Els camins del paradís perdut | Page 7

començà d'explorar la illa ignota. Trobà
molts flums d'aigua clara i pleníssima i abundosos de peix; trobà belles
fonts intactes, netes de llim, amb una cançó rodoladora de cristall; no hi
bevia cap aucell, ni hi queia a giravolts i groguejant cap fulla. La illa li
plagué, i retornant a sos monjos, ordenà que allí restassin per
celebrar-hi l'ofici i cantar-hi la missa i participar de la sagrada comunió,
per ço com era el jorn de Dijous Sant. I així fou fet, i fou-hi feta així
mateix la Cena. Hi romangueren fins al Dissabte Sant. Vagant per la
illa, el sant abad trobà grans ramats d'ovelles, blanques com la neu i

grosses a tall de bous, qui pasturant vagabundejaven. Cridà sos monjos
el sant abad i comanà que per menjar n'agafessen només d'una; i, atresí
que prenguessen un anyell per beneir. Tot ho tenia aparellat per
solemniejar místicament la Pasqua, que era l'endemà, quan li aparegué
un home portant una gran panera de pa, cuit sota la cendra, com aquell
pa profètic de la vídua Thabita qui retornà la vigoria al profeta defallent
i cansat; i posà'l devotament, com si fos una hòstia, als peus de Sant
Brandan. Ell així mateix tres voltes s'inclinà fins a terra i tres voltes
l'adorà i obrí la boca a paraules de semblant devoció: -O margarida de
Déu, d'on m'és venguda aquesta mercè, que jo meresqués compartir
amb un servent de Déu gloriós, en dia tan sant, el meu pobre pa, pastat
per mes pròpies mans, i regat amb la suor de mon front servil?-
Prengué'l per les mans el sant abad, i l'alçà de terra i li donà pau, i li va
dir: -Bell fill, sies lo benvengut! Sàpies que Nostre Senyor Jesucrist,
per merçè misericordiosa, endreçà aquí ma vela errant i vaga, per
celebrar-hi el jorn festival de la Pasqua, qui és el de la seva Santa
Resurrecció.- Aquell home respongué: -Pare Sant, vosaltres sereu aquí
avui i fareu tot ço que haveu a fer el Dissabte Sant, qui és avui; però
demà sereu, a temps, a aquella altra illa que allà es mostra; i allà
sojornareu i cantareu la santa missa i direu les altres hores. Plau a Déu
que tot ço sia fet en aquella altra illa, i no en aquesta.- Ço digué l'home
de Déu. El sant abad ordenà que fossen meses en la nau totes coses, per
ésser demà, a temps, a la dita illa. Com fos que la nau era ben estibada
de càrrec, encara l'home afegí: -Anau en nom de Déu, i no passeu ànsia
de res que us puga mancar. Passada la vuitena, jo us trametré tot ço que
mester haureu per menjar i per beure i ço que us trameta, fins a l'altra
Pasqua us durarà.- Sant Brandan digué: -¿I com saps tu que nosaltres
restarem allà fins passats els vuit dies? L'home feu de resposta: -Anit,
de bona hora sereu en aquella illa que pròxima veis i us hi estareu demà
fins a hora de sexta. I després transfretareu a una altra illa, no gaire
lluny d'aquella, cap a la banda del ponent, que hom anomena _el
paradís de les aus blanques_. I allà romandreu fins a la vuitada de
Cincogesma.- Llavors el sant abad demana-li de noves de les ovelles, i
com així eren tan grans i tan blanques i tantes. I l'home de Déu li digué:
-A saber haveu que en aquesta illa hi ha bones herbes i rou abundós, plè
de manà; i l'aire és temperat i és bo i les ovelles vaguen a lloure. I
ningú no les muny, quan els anyells se'n desmamen; ni hi ha hivern qui

les fassa morir per gran fred; ni hi ha malaltia, ni hi ha carnicers, ni hi
ha llops; allà on volen, elles s'estan de nit i de jorn; i per això són tan
grans, i són tan blanques i són tantes.

VIII
AQUÍ TROBAREN EL PEIX JASÓ I DAMUNT ELL
CELEBRAREN LA FESTA DE PASQUA.
I com hagué dit açò, prengué comiat d'ells, i tots muntaren a la nau i
començaren a navegar vers aquella illa, senyant-se i dient la benedicció.
Com foren a la illa, la nau s'aturà abans que poguessen pendre port.
Comanà Sant Brandan als monjos que sortissen de la nau i entrassin a
la mar segurament per pendre terra. Així ho feren. I com, a son torn,
Sant Brandan hi fou, agafà les cordes i estirà la nau a port, i fortment
l'amarrà. Aquesta illa era plena de pedruscall; però no hi havia arena; i
tota era terra ferma. Escamparen-se els monjos per a l'oració i l'abad
romangué en la nau. I ell bé sabia quina illa fos aquella, però no els ho
volgué dir per tal que no cobrassin temença. A trenc de dia, comanà
Sant