En Pere i altres contes | Page 3

a plom, fins all�� baix, al lluny de tot, on blavejaven esbarcenats els cims m��s alts d'una serra... I del fons d'aquell buit se'n al?ava poc a poc una boira espessa, t��bia i humida, que escampava un baf de terra en la solemne quietud de la matinada, sense un al�� d'aire, calma i fonda.
-Quina calda!- digu�� el vailet, mentre els bous bevien a la pica del costat del pou, rabejant-se en la frescor de l'aigua, tot just pouada...
-I la que far��!...- digu�� ella amb el bra? dret est��s senyalant al lluny... -I goita quina boirada!...- i d'un bot s'enfil�� al mur de l'era. Un petit al�� de vent que pass�� li feu moure les faldilles... Ell, atret pel misteri��s enc��s que entorn s'esbandia aquella figura petita i esprimatxada, tota retallada sobre el fons blau, s'hi an�� acostant com embadalit... Els bous bevien a poc a poc.
All�� sota, al fons del sot, la boira restava encalmada com una fumera espessa... Sols de tart en tart s'aclaria en diferents indrets, agambolant-se com si una m�� invisible la regir��s per dins, i llavors, assota sa blancor un xic agrisada, hi verdejaven les clapes dels sembrats, entre la rojor adamascada dels rostolls humits, estesos al fons d'aquella lletosa blancor, com una immensa taca de sang.
Hi hagu�� un llarc silenci... tots dos restaven imm��bils, com subjectes al vol de sos pensaments, i mentre llurs pits aspiraven a voluptuoses ratxades el baf de terra que pujava del sot, llurs mirades vagaven indecises, perdudes per l'immensitat...
-Goita, el sol!...- murmur�� ella al cap d'una estona, de baix en baix, com dient-s'ho a si mateixa...
-El sol!- repet�� ell m��s baix encara i com d'esma... I llurs mirades es fixaren all�� baix, totes dugues juntes, aparellades...
Fou una claror m��s viva, un esclat vibrant, i esqueixant glopades de boira, el sol va reventar en flames.
* * *
Amb un ?ad��u! l'Andreu va pendre comiat... Es pos�� al cap dels bous i la carreta va arrencar. Un moment resson�� el trontoll de les rodes damunt les lloses de l'era; despr��s, al trencar entre els pallers que vetllaven escampats al costat de la masia, sa remor qued�� ofegada en el tou de palla que encatifava la terra.
El cam�� feia una gran S vorejant la carena; de primer s'endinsava per una fondalada, tornava despr��s al lluny pel davant de la masia i s'allunyava finalment cap a l'esquerra, sempre baixant, fins a arribar al pla. I per all��, cap a la fondalada, la carreta anava baixant, socatrejant d'un cant�� a l'altre, grinyolant pausadament. Els bous, encarcarats sota el jou que aguantava la llan?a de la carreta, brandaven a comp��s ses masses ventrudes, les testes acotades, les gropes anguloses i fermes, onejant sobtadament a cada passa. Sobre la carreta, l'arada es bressava d'un cant�� a l'altre, al plaer dels sotracs... l'Andreu anava endavant... I el sol batent de llisquentes caldejava la fondalada; en tots els boscos de l'entorn el cant de les cigales s'esllanguia com un immens frisament, i sota les mates de boix que amagaven el marge, llen?aven una alenada de fresca, que reanimava al passar.
Essent davant de la masia, l'Andreu instintivament va tombar-s'hi. Des d'all�� es veia, enxiquida per la dist��ncia, neta i rica en colors, amb son porxo i sos corrals amb ses teulades i teuladetes groguejantes de rovell, amb sa fatxada emblanquinada, tota estarrufada de cara al pla. Sa massa blanquinosa es destacava potentment sobre el verd fosc dels boscos que s'estenien al seu darrera, com ones d'una mar parada, enfilant-se fins al cim, sota el cel d'un blau fort, d'un blau vessant d'alegria. I all��, dreta encara sobre el mur de l'era, les faldilles voleiant a la primera ratxa de la marinada, tota ella amarada de sol, la Maria se'l mirava, petita i esprimatxada, amb ses formes de vailet...
-Coi de mossa!- es digu�� l'Andreu, parant-se... I aquella silueta tan petita, tan llunyana, semblava que el xucl��s... que l'atragu��s... Coi de mossa!...- tornava a fer, sense saber ben b�� el qu�� volia dir-se... i com m��s se la mirava, m��s el cor se n'hi anava... Per�� els bous varen passar, varen passar amb son pas sempre ferm, sempre reposat, anant sempre drets a un fi, aquell fi boir��s i impenetrable que covava al fons de llurs nines calmes i fondes, i com endut per llur rebolada l'Andreu don�� un pas m��s i tot es va fondre...
La recolzada del cam�� va amagar la masia, la fondalada, la mossa, tot aquell m��n petit per�� acolorit, i un altre m��n m��s gran, per�� m��s sec i m��s aspre es va estendre als seus peus... La plana amb ses clapes de sembrats, amb ses esteses de terra roja, un xic cendrosa sota el sol, se li mostrava tota nua, tota oberta en sa grandiositat. La boira de la matinada s'anava esvaint, arreconant-se als repeus de les muntanyes