Els Deu Mil | Page 8

estaci�� produeix. Cirus l'arras�� i crem�� el palau.
D'all�� fa tres etapes, quinze parasanges, fins a les vores de l'��ufrates, que t�� quatre estadis d'ample: i s'aixeca all�� una ciutat gran i rica, T��psac per nom. Hi romanen cinc dies. Cirus, havent enviat a cridar els generals grecs, els diu que el cam�� ser�� contra el Gran rei, cap a Babil��nia i els d��na ordre de fer-ho saber als soldats, i de conv��ncer-los de seguir-lo. Els generals convoquen una assemblea i ho anuncien. Els soldats s'enfurismen contra els generals, i diuen, que sabent-ho feia temps, els ho han tingut amagat. Es neguen a anar endavant, si no els donen tants de diners com als grecs que precedentment havien acompanyat Cirus en el viatge cap al seu pare, i aix�� no anant pas a combatre, sin�� quan Cirus havia estat cridat pel seu pare. Els generals ho reporten a Cirus, el qual promet de donar a cada home cinc mines (3) d'argent, a llur arribada a Babil��nia, i la soldada sencera fins a deixar-los de bell nou aposentats a J��nia.
La majoria dels grecs s��n conven?uts aix��. Per�� Men��, abans que es veg��s clar el que farien els altres soldats, si seguirien Cirus o no, convoca el seu ex��rcit separadament dels altres i diu:
-Soldats, si em creieu, sense perill ni fatiga us fareu estimar m��s de Cirus que els altres soldats. Qu�� us mano de fer? Ara Cirus suplica als grecs de seguir-lo contra el rei. Jo doncs us dic que ens cal passar el riu ��ufrates abans que no es vegi clar el que els altres grecs respondran a Cirus. Si voten per seguir-lo, vosaltres semblareu la causa, havent comen?at a passar, i com als m��s zelosos Cirus us en sabr�� grat i us ho pagar��: i sap pagar millor que ning��. Si els altres voten que no, refarem tots plegats el cam��: i com a ��nics que haureu obe?t, com a m��s fidels, us far�� servir per a les guarnicions, i per als comandaments de companyies, i en qualsevol altra cosa que li demaneu jo s�� que trobareu en Cirus un amic.
Havent sentit aquestes paraules obeeixen i travessen, abans que els altres hagin respost. Cirus, en adonar-se que passen, se n'alegra tot, i envia Glos a dir a l'ex��rcit:
-Des d'ara jo tinc de qu�� lloar-vos, soldats: per�� vosaltres tamb�� tindreu de qu�� lloar-me a m��, jo m'hi basquejar��, o creieu que no s��c ja Cirus!
Els soldats, plens de grans esperances, li desitgen una bella fortuna. A Men��, diuen, li envi�� presents espl��ndids. Aix�� fet, Cirus travessa, seguit de tota la resta de l'ex��rcit.
Dels que passaren el riu, ning�� no es mull�� m��s amunt del pit. Els Tapsaquesos deien que mai aquell riu no havia estat passador a peu fins aleshores, sin�� en barques; les quals Abr��comas adelantant-se les havia cremades, a fi que Cirus no pogu��s passar. Semblava doncs que era cosa dels d��us, i que clarament el riu s'havia enretirat davant de Cirus, com davant del rei futur.
D'all�� travessa la S��ria, en nou etapes, cinquanta parasangues, i arriben a les vores de l'Araxes. Hi havia en aquell indret tot de pobles curulls de blat i de vi. Hi romanen tres dies i hi fan provisions.
(1) Sis pletres, o poc m��s de 180 m.
(2) Els reis de P��rsia concedien a llurs dones la propietat de pa?sos i viles perqu�� amb les rendes es mantinguessin i es vestissin. Sovint cada feu d'aquests es designava amb el nom de la pe?a de vestit que era destinat especialment.
(3) La mina p��rsica valia 125 dracmes, l'��tica 100. Una dracma equivalia a poc menys del franc.

CAP��TOL V
MARXA A TRAV��S DE L'AR��BIA DESERTA
D'all�� travessa l'Ar��bia, tenint l'��ufrates a la dreta, i fa cinc etapes en un desert, trenta-cinc parasangues. En aquest pa��s la terra ��s una plana, tota igual com un mar, i plena de donzell. Si hi ha res m��s de planta o de canya, tot ��s benolent, com aromes: per�� d'arbre no n'hi ha cap. Els animals s��n de tota mena sobretot ases salvatges, molts estru?os dels grossos, ostardes i gasel��les. Els genets perseguien aquests animals. Els quals, quan alg�� els perseguia, s'adelantaven corrents i s'aturaven: perqu�� corrien molt m��s de pressa que els cavalls; llavors, quan els cavalls els atrapaven de bell nou, tornaven a fer el mateix i no hi havia manera, d'atrapar-los, sino que els genets, escalonant-se a dist��ncies, els cacessin rellevant-se els cavalls. La carn dels que van agafar s'assemblava a la del c��rvol, per�� m��s fina. D'estru? ning�� va agafar-ne; els genets que en perseguiren algun, aviat desdigueren: perqu�� se'ls allunyava escapat, corrent amb totes les cames, i aixecant les ales que les feia servir a tall de vela. Ara, les ostardes, si un les fa aixecar llestament, ��s f��cil d'agafar-les; perqu�� tenen la volada curta, com les perdius, i