Els Deu Mil | Page 5

fugint amb Si��nnesis cap a un lloc fortificat damunt les muntanyes, llevat dels hostalers. Rest�� aix�� la gent de marina, habitants de Soli i d'Issos. Epiaxa, dona de Si��nnesis, havia arribat a Tars cinc dies abans que Cirus. En el passatge de les muntanyes que menen al pla, dues companyies de l'ex��rcit de Men�� s'havien perdut. Els uns deien que havent-se posat a rapinyar, les havien destro?at els cilicis; els altres, que havent-se endarrerit, i no podent trobar ni la resta de l'ex��rcit ni els camins, s'havien esgarriat i havien mort. Aquestes companyies eren de cent hoplites cadascuna.
Els altres, en arribar, barrejaren la ciutat de Tars, furiosos per la p��rdua dels companys, el palau reial i tot. Cirus, tot d'una d'entrar a la ciutat, envi�� a dir Si��nnesis que vingu��s a ell. Si��nnesis respongu�� que no s'havia fet mai a mans de ning�� m��s fort que ell, i que no volia presentar-se per aleshores i tant a Cirus fins que la seva dona no el n'hagu��s conven?ut i ell no hagu��s rebut fermances. Despr��s de les quals coses havent entrat en confer��ncia, Si��nnesis don�� a Cirus molts de diners per a l'ex��rcit, i Cirus a Si��nnesis els presents que es consideren m��s honrosos de part del rei: un cavall amb el fre d'or, un collaret d'or, uns bra?alets, una simitarra d'or, i una t��nica persa. Li promet tamb�� que el seu territori no ser�� m��s barrejat, i li permet de rependre els esclaus arrabasats, onsevulla que s'escaigui.
(1) La infanteria m��s lleugera, armada nom��s d'armes llanc��voles.
(2) El nom de peltastes s'aplica sovint a l'infanteria lleugera en general; o m��s especialment a unes tropes d'atac, intermitges entre els hoplites i els gimnetes, de les quals l'arma caracter��stica era la pelta, petit escut ordin��riament de v��met recobert de cuiro.
(3) Milla legal de l'imperi persa. Podria calcular-se'n l'equival��ncia en uns 5 quil��metres i mig.
(4) Mida de longitud ��tica, que valia 100 peus, o siguin uns 30 metres.

CAP��TOL III
REVOLTA DELS SOLDATS
Cirus i l'ex��rcit romangueren all�� vint dies: perqu�� els soldats, es negaven a anar m��s lluny. Sospitaven ja, en efecte que anaven contra el Rei: i deien que no s'havien llogat per aix��. Clearc, el primer, vol fer marxar els seus per la for?a; per�� ells, comen?aren a tirar-li, a ell i a les seves adzembles, tot d'una que es posa en marxa. Clearc llavors de ben poc va escapar-se de ser apedregat. Tot seguit, coneixent que era impossible d'obligar-los per la for?a, reun�� una assemblea dels seus soldats. D'antuvi, esclaf�� el plor, i s'estigu�� una bella estona sense dir res: tothom que el veia, se n'estranyava i callava. A la fi digu��:
-Soldats, no us n'estranyeu que suporti dif��cilment les presents circumst��ncies. Perqu�� Cirus era el meu hoste, i desterrat de la p��tria m'honr�� i encara em don�� deu mil darics. Els quals jo no els he pres i me'ls he desat per al meu ��s particular, ni els he esmer?at en els meus plaers, sin�� que els he desp��s per a vosaltres. I d'antuvi he fet la guerra contra els Tracis, i amb vosaltres els he castigat per amor de Gr��cia, traient-los del Querson��s quan volien pendre aquesta terra als colonitzadors grecs. Despr��s que Cirus ens va haver cridat, us em enduc amb m�� i parteixo a fi de servir-lo si necessitava res, en paga del b�� que he rebut d'ell. Per�� ja que no voleu acompanyar-me, caldr��, o que traient-vos a vosaltres jo resti l'amic de Cirus, o que enganyant Cirus me'n vagi amb vosaltres. Si faig el que ��s just, no ho s��: per�� us trio a vosaltres; i amb vosaltres, qualsevol cosa que calgu��s, la patir��. I no dir�� mai ning�� que jo, havent dut grecs a terra de b��rbars, he tra?t els grecs i he preferit l'amistat dels b��rbars. Aix��, ja que vosaltres no em voleu obeir ni seguir, jo us seguir�� a vosaltres i patir�� el que calgu��s. Perqu�� us considero com la meva p��tria i els meus amics i els meus companys d'armes, i amb vosaltres jo crec que ser�� honorat per tot arreu on anir��; orb de vosaltres, s��c incapa?, jo crec, ni d'ajudar un amic ni de rebutjar un enemic. Com que jo, doncs, anir�� on aneu vosaltres, vosaltres teniu de decidir.
Aix�� parl��. Els soldats, tant els seus com els altres, en sentir que deia que no volia marxar contra el Rei, aplaudiren: i m��s de dos mil dels de X��nias i de Pasi��, prenent armes i bagatges passen al camp de Clearc. Cirus, embarbesclat i afligit envia a cercar Clearc; el qual li diu que no hi vol anar, per�� d'amagat envia un missatger a dir-li que estigui tranquil, que tot s'arreglaria com cal: li encomana ensems d'enviar-lo a cercar: per�� ell cop de dir que no volia anar-hi. Despr��s de la qual cosa, havent