Sang Nova | Page 2

ja tenies el cap ple d'aquestes modernes invencions, que no m'inspiren gota de confian?a. -La carrera d'enginyer ��s la carrera del pervenir!- me deies, i justament ��s el pervenir que veig fosc, jo que sols visc del passat.
Per��, fill meu, veig que torno a la d��ria de botzinar de tot, sense reparar que no tinc encara al?ada la penit��ncia que per aquest pecat m'imposares. Mes, qu�� hi farem? Els vells som com les criatures; no ens corretgim, encara que ens piquin els dits. Perdona'm, doncs, estimat Ramon, com jo et perdono l'esperit d'emancipaci�� que en certes coses t'ha portat lluny de mi. Si has encertat, ben teu ser�� el m��rit; del contrari, ning�� m��s que tu en passar�� la pena. Per��, sia com sia, no dubtis que ta carta m'ha commogut fins a fer-me plorar de goig, sobretot quan reconeixes estar en descobert amb qui tantes proves d'estimaci�� t'ha donat. Paga, doncs, aquest deute de gratitud i alegrar��s els darres anys de la vida de ton vell oncle, que t'estima com a un fill,
Joan.
Vall de Pedres, 10 de juliol de 1866
P. D. Se m'oblidava el dir-te que, ja que penses seguir el vell cam�� de Vall-llosell i agafar la drecera a l'hostal del Porxo, com no tinc confian?a de que la sabessis seguir, a lo menos sense perdre-hi un temps que podria fer-te falta, he disposat que vinga a recebre't en el susdit lloc, mon recader, en Pascal, home de confian?a en qui pots descansar. Val.

II
Corbat sobre el llom del potent cavall cerd�� rebrot d'Andalusia, l'hereu en Ramon de Montbri��, halo halo, feia via pel vell cam�� d'Oliveda a Vall-llosell. Tan capficat estava en desxifrar una carta que duia en la m�� dreta, que semblava insensible als ruixats de foc que el sol naixent li enviava per darrera, dibuixant sa silueta blavosa, allargassada sobre la pols del cam�� ral. Les fiuixes regnes semblaven a punt d'esc��rrer's de sa m�� esquerra i deixat anar per complet, s'anava balancejant al comp��s de la marxa de la b��stia que, mossada d'aqu��, a l'herba dels marges, pernada d'all�� als t��becs importuns que li picaven la panxa, marxava a ses lliures voluntats.
Era un jove d'aire distingit i pages��vol, sapat i robust tant per naturalesa com per virtut d'exercicis gimn��stics continuats; de faccions m��s grandioses que boniques, un poc dures per�� regulars i banyades d'un tint de bonhomia que les feia atract��voles, contribuint-hi per molt una barbeta negra, moixina, verge de navaja, que li ombrejava boca i galtes. La caracter��stica de sa fesomia la donaven uns ulls grossos i somniadors que sovint semblaven divagar, mes en les negres profonditats dels quals s'hi concentrava en certs moments tota la fogositat d'una ��nima ardent.
Vestia un folgat trajo de campanya, de dril; ample barret dels dits de jipijapa i cal?ava alta bota amb esperons de reglament. Aparentava com uns vint-i-sis anys.
Aquest jove, que pertanyia al n��mero, massa esc��s, per cert, d'hisendats que, duenyos d'una posici�� assegurada, aspiren a fer-se homes per se, al rev��s de tants altres que, en fires i festes majors, passegen sa nul��litat i malbaraten el que res els ha costat de guanyar, havia perdut sos pares des de la infantesa, quedant al cuidado de son oncle patern moss��n Joan (que sol��licit�� substituci�� interina per a sa parr��quia de Vall de Pedres, a l'objecte de posar en ordre el patrimoni, un poc necessitat d'ell, per diferentes causes) i d'una tia materna, dona excel��lent, mes de poca significaci��, que encara avui portava el p��ndol del govern interior de la casa.
Moss��n Joan dot�� a son nebot d'un fons de s��lida educaci�� cristiana; mes, un cop crescut, al tractar d'imbuir-li sos ideals respecte a la carrera que devia escollir, se trob�� amb que el jove feia gala d'una pila d'idees pr��pies (moltes d'elles en oposici�� amb les de son oncle) que sostenia amb una tossuderia propera a la impertin��ncia. Amb la fanfarroneria pr��pia del poc seny, comen?�� a considerar a aquell com a home antiquat; i, com que ell estudiava en les darreres obres i fins fullejava algunes revistes cient��fiques, d'aqu�� el creure-se-li superior, arribant fins a faltar-li alguna vegada al respecte, si no d'un modo ostensible, replicant-li, portant-li inconsideradament la contr��ria i fent poc cabal de ses consideracions y consells. Impossibilitat de seguir-lo en ses tom��stiques disquisicions, i de parar-li el joc de sa argumentaci�� escol��stica, en la qual era moss��n Joan un mestre consumat, acabava per treure serietat a les discussions en qu�� sovint degeneraven ses converses, fent broma de sa ci��ncia i saltant amb qualsevol estirabot, que no sempre aquell prenia b��.
Aquesta independ��ncia de car��cter i fins desatenci�� del jove, caus�� profonda pena a son oncle, que alguns moments tem�� s��riament haver malograt el fruit de sos afanys. Son disgust augment�� quan li declar�� rodonament que volia seguir la carrera d'enginyer, contra sa manifesta opini��. Allavors