La festa dels reis | Page 7

meva fortuna ��s prou. Soc gentilhome?. Oh! juraria que ho ets. El teu parlar, la teva cara, la teva figura, el teu enginy y seny, te fan cinc vegades noble... M��s, calma, calma... Que l'amo no sigui el criat!... Y b��, qu��? Tant contagiosa ��s l'amorosa plaga? Me sembla sentir com les perfeccions d'aquest home, d'amagat de mos ulls, prenen el cam�� del meu cor!... Y b��, sigili... Malvol��!
(Entra MALVOL��)
MALVOL�� Sempre al vostre servei, senyora.
OLIVIA. Corre a trobar aquest home que'l duc ha enviat; contra la meva voluntat ha deixat aqu�� aquest anell; tornali y digali que no'l vui. Fesli entendre que no dongui cap esperan?a al s��u amo; no vui res d'ell. Si aquest jove vol passar per aqu�� dem��, jo li explicar�� els motius que tinc pera obrar aix��. Cuita, Malvol��.
MALVOL�� Est�� b��.
(Sen va)
OLIVIA No s��'l que faig; m��s, temo que potser mos ulls massa facilment han enlluernat mon cor. Dest��, disposa. Ning��'s pot v��ncer. Lo que est�� escrit ha de complirse; doncs, sigui.

VI
UNA BARRACA A LA PLATJA
(Entren ANTONI y SEBASTI��)
ANTONI No voleu quedarvos m��s temps, ni voleu que us acompanyi?
SEBASTI�� No, amic meu. La claror que llen?a sobre meu la meva estrella es massa sinistra. La malignitat de mon dest��, podria minvar la teva fortuna. Te prego, doncs, que'm deixis esser sol a portar el pes de les meves desgracies. Seria ben crudel paga a la teva bona amistat, el ferte company de mes desditxes.
ANTONI Dieume, doncs, al menys, aon vos dirigiu.
SEBASTI�� No, company; l'atzar me far�� de guia. Per�� veig que'l teu modo de procedir ��s fill de la delicadesa; no'm vols fer dir lo que vui callar y aix�� sol m'obliga, en justa correspondencia, a parlarte ab tota franquesa. Sapigues, doncs, que'l meu nom ��s Sebasti��, encara que'm fassi nomenar Roderic. El meu pare era un tal Sebasti�� de Messalina, del qui s��ns dubte ja hauras sentit parlar. Va deixar dos fills bessons, jo y una germana meva. D��u hagu��s volgut acabar en un mateix moment aquelles dues vides, comen?ades en una mateixa hora! Per�� tu, amic meu, ho has disposat d'altra manera, perqu�� una hora abans de que tu'm salvessis, la meva germana havia mort engolida per les ones.
ANTONI Oh, quin dia!
SEBASTI�� Ella tenia fama de gran bellesa, tot y que la semblan?a entre ella y jo deien que era extraordinaria; per�� si jo no'm puc atrevir a donar per justa aquesta fama, puc afirmar, s��ns cap recel, que tenia un cor que l'enveja mateixa's veia for?ada a trobar noble. Ella s'ha negat en l'amarganta aigua del mar, per�� jo cal que ofegui son record en altra aigua molt m��s amarganta encara!
ANTONI Perdoneu, senyor, la pobresa de la meva hospitalitat.
SEBASTI�� Ets tu que has de perdonarme per les molesties que t'he fet passar.
ANTONI Si no voleu que'm cregui l'home m��s desgraciat, deixeume esser vostre servent.
SEBASTI��. Si no voleu desfer lo que haveu fet, ��s a dir, si no voleu matar a qui haveu salvat, no insistiu. Ad��u, una vegada per totes; el meu cor est�� tant adolorit, y el record de la meva mare est�� tant viu en mi, que poc els hi costaria an els meus ulls trairme. Ad��u, vaig al palau del duc Orsino.
(Sen va)
ANTONI Que tots els d��us t'afavoreixin! Molts enemics tinc en la cort d'Orsino... Aviat te tornaria a veure si no fos aix��... M��s, tal ��s el meu afecte per tu, que succeeixi lo que succeeixi, afrontar�� gust��s tots els perills.

VII
UN CARRER
(Entra VIOLA; despr��s MALVOL��)
MALVOL�� No s��u v��s el qui estava, no fa gaire, a casa la comtessa Olivia?
VIOLA Certament; fa poc que n'he sortit.
MALVOL�� Doncs ella us retorna aquest anell; si us l'haguessiu endut v��s mateix m'haurieu estalviat aquest cam��. M'ha ordenat que us digu��s que doneu al vostre amo la seguretat m��s absoluta de que ella no l'estima, y a m��s m'ha dit que no us atreviu a tornar ab cap m��s embaixada d'ell, f��ra que sigui per dirli v��s mateix l'efecte que han produit aquestes paraules al duc. Preneu aix��.
VIOLA Ella ha acceptat aquest anell; no'l puc admetre.
MALVOL�� Vaja! s��u v��s qui ab impertinent insistencia l'haveu llen?at a sos peus, y ella vol que ab iguals modos us sigui retornat. Si val la pena de que us ajupiu pera cullirlo, davant vostre mateix el llen?o, y si no que sigui de qui primer el trobi.
(Sen va)
VIOLA Jo no li he deixat cap anell. Qu�� voldr��, aquesta d��na? L'haur�� enamorat la meva figura? La sort vulgui que no. Ha posat sos ulls ab tanta atenci�� sobre mi, que talment semblava que'l mirar li esgarri��s la paraula: parlava a bots y com abstreta. S��ns dubte s'ha enamorat de mi; aix�� ��s un tret d'enamorada: m'envia aquest estupid criat per a dirme que torni a casa seva. Ella no vol l'anell del duc, y el duc no n'hi ha