Els Deu Mil | Page 6

reunit els soldats, els seus i els que s'havien ajuntat a ell, i els altres que volguessin, digu��:
-Soldats, Cirus es porta evidentment amb nosaltres, tal com nosaltres amb ell: perqu�� ni nosaltres som ja els seus soldats, puix que no el seguim, ni ell ��s ja qui ens d��na la paga. Que ell es creu damnificat per nosaltres, jo ho s��: aix��, quan ell m'envia a cercar no vull anar-hi; sobretot de vergonya, perque conec al fons de mi que l'he enganyat, i despr��s perqu�� tinc por que no m'agafi i no m'imposi un c��stig pels torts que es creu que li he fet. No em sembla pas, doncs, que sigui hora d'adormir-nos, i de no passar cap ��nsia per nosaltres, sin�� d'escatir el que cal fer despr��s de tot aix��. I mentre romandrem aqu��, em sembla a m�� que cal veure quina ��s la manera m��s segura de romandre; si s'acorda de partir, de quina manera m��s segura partirem, i com tindrem els queviures: perqu��, sense, ni el general ni el simple soldat no s��n bons per a res. Cirus ��s un home preci��s per a qui li sigui amic, i un enemic dificil��ssim per a qui li mou guerra, i t�� forces de peu i de cavall i navals, que tots veieu i que tots coneixeu, perqu�� no sembla pas que estiguem establerts gaire lluny d'ell de manera que ��s hora que cadasc�� digui el millor que s��piga.
Havent dit aix��, call��.
Tot d'una uns quants s'aixecaren, els uns espont��niament per dir el que pensaven, els altres alli?onats per Clearc, per demostrar quin mal pas era de romandre o d'anar-se'n sense l'assentiment de Cirus. Un, fent veure que tenia pressa per tornar com m��s aviat a Gr��cia, digu�� que, si Clearc no sabia conduir-los, calia com m��s aviat millor elegir altres generals, comprar queviures, ja que el mercat era al camp dels b��rbars, i plegar els bagatges: i despr��s anar a demanar vaixells a Cirus per fer-se a la vela: i si no els donava, demanar a Cirus un guia que els dugu��s per territori amic.
-I si no ens d��na el guia, formem-nos en ordre de batalla com m��s de pressa, i enviem a ocupar les altures, a fi que prenent-nos per m�� no les ocupin ni Cirus ni els Cilicis, els quals tants de presoners tenim i tants de cabals hem arrabasat.
Aix�� parl�� aquest. Despr��s d'ell Clearc digu�� aquests mots:
-El que ��s de comandar jo aquesta expedici��, que ning�� no me'n parli; perqu�� hi veig molts de motius pels quals no ho he de fer. Ara, l'home que escollireu jo l'obeir�� fins on m��s se pugui: perqu�� veieu que s�� deixar-me anar com el qui m��s.
Despr��s d'ell se n'aixeca un altre, fent veure la innoc��ncia d'aquell que aconsella de demanar vaixells, com si Cirus no hagu��s de continuar el viatge, i fent veure com seria innocent de demanar un guia a aquell ?al qual espatllem l'empresa?:
-Si ens fiem del guia que Cirus ens doni, qu�� ens impedeix d'enviar Cirus a ocupar les altures pel nostre compte? Perqu�� jo vacil��laria de pujar als bastiments que Cirus ens don��s, de por que no ens volgu��s enfonsar amb les seves trirrems. I temeria de seguir el guia que ens don��s, de por que no ens dugu��s en algun indret d'on no hi hauria manera de sortir. Jo voldria, si me n'anava contra la voluntat de Cirus, anar-me'n d'amagat d'ell: cosa que no ��s possible. Jo dic doncs que tot aix�� s��n xerrameques. Jo s��c del parer, que vagin a Cirus uns quants homes, que siguin a posta, amb Clearc, per preguntar-li, en qu�� vol servir-se de nosaltres. Si es tracta d'una empresa semblant a aquella, en la qual ja s'ha servit de tropes estrangeres, seguim-lo tamb�� nosaltres, i no siguem pitjors que els que abans han anat amb ell terra amunt. Si l'empresa sembla m��s gran, m��s treballosa i m��s plena de perill, cal que es determini o a endur-se'ns conven?uts nosaltres o a deixar-nos anar de bones en bones conven?ut ell. Perqu�� aix�� si el segu��em el seguir��em amics d'ell i amb delit, i si ens en an��vem, ens en anir��em en seguretat. I el que digui d'aix��, que sigui anunciat aqu��; i en haver-ho sentit, deliberarem segons.
Aix�� sembl�� b��. Havent triat uns quants homes els envia amb Clearc; els quals pregunten a Cirus qu�� t�� decidit sobre l'ex��rcit. Cirus, respon, que ha sentit a dir que Abr��comas, enemic seu, ��s a dotze etapes vora el riu ��ufrates; i diu que fa compte de dur-los contra ell; que si ell ��s all��, diu que desitja imposar-li el c��stig; per�� si ha fugit ?all�� deliberarem qu�� cal fer?.
En haver sentit aix��, els elegits ho reporten als soldats; aquests sospiten que els vol dur contra el rei: amb tot, els sembla b�� seguir-lo;