sabates rosses i ferrades. Garlaire de mena, parlava amb to de falset i a crits, com si tract��s amb sords, per lo que se'l sentia b��, m��s que fos cent passes lluny.
En Ramon li anava donant corda, poguent apreciar en son interlocutor una singular for?a ��ntu?tiva, amb bon cabal de sentit com��, que feien escoltar-lo amb gust, majorment quan parlava de coses i persones de la terra.
V��ries vegades fou retret el senyor Rector de Vall de Pedres, i una d'elles, com manifest��s el jove prop��sits de passar els vuit dies a la Rectoria, en Pascal digu�� de sobte:
-Vuit dies? No els hi estar�� pas.
-Per qu�� no?- pregunt�� aquell, admirat de la seguretat amb que aquest parlava.
-Perqu�� la fam l'en arrebassar��, pudai!
-La fam! I ara? Que esteu boig? Patir fam a casa del meu senyor oncle?
-A casa del seu senyor oncle ni vost�� ni ning�� n'hi patiria; mes a casa de la seva majordona, s��.
I com vei��s que en Ramon no