La festa dels reis | Page 7

Si jo us estimés ab el foc ab que us estima ell, ab les angoixes
d'una vida tant amargament crudel, no podria avenirme al vostre refús
ni el podria entendre mai.

OLIVIA Què farieu, doncs?
VIOLA Bastiria una cabana de salcers al peu de vostra porta y faria
pendre born a la meva ànima vers la casa vostra; escriuria fervents
esparces sobre'l meu amor desdenyat y les cantaria a plena veu en mig
l'ubagor de la nit; cridaria el vostre nom en els tornaveus de les
montanyes, obligant a la mormuradora veu dels vents, a repetir per
sempre: Olivia! Olivia! Oh! no us deixaria en repòs ab aquests dos
elements; l'aire y la terra, fins que sentissiu pietat de mi.
OLIVIA Molt podrieu si fessiu tot això. Quina és vostra naixença?
VIOLA Superior a la meva fortuna y la meva fortuna és prou. Soc
gentilhome.
OLIVIA Aneu a casa el duc; ja sab que jo no puc estimarlo, y dieuli
que no m'envii cap més missatger... fòra de que torneu vós mateix a
dirme l'efecte que li han fet les meves paraules. Aneu y mercès. Preneu
això per vós.
(Li dóna una bossa)
VIOLA Senyora, no venc els meus missatges; guardeus vostres diners,
que no és a mi a qui cal paga: altra persona és a qui vostres mercès
haurien de retribuir. Que l'amor faci tornar de pedra el cor de qui
estimeu, y la fredor sigui el premi de vostre anhel, tal com vós pagueu
el fervorós afany del meu amo. Adeusiau, crudel bellesa.
(Sen va)
OLIVIA «Quina és, vostra naixença?» «Superior a la meva fortuna y la
meva fortuna és prou. Soc gentilhome». Oh! juraria que ho ets. El teu
parlar, la teva cara, la teva figura, el teu enginy y seny, te fan cinc
vegades noble... Més, calma, calma... Que l'amo no sigui el criat!... Y
bé, què? Tant contagiosa és l'amorosa plaga? Me sembla sentir com les
perfeccions d'aquest home, d'amagat de mos ulls, prenen el camí del
meu cor!... Y bé, sigili... Malvolí!

(Entra MALVOLÍ)
MALVOLÍ Sempre al vostre servei, senyora.
OLIVIA. Corre a trobar aquest home que'l duc ha enviat; contra la
meva voluntat ha deixat aquí aquest anell; tornali y digali que no'l vui.
Fesli entendre que no dongui cap esperança al séu amo; no vui res d'ell.
Si aquest jove vol passar per aquí demà, jo li explicaré els motius que
tinc pera obrar així. Cuita, Malvolí.
MALVOLÍ Està bé.
(Sen va)
OLIVIA No sé'l que faig; més, temo que potser mos ulls massa
facilment han enlluernat mon cor. Destí, disposa. Ningú's pot vèncer.
Lo que està escrit ha de complirse; doncs, sigui.

VI
UNA BARRACA A LA PLATJA
(Entren ANTONI y SEBASTIÀ)
ANTONI No voleu quedarvos més temps, ni voleu que us acompanyi?
SEBASTIÀ No, amic meu. La claror que llença sobre meu la meva
estrella es massa sinistra. La malignitat de mon destí, podria minvar la
teva fortuna. Te prego, doncs, que'm deixis esser sol a portar el pes de
les meves desgracies. Seria ben crudel paga a la teva bona amistat, el
ferte company de mes desditxes.
ANTONI Dieume, doncs, al menys, aon vos dirigiu.
SEBASTIÀ No, company; l'atzar me farà de guia. Però veig que'l teu
modo de procedir és fill de la delicadesa; no'm vols fer dir lo que vui
callar y això sol m'obliga, en justa correspondencia, a parlarte ab tota

franquesa. Sapigues, doncs, que'l meu nom és Sebastià, encara que'm
fassi nomenar Roderic. El meu pare era un tal Sebastià de Messalina,
del qui séns dubte ja hauras sentit parlar. Va deixar dos fills bessons, jo
y una germana meva. Déu hagués volgut acabar en un mateix moment
aquelles dues vides, començades en una mateixa hora! Però tu, amic
meu, ho has disposat d'altra manera, perquè una hora abans de que tu'm
salvessis, la meva germana havia mort engolida per les ones.
ANTONI Oh, quin dia!
SEBASTIÀ Ella tenia fama de gran bellesa, tot y que la semblança
entre ella y jo deien que era extraordinaria; però si jo no'm puc atrevir a
donar per justa aquesta fama, puc afirmar, séns cap recel, que tenia un
cor que l'enveja mateixa's veia forçada a trobar noble. Ella s'ha negat en
l'amarganta aigua del mar, però jo cal que ofegui son record en altra
aigua molt més amarganta encara!
ANTONI Perdoneu, senyor, la pobresa de la meva hospitalitat.
SEBASTIÀ Ets tu que has de perdonarme per les molesties que t'he fet
passar.
ANTONI Si no voleu que'm cregui l'home més desgraciat, deixeume
esser vostre servent.
SEBASTIÀ. Si no voleu desfer lo que haveu fet, és a dir, si no voleu
matar a qui haveu salvat, no insistiu. Adéu, una vegada per totes; el
meu cor està tant adolorit, y el record de la meva mare està tant viu en