Sang Nova | Page 4

recomanable.
A Barcelona es relacion�� amb aquells petits escamots d'artistes, de m��sics, de poetes i d'antiquaris que representaven el deixondiment intel��lectual de Catalunya i somniaven en bra?os dels Mil�� i Fontanals, dels Aguil��, Rubi�� i altres. A la bona amistat d'aquests darrers, que el prengueren de grat, degu�� la depuraci�� i sanejament de moltes de ses idees i l'orientaci�� d'algunes altres que en duia d'indecises.
Mes son temperament inquiet i expansiu el port�� aviat molt m��s lluny que tots aquells revolucionaris incipients, precursors de la Catalunya nova. Aquests somniaven amb la regeneraci�� intel��lectual de Catalunya i fou ell, en Ramon, qui inici�� la idea d'una regeneraci�� poltica, donant-se el cas d'��sser tingut per boig per sos propis companys d'entusiasmes, que a son torn eren qualificats de ximples i de somniadors fins per molts dels que en aquell temps es titulaven homes de ci��ncies.
Un dia, despr��s d'una discussi�� amb sos companys, resum�� son criteri dient-los:
-Vosaltres que doneu per morta la vella Catalunya, glorifiqueu-la amb solemnes funerals i brillants necrologies, desenterrant i publicant a la llum del sol les passades grandeses i les grans virtuts de la finada; alceu-li monuments, que aix�� honren els bons fills a llurs passats difunts. Mes jo, que la tinc per viva encara, deixeu que li faci p��times, tractant de tornar-li la salut. Jo comparo Catalunya a una bell��ssima tassa d'argent enterrada en un femer. Est�� desconeguda per la negra ronya que la cobreix; mes, a on se vulla que grateu, veureu alhora relluir el brillant metall. ?Per qu�� no hem de tractar, doncs, de retornar-li sa bellesa primitiva? Per aix�� bastaria treure-la dels fems, i aix�� ��s lo que hem d'intentar. La feina, llarga i feixuga, no ��s pas obra d'una generaci��; perqu�� ��s prec��s canviar la sang del poble; mes, si no es comen?a, no s'acabar�� pas. Per ma part vos dic que vaig a comen?ar-la per casa meva. Ad��u-siau.
Aix�� ho f��u: mes aquesta resoluci��, filla d'una concentraci�� d'idees nobles i elevades, li pos�� seguidament al davant la figura de son oncle, el vell rector de Vall de Pedres, renovant-se-li vivament els records de sa infantesa, passada a son cuidado de pare amor��s. S'avergony�� d'haver viscut tan distanciat d'aquell home que representava l'��nic escalf de fam��lia que havia sentit en aquest m��n, i sent�� ��nsies de reconciliaci��.

III
De sobte, com si es deixond��s, al?�� el cap, pleg�� la carta, ficant-se-la al sarr��, recoll�� les regnes i a aquest sol impuls s'engall�� el cavall, com un cabo de gastadors, reprenent, de seguit, un trot elegant i picat, tan bon punt son amo li hagu�� insinuat una lleugera esperonada, ensems que ell murmurava somrient: -Pobre oncle! Per ell no hi ha m��s ci��ncia que la filosofia, ni altre mecanisme d'expressi�� que el llat��. Per�� ��s tot cor.
Sortit de la concentraci�� de la lectura i entrat en possessi�� de si mateix, comen?�� seguidament a fruir de l'enc��s que per ell tenia sempre la naturalesa, majorment si es presentava espl��ndida i meravellosa com sol ��sser-ho en les conques dels Pirineus. Son esperit observador comen?�� a inventariar l'arc de c��rcol que abarcava sa mirada, a on entraven tots els tons de la paleta en mil matisos i gradacions infinites: vigorosos, purs i nets en els primers termes; dilu?ts, esfumats i transparents en els llunys. L'hist��ric Coll dels Morts formava una massa fosca i carminosa, sobre la qual se destacaven, intensament il��luminats pel sol, els roures i salzes del primer terme, i, per damunt de sa silueta retallada en forma de resclosa, apareixia, com a punt de vessar, tot un mar de verdor. Part d'all��, a dreta i esquerra, les serres engegaven cap al pla ses carenes que, ferides pel sol, se veien compenetrar-se, alternades com els dits de dues mans en creu, formant com una graderia al poble de Ridells, les fumarel��les blanquinoses del qual s'obiraven al lluny, mig confoses amb el blau gris transparent de les muntanyes que li feien respatller. A l'esquerra les bosc��ries de la Rauta, amb ses envellutades masses de verd, i els pics montserratins de Puigsacalm, La Portella i Cap de l'Home presentaven tots els tons del nacre i la mareperla, esva?ts a claps per t��nues gropades de boirina blavosa, gemat al�� dels torrents i aiguamolls de La Pinya. I, per damunt de tot, el cel, l'espl��ndid cel de la muntanya, amb son blau indefinible, d'una pot��ncia lluminosa que real?ava alguna que altra filagarsa de blanqu��ssim n��vol, escapada del mantell que embolcallava la punta m��s enlairada del Puigsacalm.
M��s a prop i, per tant, amb m��s ��ntima connexi�� amb sa persona, en Ramon, fins amb perill d'��sser conf��s entre el ramat de poetes cursis, observava amb goig que les cardines refilaven entre les bardisses, com per a matar el temps que tardaven els escardots en madurar la delicada fruita de llurs prefer��ncies; els verdums, en els caps de brot