Sang Nova

Sang Nova, by Marian Vayreda

The Project Gutenberg EBook of Sang Nova, by Marian Vayreda This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org
Title: Sang Nova Novel, la muntanyenca (Volumes 1 and 2)
Author: Marian Vayreda
Release Date: October 13, 2007 [EBook #23021]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK SANG NOVA ***

SANG NOVA

VOLUM I

GENT DE MUNTANYA

I
Estimad��ssim Ramon: acabo de rebre la teva, de tan enyorada, ja no esperada lletra, de la qual dedueixo amb ver goig que, donant per clos el per��ode de tos estudis complementaris, que en dius, i de tes corribandes cient��fiques, comences a sentir la necessitat de fixar ton esperit i d'instal��lar-te definitivament en ta pairal, a l'objecte de remugar i donar sentit pr��ctic al cabal de coneixements que ton geni inquiet i ton afany de veure i d'investigar t'ha d'haver proporcionat. Molt me plauen tes resolucions, i plau-me, m��s que totes, la de segellar-los amb una visita al pobre vellet que, malgrat tos llargs desviaments, no t'ha perdut mai de vista. I plauen-me, no perqu�� pensi poder auxiliar-te amb profitosos consells, sin�� perqu�� em sembla que ella significa una sanitosa evoluci�� en el curs de la teva vida, evoluci�� que per for?a m'ha d'��sser grata, des del moment que et porta cap aqu��.
S��, fill meu! O jo no entenc res del cor hum�� o ta anunciada visita, m��s que el car��cter de consulta, revesteix el de reparaci��. Ta ep��stola traspua, a m��s d'aquella bondat ing��nita del teu cor, un cert deix de penediment que no pot haver-lo dictat m��s que la consci��ncia de l'apartament en qu�� has viscut del que tants anys t'ha fet de pare.
Quan aquest, que al Cel siga, mor��, me f��u especial enc��rrec de vetllar ton pervenir i influir, amb les escasses llums que D��u m'ha donat, en l'elecci�� de ta carrera. Aix�� ho vaig intentar, tu ho saps b��, mes tots mos esfor?os s'estavellaren contra aquest teu geni de marranet que dit sigui sense ofensa de ning��, has heretat de part de ta mare. Mon somni daurat era fer de tu un eclesi��stic, i, si b�� ton cap i ta posici�� eren malaguanyats per un capell�� de missa i olla com un hom mateix, justament aix�� m'animava a enjoncar-te amb una carrera que et port��s a les altures de la jerarquia, a on tant de b�� podies fer a la Religi��. Jo ja't veia tot un doctor un... ?qui sap, Mare de D��u, a on hauries pogut arribar?
Amb tal prop��sit jo et citava Misser Joan de Montbri��, germ�� del meu besavi, que fou trenta anys doctoral de Tarragona i que tants volums deix�� escrits: De jure civili cum ecclessiastica potestate concordia. De advocato puniendo qui falsum stylum citat, i altres. En mes mans he tingut encara una carta del secretari del ministre Calomarde, qui, en nom de son senyor, li oferia la mitra d'Osca, dignitat que es neg�� a acceptar. I a Fra Dion��s, abat de Sant Benet de Bages, i a Fra Climent, que ho fou de Besal��, i m��s recentment a l'oncle, Doctor Sebasti��, la sotana del qual tant brillava en el Foro de Barcelona i de qui en ma infantesa no en sentia parlar sin�� amb admiraci��.
Per�� vaig adonar-me aviat que cordis appetitiones subvertunt mentis rationes, o, traduint lliurement, que et tirava m��s el cor que la sagristia. ��dhuc aix��, quedava encara l'honorable carrera del Dret, a on tant hi ha que fer en el camp de la pol��mica i no t'obligava a sacrificar el nom de la fam��lia, del qual ets avui l'��nic hereu. Per�� ca... Recordo que tu em deies: -Avui la impietat abandona el camp de la filosofia i la dial��ctica, per a invadir el de les ci��ncies, d'on procura extraure els projectils per a enrunar l'edifici de la Fe. ��s, doncs, en aquest terreno a on deuen acudir els bons cat��lics a combatre i a v��ncer, com combateren i venceren en aquell.- Potser s�� tens ra�� i mes idees no s��n m��s que cab��ries de rector bosquerol, per�� sempre he sospitat que tes resolucions, m��s que d'altra cosa, provenien de ta aversi�� al llat��, aversi�� nascuda en les modernes aules, a on aquesta llengua sagrada, mare de totes les ci��ncies, ��s avui mal ensenyada i pitjor apresa, i, per lo tant, poc assaborida i en conseq����ncia en gran manera menyspreada. I jo pregunto: no coneixent la llengua ?com hem d'estudiar les ci��ncies que en ella estan escrites? ?Prou se coneix, fill meu, amb la marxa de la societat moderna! ?Prou se coneix que no anem a la font!
En fi, que els temps han canviat, i quan me'n vaig adonar