La festa dels reis | Page 5

l'alegria y tot ho passeu pel garbell d'un gust estragat. Quan s'és franc, generós, senzill, se pren per trets de cervatana lo que a vós us semblen bales de canó. No hi ha res d'injuriós en les burles d'un jutglar familiar, que sols procura l'entreteniment, com tampoc hi ha res d'agradable en un home pretenciosament discret que no fassi altra cosa que censurar.
JUTGLAR Que Mercuri et doni'l dò de mentir per haver parlat tant bé de nosaltres.
(Entra MARIA)
MARIA Senyora, ha arribat un jove gentilhome dient que us vol parlar.
OLIVIA Es un missatger del duc?
MARIA No ho, sé, senyora; és un galan donzell; y ve molt ben acompanyat.
OLIVIA Y qui és que l'en priva d'entrar?
MARIA Sir Tobias, vostre oncle.
OLIVIA Dieuli que's retiri; sembla que hagi perdut el seny!
(Sen va Maria) Aneu, Malvolí; si és alguna demanda del duc, dieu que estic malalta, o que no hi soc o lo que volgueu, però doneuli comiat.
(Sen va Malvolí) Ja veus, jutglar, com se marceixen les teves agudeses y com no plauen a la gent.
JUTGLAR Has parlat de nosaltres com si el teu hereu fos jutglar. Que Jupiter li atapaeixi'l crani de cervell, que ara veig que ve un parent teu a qui n'hi falta molt per tenirlo ple.
(Entra SIR TOBIAS)
OLIVIA Oh! juraria que està mig ubriac!... Qui hi ha a la porta, oncle?
SIR TOBIAS Un gentilhome.
OLIVIA Un gentilhome? Però quin gentilhome?
SIR TOBIAS Un gentilhome així...
(Eructa) Mala pesta de sardines escabetxades!... Què hi ha, ase?
JUTGLAR Bon Sir Tobias!
OLIVIA Oncle, com és que a aquestes hores ja esteu entregat an aquesta indolencia?
SIR TOBIAS Insolencia? Avorreixo l'insolencia... A la porta hi ha un home que vol entrar.
OLIVIA Si, ja ho sé; y qui és?
SIR TOBIAS Que sigui en Banyeta, poc m'hi paro. Creieume que tant se men dóna.
(Sen va)
OLIVIA A què s'assembla un ubriac, jutglar?
JUTGLAR A un ofegat, a un imbecil y a un boig; un glop de massa el fa un imbecil, un altre el fa boig y un altre l'ofega.
OLIVIA Vés y avisa al jutge que vingui a al?ar el cadavre, perquè ja és al tercer grau d'ubriaguesa: ja s'ha ofegat. Vetllal.
JUTGLAR No; no més és boig encara. El jutglar va a vetllar al boig.
(Sen va)
(Entra MALVOLí)
MALVOLí Aquell murri, senyora, jura que us parlarà. Li he dit que estaveu malalta, y m'ha respost que ja ho sabia y que per això volia parlarvos. Li he dit que dormieu y m'ha dit que ja li havia semblat y que per això havia de parlarvos. Què se li ha de dir? és fet a prova de refusos.
OLIVIA Dieuli que no'm parlarà.
MALVOLí Això és lo que se li ha dit, però ha respost que mal que s'hagi de plantar com una estaca davant de la porta, us parlarà.
OLIVIA Però quina especie d'home és?
MALVOLí De l'especie humana.
OLIVIA Bé, però de quina mena?
MALVOLí De la pitjor mena; diu que us parlarà tant si com no.
OLIVIA Com és? quina edat representa?
MALVOLí No és prou fet pera dirsen un home, ni prou jove pera dirne un noi; és com la tabella abans de que hi apunti'l pesol, com la poma a punt de ferse. S'aguanta entre l'infantesa y la virilitat. Té un bell rostre, y parla molt impertinentment: sembla que encara jugaria a la falda de sa mare.
OLIVIA Que entri; crideu a la meva cambrera.
MALVOLí Cambrera, la senyora us demana.
(Entra MARIA)
OLIVIA Donam el vel y tapam la cara; tornarem a escoltar un altre missatge del duc.
(Entra VIOLA, ab l'acompanyament)
VIOLA L'honorable mestre?a d'aquesta casa, qui és?
OLIVIA Parleu, jo respondré per ella. Què voleu?
VIOLA Dieume, perfecta, incomparable y claríssima bellesa, si soc davant de la mestre?a d'aquesta casa, perquè jo mai l'he vista. Molt me doldria que's perdés el meu discurs, car a més d'esser fet ab for?a galan tra?a, m'ha fet passar Déu sab els treballs per apendremel de cor. Amable damisela, no'm refuseu lo que us demano, perquè'l més xic desdeny és matzina per mi.
OLIVIA D'on veniu?
VIOLA No sé gaire més de lo que he après, y aquesta pregunta no entra en el meu paper. Gentil damisela, dieume blanament si sóu vós qui jo cerco, per comen?ar mon discurs.
OLIVIA Sóu comediant?
VIOLA No, us ho dic ab tot el cor, y no obstant us juro per les mateixes urpes de la mentida, que no soc qui represento. Sóu vós la mestre?a d'aquesta casa?
OLIVIA Si no'm faig un frau a mi mateixa, puc dirvos que sóc jo a qui cerqueu.
VIOLA Si ho sóu ja'n cometeu un, perquè lo que teniu per donarho no ho teniu per guardarvosho. Però no és aquesta la meva missió. Us diré l'endre?a en vostre elogi, y us obriré'l cor del meu missatge.
OLIVIA Aneu a lo important: us faig mercè de l'elogi.
VIOLA Ai, senyora, tant que m'ha costat apendrel, y tant poetic que és!
OLIVIA Això li treurà sinceritat; guardeusel, us ho prego. He sabut lo poc correctament que us