La festa dels reis | Page 7

meva fortuna és prou. Soc gentilhome?. Oh! juraria que ho ets. El teu parlar, la teva cara, la teva figura, el teu enginy y seny, te fan cinc vegades noble... Més, calma, calma... Que l'amo no sigui el criat!... Y bé, què? Tant contagiosa és l'amorosa plaga? Me sembla sentir com les perfeccions d'aquest home, d'amagat de mos ulls, prenen el camí del meu cor!... Y bé, sigili... Malvolí!
(Entra MALVOLí)
MALVOLí Sempre al vostre servei, senyora.
OLIVIA. Corre a trobar aquest home que'l duc ha enviat; contra la meva voluntat ha deixat aquí aquest anell; tornali y digali que no'l vui. Fesli entendre que no dongui cap esperan?a al séu amo; no vui res d'ell. Si aquest jove vol passar per aquí demà, jo li explicaré els motius que tinc pera obrar així. Cuita, Malvolí.
MALVOLí Està bé.
(Sen va)
OLIVIA No sé'l que faig; més, temo que potser mos ulls massa facilment han enlluernat mon cor. Destí, disposa. Ningú's pot vèncer. Lo que està escrit ha de complirse; doncs, sigui.

VI
UNA BARRACA A LA PLATJA
(Entren ANTONI y SEBASTIà)
ANTONI No voleu quedarvos més temps, ni voleu que us acompanyi?
SEBASTIà No, amic meu. La claror que llen?a sobre meu la meva estrella es massa sinistra. La malignitat de mon destí, podria minvar la teva fortuna. Te prego, doncs, que'm deixis esser sol a portar el pes de les meves desgracies. Seria ben crudel paga a la teva bona amistat, el ferte company de mes desditxes.
ANTONI Dieume, doncs, al menys, aon vos dirigiu.
SEBASTIà No, company; l'atzar me farà de guia. Però veig que'l teu modo de procedir és fill de la delicadesa; no'm vols fer dir lo que vui callar y això sol m'obliga, en justa correspondencia, a parlarte ab tota franquesa. Sapigues, doncs, que'l meu nom és Sebastià, encara que'm fassi nomenar Roderic. El meu pare era un tal Sebastià de Messalina, del qui séns dubte ja hauras sentit parlar. Va deixar dos fills bessons, jo y una germana meva. Déu hagués volgut acabar en un mateix moment aquelles dues vides, comen?ades en una mateixa hora! Però tu, amic meu, ho has disposat d'altra manera, perquè una hora abans de que tu'm salvessis, la meva germana havia mort engolida per les ones.
ANTONI Oh, quin dia!
SEBASTIà Ella tenia fama de gran bellesa, tot y que la semblan?a entre ella y jo deien que era extraordinaria; però si jo no'm puc atrevir a donar per justa aquesta fama, puc afirmar, séns cap recel, que tenia un cor que l'enveja mateixa's veia for?ada a trobar noble. Ella s'ha negat en l'amarganta aigua del mar, però jo cal que ofegui son record en altra aigua molt més amarganta encara!
ANTONI Perdoneu, senyor, la pobresa de la meva hospitalitat.
SEBASTIà Ets tu que has de perdonarme per les molesties que t'he fet passar.
ANTONI Si no voleu que'm cregui l'home més desgraciat, deixeume esser vostre servent.
SEBASTIà. Si no voleu desfer lo que haveu fet, és a dir, si no voleu matar a qui haveu salvat, no insistiu. Adéu, una vegada per totes; el meu cor està tant adolorit, y el record de la meva mare està tant viu en mi, que poc els hi costaria an els meus ulls trairme. Adéu, vaig al palau del duc Orsino.
(Sen va)
ANTONI Que tots els déus t'afavoreixin! Molts enemics tinc en la cort d'Orsino... Aviat te tornaria a veure si no fos això... Més, tal és el meu afecte per tu, que succeeixi lo que succeeixi, afrontaré gustós tots els perills.

VII
UN CARRER
(Entra VIOLA; després MALVOLí)
MALVOLí No sóu vós el qui estava, no fa gaire, a casa la comtessa Olivia?
VIOLA Certament; fa poc que n'he sortit.
MALVOLí Doncs ella us retorna aquest anell; si us l'haguessiu endut vós mateix m'haurieu estalviat aquest camí. M'ha ordenat que us digués que doneu al vostre amo la seguretat més absoluta de que ella no l'estima, y a més m'ha dit que no us atreviu a tornar ab cap més embaixada d'ell, fòra que sigui per dirli vós mateix l'efecte que han produit aquestes paraules al duc. Preneu això.
VIOLA Ella ha acceptat aquest anell; no'l puc admetre.
MALVOLí Vaja! sóu vós qui ab impertinent insistencia l'haveu llen?at a sos peus, y ella vol que ab iguals modos us sigui retornat. Si val la pena de que us ajupiu pera cullirlo, davant vostre mateix el llen?o, y si no que sigui de qui primer el trobi.
(Sen va)
VIOLA Jo no li he deixat cap anell. Què voldrà, aquesta dòna? L'haurà enamorat la meva figura? La sort vulgui que no. Ha posat sos ulls ab tanta atenció sobre mi, que talment semblava que'l mirar li esgarriés la paraula: parlava a bots y com abstreta. Séns dubte s'ha enamorat de mi; això és un tret d'enamorada: m'envia aquest estupid criat per a dirme que torni a casa seva. Ella no vol l'anell del duc, y el duc no n'hi ha