La festa dels reis | Page 6

ella. Què voleu?
VIOLA Dieume, perfecta, incomparable y claríssima bellesa, si soc
davant de la mestreça d'aquesta casa, perquè jo mai l'he vista. Molt me
doldria que's perdés el meu discurs, car a més d'esser fet ab força galan
traça, m'ha fet passar Déu sab els treballs per apendremel de cor.
Amable damisela, no'm refuseu lo que us demano, perquè'l més xic
desdeny és matzina per mi.
OLIVIA D'on veniu?
VIOLA No sé gaire més de lo que he après, y aquesta pregunta no entra
en el meu paper. Gentil damisela, dieume blanament si sóu vós qui jo
cerco, per començar mon discurs.

OLIVIA Sóu comediant?
VIOLA No, us ho dic ab tot el cor, y no obstant us juro per les mateixes
urpes de la mentida, que no soc qui represento. Sóu vós la mestreça
d'aquesta casa?
OLIVIA Si no'm faig un frau a mi mateixa, puc dirvos que sóc jo a qui
cerqueu.
VIOLA Si ho sóu ja'n cometeu un, perquè lo que teniu per donarho no
ho teniu per guardarvosho. Però no és aquesta la meva missió. Us diré
l'endreça en vostre elogi, y us obriré'l cor del meu missatge.
OLIVIA Aneu a lo important: us faig mercè de l'elogi.
VIOLA Ai, senyora, tant que m'ha costat apendrel, y tant poetic que és!
OLIVIA Això li treurà sinceritat; guardeusel, us ho prego. He sabut lo
poc correctament que us haveu portat al demanar audiencia y si he
autorisat la vostra entrada ha estat més per coneixeus que per
escoltarvos. Si no teniu el seny cabal, retireuvos, y si haveu de dirme
quelcom, sigueu breu, perquè no estic d'humor pera tenir part en un
dialeg tant poc corrent.
MARIA Voleu pendre vela, company? Mireu, aquest és vostre camí.
VIOLA No, marinereta, no. Penso aguantarme una estoneta més per
aquestes aigües.
(A Olivia, per Maria) Aplaqueu vostre gegant, senyora.
OLIVIA Dieume, què voleu?
VIOLA Jo soc un missatger...
OLIVIA Segurament que deu tenir molt de basardós lo que haveu de
dir, perquè veig que us costa molt començar. Expliqueume'l vostre
missatge.

VIOLA Tant sols pot escoltarlo vostra orella. No porto ni declaració de
guerra ni reclamació d'homenatge: vinc ab l'olivera a la mà; totes mes
paraules són de pau.
OLIVIA Malgrat això el preambol ha estat ferm. Qui sou? Què
desitjeu?
VIOLA Això és un jòc d'escena, que jo he afegit al meu paper. Qui soc
y lo que vull, són coses tant delicades com una virginitat; paraula
sacratíssima per vostra orella, profana per qualsevulga altra.
OLIVIA Deixans sols, Maria; escoltarem aquesta paraula sagrada.
(Sen va Maria) Y dieu, quin és el vostre texte?
VIOLA Hermosissima damisela...
OLIVIA Doctrina aconortadora y de la que hi hauria molt que dir. Aont
és el vostre texte?
VIOLA En el pit del duc Orsino.
OLIVIA En el seu pit? Y en quin capitol del seu pit?
VIOLA Pera respondreus ab tota llei, us diré en el primer capitol de son
cor.
OLIVIA Oh! ja l'he llegit; és pura heretgia. No m'haveu de dir altra
cosa?
VIOLA Deixeu que us vegi el rostre, gentil dama.
OLIVIA Que potser teniu orde del vostre amo, de mercadejar el meu
rostre? Us haveu allunyat un xic del vostre texte,però alçarem la cortina
y us ensenyarem el quadro.
(S'alça'l vel) Mireu.
(Torna a tirarse'l vel) Tal com era ara mateix.

(S'alça'l vel) Què us en sembla?
VIOLA Excelent, si tot és obra de Déu.
OLIVIA És de bona fusta; resistiria la pluja y el vent.
VIOLA És una hermosura admirablement treballada; aquest roig y
aquest blanc hi han sigut posats per la mà exquisida y savia de la
naturalesa mateixa. Senyora, sereu la més crudel de totes, si us
emporteu totes aqueixes gracies a la tomba, sens deixarne alguna copia
als que vindran.
OLIVIA Oh! no tindré tant mal cor. Repartiré en llegats la meva
hermosura; sen farà inventari y cada particularitat, cada detall serà
anotat en el meu testament; per exemple: ítem, dos llavis
passadorament roigs; ítem, dos ulls foscos, ab ses corresponentes
parpelles; ítem, un coll, una barba; y així tot lo demés. Us han enviat
pera posarme preu?
VIOLA Ja veig que l'orgull és el vostre flac, però encara que fossiu el
diable en persona, serieu igualment hermosa. Mon amo y senyor us
estima. y us estima ab tal amor, que l'haurieu de correspondre anc que
us coronessin com la més perfecta bellesa.
OLIVIA Y com m'estima?
VIOLA Ab adoració, ab llagrimes fecondes, ab sanglots que fulminen
d'amor, ab sospirs de foc.
OLIVIA Qui us envia sab bé prou que jo no puc estimarlo. Altrament,
jo'l suposo virtuós; sé que és noble, ab una joventut fresca y séns tara;
generós, valent, y per l'aire y la figura, una gentil persona, emperò jo no
puc, estimarlo, y això molt temps fa que ja ho hauria de saber.
VIOLA