La festa dels reis | Page 6

haveu portat al demanar audiencia y si he autorisat la vostra entrada ha estat m��s per coneixeus que per escoltarvos. Si no teniu el seny cabal, retireuvos, y si haveu de dirme quelcom, sigueu breu, perqu�� no estic d'humor pera tenir part en un dialeg tant poc corrent.
MARIA Voleu pendre vela, company? Mireu, aquest ��s vostre cam��.
VIOLA No, marinereta, no. Penso aguantarme una estoneta m��s per aquestes aig��es.
(A Olivia, per Maria) Aplaqueu vostre gegant, senyora.
OLIVIA Dieume, qu�� voleu?
VIOLA Jo soc un missatger...
OLIVIA Segurament que deu tenir molt de basard��s lo que haveu de dir, perqu�� veig que us costa molt comen?ar. Expliqueume'l vostre missatge.
VIOLA Tant sols pot escoltarlo vostra orella. No porto ni declaraci�� de guerra ni reclamaci�� d'homenatge: vinc ab l'olivera a la m��; totes mes paraules s��n de pau.
OLIVIA Malgrat aix�� el preambol ha estat ferm. Qui sou? Qu�� desitjeu?
VIOLA Aix�� ��s un j��c d'escena, que jo he afegit al meu paper. Qui soc y lo que vull, s��n coses tant delicades com una virginitat; paraula sacrat��ssima per vostra orella, profana per qualsevulga altra.
OLIVIA Deixans sols, Maria; escoltarem aquesta paraula sagrada.
(Sen va Maria) Y dieu, quin ��s el vostre texte?
VIOLA Hermosissima damisela...
OLIVIA Doctrina aconortadora y de la que hi hauria molt que dir. Aont ��s el vostre texte?
VIOLA En el pit del duc Orsino.
OLIVIA En el seu pit? Y en quin capitol del seu pit?
VIOLA Pera respondreus ab tota llei, us dir�� en el primer capitol de son cor.
OLIVIA Oh! ja l'he llegit; ��s pura heretgia. No m'haveu de dir altra cosa?
VIOLA Deixeu que us vegi el rostre, gentil dama.
OLIVIA Que potser teniu orde del vostre amo, de mercadejar el meu rostre? Us haveu allunyat un xic del vostre texte,per�� al?arem la cortina y us ensenyarem el quadro.
(S'al?a'l vel) Mireu.
(Torna a tirarse'l vel) Tal com era ara mateix.
(S'al?a'l vel) Qu�� us en sembla?
VIOLA Excelent, si tot ��s obra de D��u.
OLIVIA ��s de bona fusta; resistiria la pluja y el vent.
VIOLA ��s una hermosura admirablement treballada; aquest roig y aquest blanc hi han sigut posats per la m�� exquisida y savia de la naturalesa mateixa. Senyora, sereu la m��s crudel de totes, si us emporteu totes aqueixes gracies a la tomba, sens deixarne alguna copia als que vindran.
OLIVIA Oh! no tindr�� tant mal cor. Repartir�� en llegats la meva hermosura; sen far�� inventari y cada particularitat, cada detall ser�� anotat en el meu testament; per exemple: ��tem, dos llavis passadorament roigs; ��tem, dos ulls foscos, ab ses corresponentes parpelles; ��tem, un coll, una barba; y aix�� tot lo dem��s. Us han enviat pera posarme preu?
VIOLA Ja veig que l'orgull ��s el vostre flac, per�� encara que fossiu el diable en persona, serieu igualment hermosa. Mon amo y senyor us estima. y us estima ab tal amor, que l'haurieu de correspondre anc que us coronessin com la m��s perfecta bellesa.
OLIVIA Y com m'estima?
VIOLA Ab adoraci��, ab llagrimes fecondes, ab sanglots que fulminen d'amor, ab sospirs de foc.
OLIVIA Qui us envia sab b�� prou que jo no puc estimarlo. Altrament, jo'l suposo virtu��s; s�� que ��s noble, ab una joventut fresca y s��ns tara; gener��s, valent, y per l'aire y la figura, una gentil persona, emper�� jo no puc, estimarlo, y aix�� molt temps fa que ja ho hauria de saber.
VIOLA Si jo us estim��s ab el foc ab que us estima ell, ab les angoixes d'una vida tant amargament crudel, no podria avenirme al vostre ref��s ni el podria entendre mai.
OLIVIA Qu�� farieu, doncs?
VIOLA Bastiria una cabana de salcers al peu de vostra porta y faria pendre born a la meva ��nima vers la casa vostra; escriuria fervents esparces sobre'l meu amor desdenyat y les cantaria a plena veu en mig l'ubagor de la nit; cridaria el vostre nom en els tornaveus de les montanyes, obligant a la mormuradora veu dels vents, a repetir per sempre: Olivia! Olivia! Oh! no us deixaria en rep��s ab aquests dos elements; l'aire y la terra, fins que sentissiu pietat de mi.
OLIVIA Molt podrieu si fessiu tot aix��. Quina ��s vostra naixen?a?
VIOLA Superior a la meva fortuna y la meva fortuna ��s prou. Soc gentilhome.
OLIVIA Aneu a casa el duc; ja sab que jo no puc estimarlo, y dieuli que no m'envii cap m��s missatger... f��ra de que torneu v��s mateix a dirme l'efecte que li han fet les meves paraules. Aneu y merc��s. Preneu aix�� per v��s.
(Li d��na una bossa)
VIOLA Senyora, no venc els meus missatges; guardeus vostres diners, que no ��s a mi a qui cal paga: altra persona ��s a qui vostres merc��s haurien de retribuir. Que l'amor faci tornar de pedra el cor de qui estimeu, y la fredor sigui el premi de vostre anhel, tal com v��s pagueu el fervor��s afany del meu amo. Adeusiau, crudel bellesa.
(Sen va)
OLIVIA ?Quina ��s, vostra naixen?a?? ?Superior a la meva fortuna y la