enviat cap; an-e mi és a qui vol. Si fos així (y ho es), pobra comtessa! més li valdria haverse enamorat d'un somni. Vestit, ja veig que ets un vulgar engany que llestament aprofita l'enemic dels homes. Que fàcil els és, als galans mentiders, gravar en el tendre cor de les dònes sa polida imatge! La culpa la té nostra flaquesa, no nosaltres: tals som, perquè tals ens va fer la naturalesa. Quina fi tindrà això? El duc l'estima bojament, y jo, pobra de mi!, estimo bojament al duc. Què esdevindrà? Com a home no puc pensar en obtenir l'amor de qui m'és amo: com a dòna, ai! quants inutils sospirs arrencaré del pit de la desditxada Olivia! Oh, temps! tu ets qui ha d'aclarirho tot y no jo. és massa enredat aquest nus pera que jo puga desferlo.
VIII
A CASA D'OLIVIA
(Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU)
SIR TOBIAS Acosteuvos, sir Andreu. Qui a les dotze no és al llit, és com si hagués matinejat; y deliculo surgere, ja sabs...
SIR ANDREU No; en bona fe que no sé res d'això. Però lo que sé, és que ficarse al llit tard és ficarse al llit tard.
SIR TOBIAS Conclusió falsa, que m'exaspera tant com una ampolla buida. Vetllar fins a mitja nit y anarsen a dormir després, és anarsen al llit d'hora, lo que vol dir que ficarse al llit més tard de les dotze, és anarsen a dormir aviat. La nostra existencia no's compon de quatre elements?
SIR ANDREU Així ho diuen; però jo crec que's conpon del menjar y beure.
SIR TOBIAS Ets un savi! mengem y bevem, doncs. Eh! Maria, vinga un got de vi.
SIR ANDREU Mireu, juraria que ve'l jutglar.
(Entra'l JUTGLAR)
JUTGLAR Què tal, companys? No haveu vist mai l'imatge del nostre tercet? (3)
SIR TOBIAS Déu te guard, ase. Vinga una can?ó.
SIR ANDREU El jutglar té una bona gargamella. Donaria quaranta lliures per tenir la cama y la veu que té'l jutglar. A fe que'm vares guanyar el cor ahir ab aquella sortida, parlant de Pigronitus y dels Vapians passant per l'equinocci de Queubus; te juro que vaig riure de debò. Te vaig enviar un vintidós, perquè tel gastessis ab el teu tracte. Te l'han donat?
JUTGLAR Ja l'he embutxacat; perquè'l nas den Malvolí no és pas un manec de fuet; la mestre?a té la mà blanca y els mirmidons no són pas tavernes.
SIR ANDREU Magnific! No hi ha res com això pera riure. Ara, vinga la can?ó.
SIR TOBIAS Vinga. Aquí va un ral; cantans una can?ó.
SIR ANDREU Veten-aquí un altre. Si un cavaller dóna un...
JUTGLAR Voleu una can?ó d'amor o una can?ó moral?
SIR TOBIAS Una can?ó d'amor, una can?ó d'amor!
SIR ANDREU Sí, sí, d'amor; tant se men dóna de la moral an-e mi.
JUTGLAR, (cantant) Aont aneu dol?a estimada lluny de vostre aimant fidel? Atureuvos que ell arriba; atureuvos y escolteu, que can?ons de tota mena us cantarà ab totes veus. Sempre al fi de la jornada a l'amor hi trobareu. Qui vulga passar per savi tinga sempre això present.
SIR ANDREU Excelent!
SIR TOBIAS Molt bé!
JUTGLAR, (cantant) L'amor no és joia futura. El d'ara és el goig més cert el que m'uneix la rialla ab la alegria present. Poc aven?a qui s'espera; lo futur és sempre incert. Veniu, doncs, ma dol?a amiga, no deixeu que us fugi el temps; beseume vint cops els llavis, que joventut prompte's perd.
SIR ANDREU Veu melosa, paraula de cavaller!
SIR TOBIAS Dolcíssim accent!
SIR ANDREU Melós y dolcíssim, a fe!
SIR TOBIAS Si sel sent ab el nas, embafa de tanta dol?or. Però, què us sembla, si beguessim fins que'l cel ens ballés? o bé que despertessim al mu?ol ab un trio capa? d'encisar tres ànimes de teixidor? Què m'hi dieu?
SIR ANDREU Si m'estimeu, femho. Jo hi sóc un llebrer, en això d'agafar les tonades.
JUTGLAR Per la Verge, senyor, que hi ha llebrers que'n saben d'agafar.
SIR ANDREU Ja ho crec!; cantem allò de: Tanca la boca, coquí...
JUTGLAR Tanca la boca, coquí? Us hauré de dir coquí, sir Andreu?
SIR ANDREU No serà la primera vegada que hauré obligat a algú a dirme coquí. Comen?a, jutglar: Tanca la boca...
JUTGLAR Si tanco la boca no comen?aré mai.
SIR ANDREU Bona, Jutglar! Va, comen?a.
(Canten tots tres)
(Entra MARIA)
MARIA Què és aquest temperi? Que mai més se'm tingui per honrada, si a hores d'ara la senyora no ha dit an en Malvolí que us faci passar la porta.
SIR TOBIAS La senyora és una ximpla y nosaltres, homes de respecte; en Malvolí és un ensa y nosaltres
som tres alegres companys. (4)
No li sóc parent, jo? No sóc de la familia de la senyora, jo? Tururut, minyona!
(Canta) Diu que un home a Babilonia, dama, la dama.(5)
JUTGLAR Malviatge! el cavaller porta una empenta que Déu n'hi dó!
SIR ANDREU Fa rotllo quan s'hi posa; jo també, perxò. Ell ho fa ab més gracia, però jo ab més naturalitat.
SIR TOBIAS, (cantant) El dotze de desembre...
MARIA
Continue reading on your phone by scaning this QR Code
Tip: The current page has been bookmarked automatically. If you wish to continue reading later, just open the
Dertz Homepage, and click on the 'continue reading' link at the bottom of the page.