Els Deu Mil | Page 7

Per�� demanen m��s paga; i Cirus promet de donar a tots una meitat m��s del que abans es feien, en comptes d'un daric tres mitjos darics al mes per soldat.
Que marx��s contra el rei, fins all�� no ho havia sentit a dir ning��; almenys d'una manera oberta.

CAP��TOL IV
MARXA FINS A L'��UFRATES
D'all�� fa dues etapes, deu parasangues, fins al riu Psaros, que t�� d'ampl��ria tres pletres. D'all�� fa una etapa, cinc parasangues, fins al riu P��ram, que t�� d'amplaria un estadi (1). D'all�� fa dues etapes, quinze parasangues fins a Issos, ��ltima ciutat de la Cil��cia, vora el mar, poblada, gran i rica. Hi romangueren tres dies, durant els quals arribaren a Cirus els trenta-cinc vaixells del Pelopon��s, amb Pit��goras el Lacedemoni d'almirall. Tamus d'Egipte els condu?a des d'Efes, tenint amb ell altres vint-i-cinc naus de Cirus, amb les quals havia assitiat Milet, quan era amiga de Tissafernes, i fet la guerra amb Cirus contra ell. Venia tamb�� dalt de les naus Quir��sof de Lacedem��nia, enviat a cercar per Cirus, seguit de set-cents hoplites que comandava al servei de Cirus. Les naus fondejaren tocant a la tenda de Cirus. All�� els grecs mercenaris que eren amb Abr��comas desertaren d'ell i passaren a Cirus: quatre-cents hoplites, que s'uneixen a l'expedici�� contra el rei.
D'all�� fa una etapa, cinc parasangues, fins a les Portes de Cil��cia i de S��ria. Eren dues muralles: la de la banda de dins, davant de Cil��cia, era ocupada per Si��nnesis i una guarnici�� de Cilicis; la de la banda de fora, davant la S��ria, es deia que era guardada per una guarnici�� del rei. Entre mig de les dues s'esmuny un riu anomenat el Carsos, ample d'un pletre. Tot l'espai entre les dues muralles ��s de tres estadis; i poc ��s possible de passar-hi per la for?a, perqu�� el pas ��s estret, i les muralles davallen fins al mar, i per damunt hi ha tot de roques malpetgeres. I ��s en aquestes dues muralles que s'obren les Portes. Per amor d'aquest pas Cirus fa venir les naus, a fi de desembarcar hoplites part d'en?�� i part d'enll�� de les Portes, i de passar a despit dels enemics que guardessin les Portes Sirianes; cosa que Cirus creia que faria Abr��comas, que tenia un nombr��s ex��rcit. Per�� Abr��comas no va fer-ho, sin�� que en sentir a dir que Cirus era a la Cil��cia, es retir�� de la Fen��cia i marx�� cap al rei, duent, pel que es deia, un ex��rcit de tres-cents mil homes.
D'all�� Cirus fa a trav��s de la S��ria una etapa de cinc parasangues fins a Mirianda, ciutat poblada per Fenicis, vora el mar. ��s un lloc comercial, i hi fondegen molts de bastiments de transport. Hi romanen set dies; durant els quals X��nias d'Arc��dia, general, i Pasi�� de Megara, pujant en un bastiment i posant-hi dins el que tenen de m��s valor, es fan a la mar, picats, pel que semblava a la majoria, perqu�� Cirus deixava tenir a Clearc els soldats d'ells que s'havien passat a Clearc per tornar a Gr��cia i no pas anar contra el rei. Tot d'una que hagueren desaparegut corregu�� la veu que Cirus els perseguia amb les seves trirrems: uns feien vots perqu�� fossin agafats, com a tra?dors que eren; d'altres els compadien si els atrapessin.
Cirus convoc�� els generals i digu��:
-X��nias i Pasi�� ens han abandonat. Per�� s��piguen b�� que no s'han salvat pas com uns esclaus fugitius. S�� b�� on van, i no se m'han escapolit pas. Tinc trirrems per poder agafar el bastiment llur. Per��, pels d��us, el que ��s jo no els perseguir�� pas. No dir�� ning�� que jo, mentre alg�� ��s amb m�� me'n serveixo, i quan se'n vol anar l'agafo, el malmeno i l'expolio dels seus cabals. Que se'n vagin doncs, sabent que es porten m��s malament amb mi que no pas jo amb ells. I m��s: jo tinc en el meu poder llurs fills i llurs dones, custodiats a Tral��les: per�� no les en privar�� pas, sin�� que les recobraran per amor de llur passada virtut envers m��.
Aix�� parl�� Cirus; i els grecs, si algun no tenia gaire delit per l'expedici��, en sentir la bondat de Cirus el seguiren amb m��s gust i amb m��s daler.
Despr��s d'aix�� Cirus fa quatre etapes, vint parasangues, fins al riu Chalos, que t�� d'ampl��ria un pletre, i ��s ple de peixos grans i mansuets, que els sirians tenen per uns d��us i no permeten que se'ls faci cap mal, com tampoc als coloms. Les viles on van atendar eren de Parisatis, donades per a la seva cintura (2).
D'all��, fa cinc etapes, trenta parasangues, fins a les fonts del riu Dardes, l'ampl��ria del qual ��s d'un pletre. All�� hi havia el palau de B��lesis, governador de la S��ria, amb un jard�� tot gran i bell, que tenia tot el que cada