La festa dels reis | Page 3

Per��, expliqueume aquesta broma.
MARIA ��s una broma aixuta, senyor.
SIR ANDREU Y en teniu gaires d'aquesta mena?
MARIA S��, senyor, ne tinc les mans plenes; per��, veieu, aix�� que us deixo anar la vostra, no me n'hi queda cap.
(Sen va Maria)
SIR TOBIAS Ah! cavaller, te convindria una copa de Canaries. Mai t'he vist tant amoinat.
SIR ANDREU Mai, f��ra de que m'amoin��s el Canaries. Devegades me sembla que no allargo m��s que un cristi�� �� un qualsevol; menjo molt bou y jo crec que aix��'m castiga la vivesa.
SIR TOBIAS ��s clar.
SIR ANDREU Si n'est��s segur, mai m��s ne menjava... Dem�� agafo'l cavall y men torno a casa, Sir Tobias.
SIR TOBIAS Pourquoi, estimat cavaller?
SIR ANDREU Qu�� vol dir pourquoi? Que men vagi o que no men vagi? Tant-de-b�� jo hagu��s aplicat a l'estud�� de les lleng��es el temps que he dedicat a l'esgrima, a la dan?a y als combats d'��ssos. Ah! que jo no m'hagi dedicat a les arts!
SIR TOBIAS Avui tindries un cap perfecte.
SIR ANDREU Com? Hi hauria guanyat la meva cabellera?
SIR TOBIAS No cal dirho; ja veus que'ls cabells no se t'enrotllen pas per natural.
SIR ANDREU Per�� m'escauen molt, veritat?
SIR TOBIAS Y tant!: pengen com el canem d'una filosa; encara vui veure com algun dia una comare set posa entre'ls genolls y tels fila.
SIR ANDREU En bona fe, dem�� men torno a casa; la vostra neboda no's vol deixar veure, y encara que ho volgu��s, me jugo quatre contra un que tampoc estaria per mi. El duc mateix, que viu per aquests volts, la festeja.
SIR TOBIAS No'l vol de cap manera, al duc. No's casar�� ab cap home que, pels m��rits, l'edat o l'estament, no sigui igual que ella. Jo l'hi he sentit jurar y us asseguro que ja podeu pujarhi de peus.
SIR ANDREU Me quedar�� un altre mes. Soc l'home m��s extrany del m��n. Devegades me d��na per passarmela tranquilament en balls y comparses.
SIR TOBIAS Per��, tu ets ent��s en aquestes futeses, cavaller?
SIR ANDREU Tant com el qui m��s a Ilyria, sigui qui sigui; s'ent��n, exceptuant als meus superiors; aix�� no vol dir que vulgui compararme als homes venerables.
SIR TOBIAS Y de dan?a, com estas?
SIR ANDREU Salto com un cabrit.
SIR TOBIAS Cabrit? Jo salto quan el veig a taula.
SIR ANDREU Y estic segur que no hi ha qui em guanyi a fer tamborelles.
SIR TOBIAS Y per qu�� ha de restar amagat tot aix��? Per qu�� guardes totes aquestes gracies darrera'l tel��? Tens por de que se les mengi la pols, com al retrat de Mistres Mall? Per qu�� no vas a missa ab un pas de contradan?a y no'n tornes ab una farandola? Si jo fos de tu, el meu caminar natural seria un contrapas; no voldria anar mai all�� a on no'm puc estar d'anarhi, que no ho fes ab punts de ball rod��. Que has perdut el seny? Per ventura vivim en un m��n que'ls merits fassin nosa? Jo diria, per l'excelent conformaci�� de pantorrilla que veig que tens, que vas n��ixer baix l'estrella de la dan?a.
SIR ANDREU S��; ��s ferma y fa molt goig ab una mitja de color de foc. Armarem alguna xala, eh?
SIR TOBIAS Y doncs? Per ventura no hem nascut baix el signe de Toro?
SIR ANDREU Toro? Influeix en el cor y a les costelles.
SIR TOBIAS Ca! en les cames y les cuixes. Veiam, vui veuret fer un saltir��, ah! m��s amunt! m��s! m��s!...
(Sen van)

IV
EN EL PALAU DEL DUC
(Entren VALENT�� Y VIOLA, vestida de patge).
VALENT�� Si'l duc contin��a dispensantvos sos favors, Cesari, aviat obtindreu sa absoluta confian?a; fa tres dies que us coneix y ja no sou pas un extrany per ell.
VIOLA Temeu sos capritxos o mon descuit, que poseu en dubte la persistencia de sa simpatia? ��s inconstant en ses afeccions, el duc?
VALENT�� No.
(Entren el DUC, CURI y cavallers)
VIOLA (a Valent��) Merc��s... Ara ve'l duc.
DUC Qui ha vist an en Cesari?
VIOLA Aqu��'l teniu, senyor, a les vostres ordes.
DUC (a sos cavallers) Aparteuvos.
(a Viola) Cesari, tu ho sabs tot; jo t'he obert el llibre secret de mos pesaments; retorna, doncs, bon jovincel, a veurela, y si set nega, digues que tos peus treuran arrels davant sa porta, en tant no obtinguis audiencia.
VIOLA M��s si ��s cert, senyor, com diuen, que tant entregada al dolor se troba, ben dif��cil ser�� fer que m'atengui.
DUC Traspassa tots els limits de la bona crian?a; fes terratremol, ans que tornar s��ns resposta.
VIOLA. Y suposant que jo pugui parlarhi, qu�� li dir��, senyor?
DUC Oh! aleshores revelali ma passi��; meravellala ab la pintura de la devoci�� que li porto. Tu li representaras mon sofrir, com ning�� ho faria; y li seran de m��s grat escoltar les paraules de jova boca, que no les d'un altre m��s venerable nunci.
VIOLA. Molt temo que no sigui aix��, senyor.
DUC No ho creguis, estimada criatura; seria fer agravi a ta feli? edat el dirte home; els llavis