Sang Nova | Page 3

pos�� el patrimoni al cuidado d'un procurador de sa confian?a i retorn�� a sa parr��quia de Vall de Pedres, de la qual faltava de m��s de tretze anys.
Moss��n Joan s'arrepent��, despr��s, d'aquesta rebequeria, majorment que no li don�� el resultat que ell n'esperava, o sigui d'atu?r al jove fent-lo rendir. En Ram��n de motu proprio rebaix�� les facultats del procurador, redu?nt-lo a un simple receptor de comptes; s'enginy�� per ingressar a l'escola preparat��ria de Barcelona, a on segu�� els estudis amb regular llu?ment, i prossegu�� i termin�� la carrera d'enginyer agr��nom a Madrid. Lo que s�� en result��, fou una fredor de relacions entre oncle i nebot, que sols s'escrivien molt de clar en clar.
Per sa sort, En Ramon de Montbri�� no abus�� pas de sa llibertat ni de sa posici��. Per criteri propi, o per miseric��rdia de D��u, es rodej�� sols de pocs companys i bons. Tant a Barcelona com a Madrid sapigu�� circumscriure ses hores expansives als exercicis gimn��stics, d'equitaci�� i excursionisme cient��fic. Aix�� conserv�� son temperament essencialment muntanyenc, desenrotll�� ses forces f��siques i es lliur�� d'una infinitat de perills que perden a tant��ssims joves de bones condicions.
La s��lida base de cre��ncies religioses que son oncle li havia donat, resist�� b�� l'empenta de sos estudis cient��fics. Sols sofr�� detriment l'embolcall escol��stic que aquell li havia teixit. Els procediments cient��fics l'atreien m��s que les disquisicions filos��fiques i amb son temperament d'artista preferia a la sublim teologia de l'��ngel de les Escoles l'arrobament produ?t par la contemplaci�� dels fen��mens de la naturalesa, entrant-li les impressions abans pel cor que pel cap. ��nima somniadora, son cor estava tan rublert de sentiment art��stic, que bastava una gota per a vessar, fent vibrar sos nervis a voltes amb fressosos esclats. Sa naturalesa era tan afinada, que copsava la m��s lleugera nota harm��nica que li entr��s per qualsevol dels sentits, convertint-ho tot en subst��ncia son esperit privilegiat. Igualment el commovien els gemecs de la tenora gronxant-se per les arbredes del Fluvi��, que l'espetec del tro rodolant pels penyals del Pirineu.
A part d'aix��, era de geni viu, alegre i xist��s, amb alegria comunicativa que s'infiltrava en l'��nim de tothom qui el tractava. Era, per natural, eminentment popular, i sobretot tractant-se de pagesos, son car��cter, expansiu i observador al propi temps, el portava a subjectar-los a veritables aut��psies morals, en les quals els feia mostrar tots els replecs de l'��nima.
De segur que, a l'escollir la carrera d'enginyer agr��nom, tingu�� en compte, m��s que la carrera en si, la relaci�� d'aquesta amb la naturalesa, de la qual estava veritablement enamorat. Ja sos somnis de noi eren grans explotacions agr��coles, i el sedu?a la idea de l'enginyer bosquerol, instal��lat al ras o sota una tenda de campanya, en contacte dia i nit amb la naturalesa.
Finida sa carrera, dedic�� llargues temporades a viatjar per l'estranger, visitant les mellors escoles d'agricultura de Fran?a i Anglatera, en algunes de les quals ingress�� com alumne, seguint-hi cursos especials.
Per aquells temps s'eixamplaren els horitzons de sa imaginaci�� calenta amb noves preocupacions. Impressionat pel gran desnivell intel��lectual i social entre Espanya i els dem��s pa?sos d'Europa, tract�� d'inquirir-ne les causes, dedicant-se amb tal motiu a una s��rie d'estudis comparatius d'hist��ria i de sociologia, venint en coneixement d'una muni�� de coses que en nostres escoles oficials no se ensenyen i d'altres que s'ensenyen falsificades. D'aquests estudis, entre altres moltes conseq����ncies, ne tragu�� principalment un sentiment d'admiraci�� i un entusiasme gran per la Catalunya hist��rica, una aversi�� profunda per l'hegemonia de Castella i un odi salvatge contra els vividors i pol��tics d'ofici.
Quan visit�� la Anglaterra, trob�� la q��esti�� irlandesa en un de sos per��odes de major agitaci��. El gran Parnell, amb son talent i el poder de sa paraula, al?ava el cor d'aquell poble oprimit, demanant la reforma de la llei electoral i l'abolici�� de l'Esgl��sia oficial anglicana, aventatges que no logr�� sin�� m��s tard.
El geni d'en Ramon era a posta per a entusiasmar-se amb la causa d'aquell poble (ja de si simp��tica a tota la joventut europea), majorment impressionat per certes ressemblances que observava entre Irlanda i Catalunya. F��u causa comuna amb el poble, resultant aquell per��ode de sa vida una mica tenebr��s, embolicat en conxorxes i conspiracions fenianes. En les bullangues que s'armaren en 1865, amb motiu de la supressi�� del Habeas Corpus, barrejat entre els estudiants de Dublin, anava a capgirells amb la policia. Arrestat, pass�� un mes de calvari, conf��s entre una turbamulta d'aventurers italians i francesos, fins que per fi fou expulsat del territori angl��s.
Sembla que aquest final de la seva calaverada li fou molt desagradable, contribuint en gran manera a fer-li pendre la resoluci�� de retirar-se a sa p��tria, deixant-se d'aventures perilloses per causes agenes i complexes, majorment concebint-ne de pr��pies i ben definides: tant l'impression�� la idea de perdre's miserablement entre gent desconeguda, i fins, per molts conceptes, poc