Lamic Fritz | Page 5

del Salvador amb aquest
brau bordegàs!... i, si algú ve a reclamar-lo... que vagi amb compte!
Havent obeït la criada, el pobre hongarès prengué son lloc, tot
meravellat d'aquestes coses. Els vasos s'ompliren fins dalt, i Fritz
exclamà:
-A la Naixença de Nostre Senyor Jesucrist, el Déu veritable de la gent
de bon cor!
En el mateix instant, Foux entrava. Sa sorpresa fou gran en veure
l'hongarès assegut a taula amb el senyor de la casa. En lloc de parlar alt,
digué solament:
-Us desitjo una bona nit de Nadal, senyor Kobus.
-Molt bé. ¿Vols pendre un vas de vi amb nosaltres?
-Gràcies: no bec mai estant de servei. Però ¿coneixeu aquest home,
senyor Kobus?
-El conec, i en responc.
-Té els papers en regla, doncs?
Fritz no pogué escoltar més: ses grosses galtes s'esblaimaven d'ira.
S'aixecà, agafà rudament l'agent pel coll, i el llançà a fora, tot cridant:
-Això t'ensenyarà a entrar a casa d'una persona honrada la nit de Nadal!
Després tornà a asseure's i, veient que l'hongarès tremolava:
-No tinguis por de res- li digué: -ets a casa de Fritz Kobus. Beu, menja
en pau, si vols dar-me gust.
Li va fer beure vi de Bordeus; i, sabent que Foux seguia a aguait al
carrer, a desgrat de la neu, digué a Katel que preparés un bon llit per a
aquell home, per a passar la nit; que li donés, l'endemà, sabates i roba
vella, i que no li deixés pendre comiat sense haver tingut esment de

ficar-li encara un bon mos a la butxaca.
Foux s'esperà fins all darrer toc de la missa, i després va retirar-se;
l'hongarés, que no era altre que Iòsef, va partir dret, i mai més no es
parlà d'aquesta feta.
El mateix Kobus l'havia oblidada, quan, als primers dies de la
primavera de l'any següent, trobant-se al llit un bell matí, sentí a la
porta de sa cambra una dolça música: era la pobra alosa que ell havia
salvat entre la neu i que venia a regraciar-lo al primer raig de sol.
D'aleshores endavant, cada any, Iòsef tornava a la mateixa època, tan
aviat sol com amb un o dos de sos camarades; i Fritz el rebia com a un
germà.
Kobus, doncs, tornà a veure, en aquell dia, son vell amic l'hongarès,
així com acabava de contar-vos-ho; i quan callà el contrabaix roncador,
i Iòsef, dant el darrer cop d'arquet aixecà els ulls, Fritz estengué braços
darrera els cortinatges, tot cridant:
-Iòsef!
Aleshores l'hongarès vingué a abraçar-lo, amb una rialla que mostrava
les seves dents blanques i dient:
-Ja ho veus! no t'oblido: la primera cançó de l'alosa és per a tu!
-Sí... tot i que ja és la desena anyada!- exclamà Kobus.
S'agafaren les mans i s'esguardaren, amb els ulls plens de llàgrimes.
I, com que els altres dos s'esperaven greument, Fritz esclatà en una
riallada i digué:
-Iòsef, dóna'm els meus pantalons.
Havent obeït el bohemi ell tragué dos thalers de la butxaca.
-Això és per a vosaltres- digué a Koppel i a Andrés. -Podeu anar a dinar

als Tres Colomins. Iòsef dinarà amb mi.
Després, saltant del llit, tot vestint-se, afegí:
-Has donat ja el tomb per les cerveseries, Iòsef?
-No, Kobus.
-Doncs, enllesteix-ho, perquè a migdia just la taula estarà parada. Ens
darem altra vegada una bella gaubança. Ah, ah, ah! La primavera ha
tornat: ara es tracta de començar-la bé. Katel! Katel!
-Me n'aniré de seguida, doncs- digué Iòsef.
-Sí, company; però no t'oblidis del migdia.
L'hongarès i sos dos camarades davallaren l'escala; i Fritz, esguardant
la seva vella serventa, li digué, amb un somriure de satisfacció:
-Bé, Katel: veu's aquí la primavera. Farem una festassa. Però espera't
una mica: comencem per invitar els amics.
I, decantant-se a la finestra, es posà a cridar:
-Ludwig! Ludwig!
Justament un vailet passava. Era Ludwig, el fill del teixidor Koffel,
amb la crinera rossa esgavellada i els peus dintre l'aigua de neu. S'aturà,
amb el nas en l'aire.
-Puja!-, li cridà Kobus.
El vailet cuità a obeir i es parà al llindar, amb els ulls en terra,
gratant-se el bescoll amb un aire empantanegat.
-Avant!... Escolta! Té: primer de tot aquí tens dos groschen.
Ludwig prengué els dos groschen i els enfonsà dins la butxaca de ses
calces de tela, tot passant-se la mà sota el nas, com per a dir: -Molt bé!

-Correràs cap a casa de Frederic Schoultz, al carrer del Plat d'Estany, i
a casa del senyor recaptador Hâan, a _l'hostal de la Cigonya_:
m'entens?
Ludwig inclinà bruscament la testa.
-Els diràs que Fritz Kobus els invita a dinar: al migdia en punt.
-Sí, senyor Kobus.
-Espera. Cal que vagis també a casa de David, el vell rabí, i que li
diguis que l'espero, pels volts de la una, a pendre cafè. I ara cuita!
El brivall baixà