En Pere i altres contes | Page 2

pensar que en les seves coses s'hi fiqu��s aquell altre Jaumet.
No havia fet una vintena de passes, quan li diuen des de dalt d'un marge:
-No ets home si no li casques un fart de llenya que el doblegui, al Jaumet!...-
Aquesta vegada en Pere ja va esclatar: es tomb�� i mirant fit a fit al Ton de la Ll��cia, que s'estava a dalt del marge l'esquena vinclada, amb el c��vec que acabava de clavar a terra encara a les mans, li va dir amb to solemne:
-El que haig de fer, jo ja ho s��... i ho far�� jo el que haig de fer...
-Home, jo t'ho deia... perqu��... vaja... si fins les mosses se'n reien a nit...
-Si les mosses reien, era que estaven alegres... i a mi ning�� m'ho diu tens de fer aix�� o tens de fer all��... o tens de fer el de m��s enll��... perqu�� quan un home ��s home... ho ��s... I alanta!-
I deixant a n'en Ton amb un pam de boca badada, sense saber si riure o cremar-se, en Pere va rependre el cam�� murmurant: -Llamp de llamp!... Potser s�� que va de bo que les mosses se'n riuen!... xafarderes, quina m��s, quina menys!... Oh, i que si jo n'atrapo una que se'n rigui, potser... potser li inflar�� les galtes, jo... potser! -I anava dient els salms al rev��s, quan de sobte:
-Clac!... clac!... clac!... Ja te'n pots buscar una altra, que el que ��s la Pepeta!... clac!, clac!, clac!... quina cara que feies quan te va plantar pel Jaumet!...
Era la Maria Ant��nia, que aclojada al rec, arremangada de bra?os i les mans xipollejant per l'aigua per a collir cr��ixems, se'l mirava de ple a ple rient com una beneita.
-De qu�� rius tu?... (clac!... clac!... clac!...) oh, ��s que mira que no riguis... (clac!... clac!... clac!...) ��s que potser amb aquests cinc dits!... (clac!... clac!... clacl...) boja, m��s que boja! una altra cosa va dir; m��s valdria que... (clac!... clac!... clac!...)
I mentre en Pere, per no escanyar-la entre les seves mans, s'allunyava r��pidamnt, aquell clac!, clac!, clac! ressonava en tot l'entorn, fresc i clar, mig conf��s amb el barboteig de l'aigua...
I heu's aqu�� com en Pere, aquell dia, a l'arribar a la pe?a, s'hauria barallat amb tot el poble... amb tothom, menys amb el Jaumet... Ja ni se'n recordava del Jaumet!... coi de rialles!... i coi de xafarderes!... i llamp de xafarders!... I com per desfogar la quimera que portava, vent�� cop de magalla, va rompre el rec i l'aigua encaixonada, respirant al sentir-se lliure, s'esband�� barbotejant per la pe?a com un somr��s de frescor.

LLAURANT
El primer xiscle d'oreneta, fresc i vibrant com una ratxa de matinada, va entrar a dins de la cort.
Clarejava; a dalt del mur, prop de les vigues hi havia una finestreta, com un ull obert a l'immensitat, per on es filtrava un tel de claror somorta, d'una claror cansada, que s'esbandia en polsina blanquinosa cap al fons. I all�� moria, aclarint d��bilment les cantelludes anques dels bous, partides per aquelles cues llargues... llargues... tantost caigudes i imm��vils, tantost cargolant-se com cucs enormes, ara sobre una anca, ara sobre l'altra, per a tornar a caure, totes esteses, mandrosament.
El vailet, l'Andreu, ja era dret. Arquejant-se endarrera, els ulls abotegats, la cara reinflada, s'estirava, s'estirava tant com podia, mentre en un badall immens exhalava tota la nyonya de la son a l'esvair-se. I els bous, tombant el cap, se'l miraven amb sos ullassos fondos, tristos, remugant pausadament...
Part de fora es va sentir un espatec d'ales, i el cant vibrant d'un gall es caragol�� briosament enlaire... un clocleig d'innombrables tons li va contestar, i gaireb�� al mateix temps una veu de dona, fresca i clara, va cridar pel pany de la porta:
-Hala, tocassons, que ja es dia!...
L'Andreu s'acab�� d'espavilar; cuita-corrents va desfermar els bous, entortolligant-los-hi els ronsals entre les banyes; va treure el parpal que estrebava la porta... I un glop de calma serena, un tros d'immensitat, plena de l'aire de matinada, s'agambol�� cap a dins. I com portada per son ambient de calma, l'Andreu va veure al mig d'una era grandiosa la silueta d'una dona jove, molt jove, nua de peus i cames, els bra?os arremangats, escampant grapats de blat-de-moro entre aixelabrada aviram.
Fou un moment; des de la fosca de la cort, el vailet la va veure a plena llum, tota rossa de cel��stia, com una d'aquelles visions que creuen a voltes pel cel de l'��nima, a flor de cervell... De seguida l'esborr�� la massa enorme d'un bou, passant pel buit de la porta, com una for?a morta, pesada... irresistible...
-Quina hora ��s, Maria?- li pregunt�� a l'eixir, tot allarat...
-Quatre hores han caigut estones ha!...
I les veus es perdien en l'espai immens, com ofegades... Des de la porta de la cort, sols es veia aquella era, llarga... estesa... Despr��s un buit enorme, una immensitat d'aire i cel, sospesos