La festa dels reis | Page 6

haveu portat al demanar audiencia y si he autorisat la vostra entrada ha estat més per coneixeus que per escoltarvos. Si no teniu el seny cabal, retireuvos, y si haveu de dirme quelcom, sigueu breu, perquè no estic d'humor pera tenir part en un dialeg tant poc corrent.
MARIA Voleu pendre vela, company? Mireu, aquest és vostre camí.
VIOLA No, marinereta, no. Penso aguantarme una estoneta més per aquestes aigües.
(A Olivia, per Maria) Aplaqueu vostre gegant, senyora.
OLIVIA Dieume, què voleu?
VIOLA Jo soc un missatger...
OLIVIA Segurament que deu tenir molt de basardós lo que haveu de dir, perquè veig que us costa molt comen?ar. Expliqueume'l vostre missatge.
VIOLA Tant sols pot escoltarlo vostra orella. No porto ni declaració de guerra ni reclamació d'homenatge: vinc ab l'olivera a la mà; totes mes paraules són de pau.
OLIVIA Malgrat això el preambol ha estat ferm. Qui sou? Què desitjeu?
VIOLA Això és un jòc d'escena, que jo he afegit al meu paper. Qui soc y lo que vull, són coses tant delicades com una virginitat; paraula sacratíssima per vostra orella, profana per qualsevulga altra.
OLIVIA Deixans sols, Maria; escoltarem aquesta paraula sagrada.
(Sen va Maria) Y dieu, quin és el vostre texte?
VIOLA Hermosissima damisela...
OLIVIA Doctrina aconortadora y de la que hi hauria molt que dir. Aont és el vostre texte?
VIOLA En el pit del duc Orsino.
OLIVIA En el seu pit? Y en quin capitol del seu pit?
VIOLA Pera respondreus ab tota llei, us diré en el primer capitol de son cor.
OLIVIA Oh! ja l'he llegit; és pura heretgia. No m'haveu de dir altra cosa?
VIOLA Deixeu que us vegi el rostre, gentil dama.
OLIVIA Que potser teniu orde del vostre amo, de mercadejar el meu rostre? Us haveu allunyat un xic del vostre texte,però al?arem la cortina y us ensenyarem el quadro.
(S'al?a'l vel) Mireu.
(Torna a tirarse'l vel) Tal com era ara mateix.
(S'al?a'l vel) Què us en sembla?
VIOLA Excelent, si tot és obra de Déu.
OLIVIA és de bona fusta; resistiria la pluja y el vent.
VIOLA és una hermosura admirablement treballada; aquest roig y aquest blanc hi han sigut posats per la mà exquisida y savia de la naturalesa mateixa. Senyora, sereu la més crudel de totes, si us emporteu totes aqueixes gracies a la tomba, sens deixarne alguna copia als que vindran.
OLIVIA Oh! no tindré tant mal cor. Repartiré en llegats la meva hermosura; sen farà inventari y cada particularitat, cada detall serà anotat en el meu testament; per exemple: ítem, dos llavis passadorament roigs; ítem, dos ulls foscos, ab ses corresponentes parpelles; ítem, un coll, una barba; y així tot lo demés. Us han enviat pera posarme preu?
VIOLA Ja veig que l'orgull és el vostre flac, però encara que fossiu el diable en persona, serieu igualment hermosa. Mon amo y senyor us estima. y us estima ab tal amor, que l'haurieu de correspondre anc que us coronessin com la més perfecta bellesa.
OLIVIA Y com m'estima?
VIOLA Ab adoració, ab llagrimes fecondes, ab sanglots que fulminen d'amor, ab sospirs de foc.
OLIVIA Qui us envia sab bé prou que jo no puc estimarlo. Altrament, jo'l suposo virtuós; sé que és noble, ab una joventut fresca y séns tara; generós, valent, y per l'aire y la figura, una gentil persona, emperò jo no puc, estimarlo, y això molt temps fa que ja ho hauria de saber.
VIOLA Si jo us estimés ab el foc ab que us estima ell, ab les angoixes d'una vida tant amargament crudel, no podria avenirme al vostre refús ni el podria entendre mai.
OLIVIA Què farieu, doncs?
VIOLA Bastiria una cabana de salcers al peu de vostra porta y faria pendre born a la meva ànima vers la casa vostra; escriuria fervents esparces sobre'l meu amor desdenyat y les cantaria a plena veu en mig l'ubagor de la nit; cridaria el vostre nom en els tornaveus de les montanyes, obligant a la mormuradora veu dels vents, a repetir per sempre: Olivia! Olivia! Oh! no us deixaria en repòs ab aquests dos elements; l'aire y la terra, fins que sentissiu pietat de mi.
OLIVIA Molt podrieu si fessiu tot això. Quina és vostra naixen?a?
VIOLA Superior a la meva fortuna y la meva fortuna és prou. Soc gentilhome.
OLIVIA Aneu a casa el duc; ja sab que jo no puc estimarlo, y dieuli que no m'envii cap més missatger... fòra de que torneu vós mateix a dirme l'efecte que li han fet les meves paraules. Aneu y mercès. Preneu això per vós.
(Li dóna una bossa)
VIOLA Senyora, no venc els meus missatges; guardeus vostres diners, que no és a mi a qui cal paga: altra persona és a qui vostres mercès haurien de retribuir. Que l'amor faci tornar de pedra el cor de qui estimeu, y la fredor sigui el premi de vostre anhel, tal com vós pagueu el fervorós afany del meu amo. Adeusiau, crudel bellesa.
(Sen va)
OLIVIA ?Quina és, vostra naixen?a?? ?Superior a la meva fortuna y la