La festa dels reis | Page 8

mi, que poc els hi costaria an els meus ulls trairme. Adéu, vaig al palau
del duc Orsino.
(Sen va)
ANTONI Que tots els déus t'afavoreixin! Molts enemics tinc en la cort
d'Orsino... Aviat te tornaria a veure si no fos això... Més, tal és el meu
afecte per tu, que succeeixi lo que succeeixi, afrontaré gustós tots els
perills.

VII
UN CARRER
(Entra VIOLA; després MALVOLÍ)
MALVOLÍ No sóu vós el qui estava, no fa gaire, a casa la comtessa
Olivia?
VIOLA Certament; fa poc que n'he sortit.
MALVOLÍ Doncs ella us retorna aquest anell; si us l'haguessiu endut
vós mateix m'haurieu estalviat aquest camí. M'ha ordenat que us digués
que doneu al vostre amo la seguretat més absoluta de que ella no
l'estima, y a més m'ha dit que no us atreviu a tornar ab cap més
embaixada d'ell, fòra que sigui per dirli vós mateix l'efecte que han
produit aquestes paraules al duc. Preneu això.
VIOLA Ella ha acceptat aquest anell; no'l puc admetre.
MALVOLÍ Vaja! sóu vós qui ab impertinent insistencia l'haveu llençat
a sos peus, y ella vol que ab iguals modos us sigui retornat. Si val la
pena de que us ajupiu pera cullirlo, davant vostre mateix el llenço, y si
no que sigui de qui primer el trobi.
(Sen va)
VIOLA Jo no li he deixat cap anell. Què voldrà, aquesta dòna? L'haurà
enamorat la meva figura? La sort vulgui que no. Ha posat sos ulls ab
tanta atenció sobre mi, que talment semblava que'l mirar li esgarriés la
paraula: parlava a bots y com abstreta. Séns dubte s'ha enamorat de mi;
això és un tret d'enamorada: m'envia aquest estupid criat per a dirme
que torni a casa seva. Ella no vol l'anell del duc, y el duc no n'hi ha
enviat cap; an-e mi és a qui vol. Si fos així (y ho es), pobra comtessa!
més li valdria haverse enamorat d'un somni. Vestit, ja veig que ets un
vulgar engany que llestament aprofita l'enemic dels homes. Que fàcil
els és, als galans mentiders, gravar en el tendre cor de les dònes sa

polida imatge! La culpa la té nostra flaquesa, no nosaltres: tals som,
perquè tals ens va fer la naturalesa. Quina fi tindrà això? El duc l'estima
bojament, y jo, pobra de mi!, estimo bojament al duc. Què esdevindrà?
Com a home no puc pensar en obtenir l'amor de qui m'és amo: com a
dòna, ai! quants inutils sospirs arrencaré del pit de la desditxada Olivia!
Oh, temps! tu ets qui ha d'aclarirho tot y no jo. És massa enredat aquest
nus pera que jo puga desferlo.

VIII
A CASA D'OLIVIA
(Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU)
SIR TOBIAS Acosteuvos, sir Andreu. Qui a les dotze no és al llit, és
com si hagués matinejat; y deliculo surgere, ja sabs...
SIR ANDREU No; en bona fe que no sé res d'això. Però lo que sé, és
que ficarse al llit tard és ficarse al llit tard.
SIR TOBIAS Conclusió falsa, que m'exaspera tant com una ampolla
buida. Vetllar fins a mitja nit y anarsen a dormir després, és anarsen al
llit d'hora, lo que vol dir que ficarse al llit més tard de les dotze, és
anarsen a dormir aviat. La nostra existencia no's compon de quatre
elements?
SIR ANDREU Així ho diuen; però jo crec que's conpon del menjar y
beure.
SIR TOBIAS Ets un savi! mengem y bevem, doncs. Eh! Maria, vinga
un got de vi.
SIR ANDREU Mireu, juraria que ve'l jutglar.
(Entra'l JUTGLAR)
JUTGLAR Què tal, companys? No haveu vist mai l'imatge del nostre

tercet? (3)
SIR TOBIAS Déu te guard, ase. Vinga una cançó.
SIR ANDREU El jutglar té una bona gargamella. Donaria quaranta
lliures per tenir la cama y la veu que té'l jutglar. A fe que'm vares
guanyar el cor ahir ab aquella sortida, parlant de Pigronitus y dels
Vapians passant per l'equinocci de Queubus; te juro que vaig riure de
debò. Te vaig enviar un vintidós, perquè tel gastessis ab el teu tracte.
Te l'han donat?
JUTGLAR Ja l'he embutxacat; perquè'l nas den Malvolí no és pas un
manec de fuet; la mestreça té la mà blanca y els mirmidons no són pas
tavernes.
SIR ANDREU Magnific! No hi ha res com això pera riure. Ara, vinga
la cançó.
SIR TOBIAS Vinga. Aquí va un ral; cantans una cançó.
SIR ANDREU Veten-aquí un altre. Si un cavaller dóna un...
JUTGLAR Voleu una cançó d'amor o una cançó moral?
SIR TOBIAS Una cançó d'amor, una cançó d'amor!
SIR ANDREU Sí, sí, d'amor; tant se men dóna de la moral an-e mi.
JUTGLAR, (cantant) Aont aneu dolça estimada lluny de vostre aimant
fidel? Atureuvos que ell arriba; atureuvos y escolteu, que cançons de
tota mena us cantarà ab totes veus. Sempre al fi de la jornada