reunit els soldats, els seus i els que s'havien ajuntat a ell, i els altres que volguessin, digu��:
-Soldats, Cirus es porta evidentment amb nosaltres, tal com nosaltres amb ell: perqu�� ni nosaltres som ja els seus soldats, puix que no el seguim, ni ell ��s ja qui ens d��na la paga. Que ell es creu damnificat per nosaltres, jo ho s��: aix��, quan ell m'envia a cercar no vull anar-hi; sobretot de vergonya, perque conec al fons de mi que l'he enganyat, i despr��s perqu�� tinc por que no m'agafi i no m'imposi un c��stig pels torts que es creu que li he fet. No em sembla pas, doncs, que sigui hora d'adormir-nos, i de no passar cap ��nsia per nosaltres, sin�� d'escatir el que cal fer despr��s de tot aix��. I mentre romandrem aqu��, em sembla a m�� que cal veure quina ��s la manera m��s segura de romandre; si s'acorda de partir, de quina manera m��s segura partirem, i com tindrem els queviures: perqu��, sense, ni el general ni el simple soldat no s��n bons per a res. Cirus ��s un home preci��s per a qui li sigui amic, i un enemic dificil��ssim per a qui li mou guerra, i t�� forces de peu i de cavall i navals, que tots veieu i que tots coneixeu, perqu�� no sembla pas que estiguem establerts gaire lluny d'ell de manera que ��s hora que cadasc�� digui el millor que s��piga.
Havent dit aix��, call��.
Tot d'una uns quants s'aixecaren, els uns espont��niament per dir el que pensaven, els altres alli?onats per Clearc, per demostrar quin mal pas era de romandre o d'anar-se'n sense l'assentiment de Cirus. Un, fent veure que tenia pressa per tornar com m��s aviat a Gr��cia, digu�� que, si Clearc no sabia conduir-los, calia com m��s aviat millor elegir altres generals, comprar queviures, ja que el mercat era al camp dels b��rbars, i plegar els bagatges: i despr��s anar a demanar vaixells a Cirus per fer-se a la vela: i si no els donava, demanar a Cirus un guia que els dugu��s per territori amic.
-I si no ens d��na el guia, formem-nos en ordre de batalla com m��s de pressa, i enviem a ocupar les altures, a fi que prenent-nos per m�� no les ocupin ni Cirus ni els Cilicis, els quals tants de presoners tenim i tants de cabals hem arrabasat.
Aix�� parl�� aquest. Despr��s d'ell Clearc digu�� aquests mots:
-El que ��s de comandar jo aquesta expedici��, que ning�� no me'n parli; perqu�� hi veig molts de motius pels quals no ho he de fer. Ara, l'home que escollireu jo l'obeir�� fins on m��s se pugui: perqu�� veieu que s�� deixar-me anar com el qui m��s.
Despr��s d'ell se n'aixeca un altre, fent veure la innoc��ncia d'aquell que aconsella de demanar vaixells, com si Cirus no hagu��s de continuar el viatge, i fent veure com seria innocent de demanar un guia a aquell ?al qual espatllem l'empresa?:
-Si ens fiem del guia que Cirus ens doni, qu�� ens impedeix d'enviar Cirus a ocupar les altures pel nostre compte? Perqu�� jo vacil��laria de pujar als bastiments que Cirus ens don��s, de por que no ens volgu��s enfonsar amb les seves trirrems. I temeria de seguir el guia que ens don��s, de por que no ens dugu��s en algun indret d'on no hi hauria manera de sortir. Jo voldria, si me n'anava contra la voluntat de Cirus, anar-me'n d'amagat d'ell: cosa que no ��s possible. Jo dic doncs que tot aix�� s��n xerrameques. Jo s��c del parer, que vagin a Cirus uns quants homes, que siguin a posta, amb Clearc, per preguntar-li, en qu�� vol servir-se de nosaltres. Si es tracta d'una empresa semblant a aquella, en la qual ja s'ha servit de tropes estrangeres, seguim-lo tamb�� nosaltres, i no siguem pitjors que els que abans han anat amb ell terra amunt. Si l'empresa sembla m��s gran, m��s treballosa i m��s plena de perill, cal que es determini o a endur-se'ns conven?uts nosaltres o a deixar-nos anar de bones en bones conven?ut ell. Perqu�� aix�� si el segu��em el seguir��em amics d'ell i amb delit, i si ens en an��vem, ens en anir��em en seguretat. I el que digui d'aix��, que sigui anunciat aqu��; i en haver-ho sentit, deliberarem segons.
Aix�� sembl�� b��. Havent triat uns quants homes els envia amb Clearc; els quals pregunten a Cirus qu�� t�� decidit sobre l'ex��rcit. Cirus, respon, que ha sentit a dir que Abr��comas, enemic seu, ��s a dotze etapes vora el riu ��ufrates; i diu que fa compte de dur-los contra ell; que si ell ��s all��, diu que desitja imposar-li el c��stig; per�� si ha fugit ?all�� deliberarem qu�� cal fer?.
En haver sentit aix��, els elegits ho reporten als soldats; aquests sospiten que els vol dur contra el rei: amb tot, els sembla b�� seguir-lo;
Continue reading on your phone by scaning this QR Code
Tip: The current page has been bookmarked automatically. If you wish to continue reading later, just open the
Dertz Homepage, and click on the 'continue reading' link at the bottom of the page.