La festa dels reis | Page 5

se l'emportin, fòra boigs
d'aquí, cavallers!
OLIVIA Què us en sembla del jutglar, Malvolí? Sembla que s'esmena,
veritat?
MALVOLÍ És cert, y jo crec que s'anirà esmenant com ara, fins que les
ansies de la mort l'extremeixin. La malaltia que apaga les facultats del
savi, aumenta sempre l'estupidesa dels ximples.
JUTGLAR Que Déu us envii aquesta malaltia ben aviat per a millorar
vostra ruquesa. Poc li costaria a Sir Tobias jurar que jo no soc una fura;
però no's jugaria pas dos sous a que vós no sigueu un beneit.
OLIVIA Què responeu, Malvolí?
MALVOLÍ M'admiro de que vostra senyoria s'entretingui ab la
conversa d'aquest miserable coquí. L'altre dia'l vaig veure quedarse ab
un pam de boca oberta davant d'un pobret jutglar que te'l cap dur com
pedra. Teniu, veieu? ja no sab què respondre. Si no rieu y no li doneu
ab que fer riure ja'l teniu fet un badoc. La veritat, considero a la gent
que's diverteix ab les migrades sortides d'aquests ximples, com jutglars
d'aquests pobres beneits.
OLIVIA Ah, Malvolí! l'amor propri us corca el goig de l'alegria y tot
ho passeu pel garbell d'un gust estragat. Quan s'és franc, generós,
senzill, se pren per trets de cervatana lo que a vós us semblen bales de
canó. No hi ha res d'injuriós en les burles d'un jutglar familiar, que sols
procura l'entreteniment, com tampoc hi ha res d'agradable en un home
pretenciosament discret que no fassi altra cosa que censurar.
JUTGLAR Que Mercuri et doni'l dò de mentir per haver parlat tant bé
de nosaltres.
(Entra MARIA)

MARIA Senyora, ha arribat un jove gentilhome dient que us vol parlar.
OLIVIA Es un missatger del duc?
MARIA No ho, sé, senyora; és un galan donzell; y ve molt ben
acompanyat.
OLIVIA Y qui és que l'en priva d'entrar?
MARIA Sir Tobias, vostre oncle.
OLIVIA Dieuli que's retiri; sembla que hagi perdut el seny!
(Sen va Maria) Aneu, Malvolí; si és alguna demanda del duc, dieu que
estic malalta, o que no hi soc o lo que volgueu, però doneuli comiat.
(Sen va Malvolí) Ja veus, jutglar, com se marceixen les teves agudeses
y com no plauen a la gent.
JUTGLAR Has parlat de nosaltres com si el teu hereu fos jutglar. Que
Jupiter li atapaeixi'l crani de cervell, que ara veig que ve un parent teu a
qui n'hi falta molt per tenirlo ple.
(Entra SIR TOBIAS)
OLIVIA Oh! juraria que està mig ubriac!... Qui hi ha a la porta, oncle?
SIR TOBIAS Un gentilhome.
OLIVIA Un gentilhome? Però quin gentilhome?
SIR TOBIAS Un gentilhome així...
(Eructa) Mala pesta de sardines escabetxades!... Què hi ha, ase?
JUTGLAR Bon Sir Tobias!
OLIVIA Oncle, com és que a aquestes hores ja esteu entregat an
aquesta indolencia?

SIR TOBIAS Insolencia? Avorreixo l'insolencia... A la porta hi ha un
home que vol entrar.
OLIVIA Si, ja ho sé; y qui és?
SIR TOBIAS Que sigui en Banyeta, poc m'hi paro. Creieume que tant
se men dóna.
(Sen va)
OLIVIA A què s'assembla un ubriac, jutglar?
JUTGLAR A un ofegat, a un imbecil y a un boig; un glop de massa el
fa un imbecil, un altre el fa boig y un altre l'ofega.
OLIVIA Vés y avisa al jutge que vingui a alçar el cadavre, perquè ja és
al tercer grau d'ubriaguesa: ja s'ha ofegat. Vetllal.
JUTGLAR No; no més és boig encara. El jutglar va a vetllar al boig.
(Sen va)
(Entra MALVOLÍ)
MALVOLÍ Aquell murri, senyora, jura que us parlarà. Li he dit que
estaveu malalta, y m'ha respost que ja ho sabia y que per això volia
parlarvos. Li he dit que dormieu y m'ha dit que ja li havia semblat y que
per això havia de parlarvos. Què se li ha de dir? És fet a prova de
refusos.
OLIVIA Dieuli que no'm parlarà.
MALVOLÍ Això és lo que se li ha dit, però ha respost que mal que
s'hagi de plantar com una estaca davant de la porta, us parlarà.
OLIVIA Però quina especie d'home és?
MALVOLÍ De l'especie humana.

OLIVIA Bé, però de quina mena?
MALVOLÍ De la pitjor mena; diu que us parlarà tant si com no.
OLIVIA Com és? quina edat representa?
MALVOLÍ No és prou fet pera dirsen un home, ni prou jove pera dirne
un noi; és com la tabella abans de que hi apunti'l pesol, com la poma a
punt de ferse. S'aguanta entre l'infantesa y la virilitat. Té un bell rostre,
y parla molt impertinentment: sembla que encara jugaria a la falda de
sa mare.
OLIVIA Que entri; crideu a la meva cambrera.
MALVOLÍ Cambrera, la senyora us demana.
(Entra MARIA)
OLIVIA Donam el vel y tapam la cara; tornarem a escoltar un altre
missatge del duc.
(Entra VIOLA, ab l'acompanyament)
VIOLA L'honorable mestreça d'aquesta casa, qui és?
OLIVIA Parleu, jo respondré per