Els Deu Mil | Page 9

de seguida es rendeixen. Llur carn era exquisid��ssima.
Despr��s d'haver travessat aquesta contrada, arriben a les vores del Mascas, ample d'un pletre. All�� hi ha una ciutat deserta, gran, anomenada Corsota: i el Mascas la banya tot al voltant en cercle. Hi resten tres dies i hi fan provisions.
D'all�� fan, en tretze etapes, noranta parasangues de desert, tenint sempre l'��ufrates a la dreta, i arriben a les Portes. En aquestes jornades moltes atzembles moriren de fam; no hi havia ni farratge ni arbres: tot el pa��s era pelat. Els que hi habiten desenterren al llarg del riu unes pedres moleres, que faisonen i porten a Babil��nia: les hi v��nen, i en canvi compren blat, del qual viuen.
El blat manc�� a l'ex��rcit, i no era possible de comprar-ne sin�� al mercat lidi��, en el camp b��rbar de Cirus a quatre sigles la c��pita de farina de forment o d'ordi (1). Ara, el sigle val set ��bols i mig i la c��pita feia dues qu��nices ��tiques. Els soldats, doncs, es mantenien de carn.
Hi havia etapes, d'aquestes que es feien d'all�� m��s llargues, quan es volia arribar a l'abast de l'aigua o del farratge. I vet aqu�� que un dia es presenta un lloc estret i fang��s, impracticable per als carros. Cirus s'hi atura amb els primers i els m��s rics del seu seguici, i d��na ordre a Glos i a Pigres de pendre un destacament de b��rbars per desentollar els carros. Com que li semblen fer-ho amb calma, mana, amb un aire d'ira, als senyors perses que el volten, de posar-se tamb�� a tirar dels carros. Llavors es pogu�� veure un exemple de disciplina. Cadasc�� de seguida llen?a la seva sobre-roba de p��rpura al mateix indret on s'esqueia i com un que corre per un premi s'engega per un tur�� tot pendent, amb aquelles t��niques sumptuoses i aquelles calces brodades que duien, i fins alguns amb collarets al coll i anells als dits en un moment salten tots dins el fang, m��s de pressa del que ning�� s'afiguraria; solleven els carros i els desentollen.
En suma, era evident que Cirus apressava la marxa sense perdre temps, i sense aturar-se sin�� per amor de l'aprovisionament o d'alguna altra cosa necess��ria, pensant, que com m��s llest aniria, m��s poc preparat estaria el Rei per combatre, i com m��s a pleret, m��s tropes reuniria el Rei. Perqu�� era de veure, per qui reflexion��s, que l'imperi del Rei ��s poder��s per l'extensi�� del pa��s, i per la poblaci��, per�� feble per la llarg��ria dels camins i per la dispersi�� de les forces, si alg�� fes la guerra amb promptitud.
A l'altra riba de l'��ufrates, i a l'endret del campament en el desert, hi havia una ciutat rica i gran anomenada Carmanda. Els soldats hi compraven els queviures, travessant el riu en raigs, de la seg��ent manera. Omplien de fenc lleuger les pells que tenien per cobertors, despr��s les ajuntaven i les cosien ben estret perqu�� l'aigua no toqu��s l'herba seca: damunt d'elles, travessaven el riu i s'enduien els queviures, un vi fet de la mena de gla que lleva la palmera, i grans de mill: perqu�� era el que m��s abunda en aquest pa��s.
En aquest lloc es barallaren dos soldats, un de Men�� i un de Clearc: i Clearc, judicant que el de Men�� no tenia ra��, li venta vergassada. El soldat, en tornar al sen campament, ho conta: en sentir-lo els soldats s'indignen, i es posen furiosos contra Clearc. El mateix dia, Clearc, havent anat al pas del riu per vigilar-hi el mercat, tornava a cavall cap a la seva tenda, a trav��s del campament de Men��, i amb pocs homes al seu voltant. Cirus no havia arribat encara, per�� era pel cam��. Un dels soldats de Men��, que asclava llenya, veu Clearc que passa, li tira la destral, i l'erra; un altre li tira una pedra, i un altre, i de seguida molts, per la crid��ria que s'aixec��. Clearc es refugia al seu campament, i tot seguit crida a les armes: ordena als hoplites de romandre amb els escuts davant dels genolls, i ell, seguit dels Tracis i dels genets que tenia el seu campament, que eren m��s de quaranta, la majoria Tracis, arrenca contra la gent de Men��, talment que aquesta, colpida d'astorament, i el mateix Men��, corren a les armes; d'altres resten imm��bils, sense saber qu�� fer. Llavors Pr��xenos, que s'esqueia a arribar endarrerit, al cap d'un batall�� d'hoplites, fa aven?ar els seus homes entre els dos b��ndols, ordena d'abaixar les armes, i suplica a Clearc de no fer aquelles coses. Clearc, que de poc li havia anat que no fos lapidat, s'indigna de sentir que Pr��xenos parl��s tan tranquilament del seu afront. El commina a sortir del mig. En aix�� arriba Cirus, i s'assabenta de la cosa; empunya tot d'una les javalines, es llen?a