Els Deu Mil | Page 4

dies, durant els quals X��nias d'Arc��dia celebr�� les licees amb sacrificis i jocs: els premis, eren estr��gils d'or. Als jocs hi assist�� el mateix Cirus.
Des d'aqu�� fa dues etapes, dotze parasangues, fins a Pla?a dels Terrissers, ciutat poblada, l'��ltima del territori de la M��dia. I d'all�� fa tres etapes, trenta parasangues, i arriba a Pla del Caistre, ciutat poblada. Hi romangu�� cinc dies. Hom devia als soldats la paga de m��s de tres mesos, i sovint venien a reclamar a les seves portes. Ell els entretenia amb esperances, i es veia clar que li sabia greu: perqu�� Cirus no era de mena de no pagar quan tenia de qu��. En aix��, Epiaxa, d��na de Si��nmesis, rei de Cil��cia, arriba a l'allotjament de Cirus; i corregu�� la veu que havia donat a Cirus qui-sap els diners. Cirus pag�� a les tropes la soldada de quatre mesos. Aquesta reina tenia al seu voltant una guarda de cilicis i d'aspendesos: i va c��rrer que Cirus s'entenia amb ella.
Des d'all�� fa dues etapes, deu parasangues, fins a Timbrios, ciutat poblada. Hi havia vora el cam�� una font, que porta el mom de Midas, rei de Fr��gia, i dins la qual diuen que Mides ca?�� el s��tir, amerant-hi vi. Des d'all�� fa dues etapes, deu parasangues, fins a Tirieu, ciutat poblada. Hi romangu�� tres dies.
Diuen que la reina de Cil��cia sol��licit�� de Cirus que li mostr��s l'ex��rcit. Volent-lo, doncs, mostrar, fa en el pla una revista dels grecs i dels b��rbars. Man�� als grecs, que es formessin en ordre de batalla, segons llur costum, i que cada cap form��s els seus. Es formaren doncs, de quatre en fons. Men�� amb els seus soldats ocup�� la dreta, Clearc amb els seus l'esquerra, i els altres generals el centre. Cirus passa de primer en revista els b��rbars, que desfilen formats per esquadrons i per batallons; despr��s els grecs, passant davant d'ells en un carro i la ciliciana en una llitera. Tots tenien cascos de bronze, t��niques de p��rpura, gamberes i escuts ben lluents.
Quan hagu�� passat per davant de tota la l��nia, detura el carro davant la falanx i enviant Pigres, el seu int��rpret, als generals grecs, mana que la falanx tiri les armes endavant i avenci tota. Aquesta ordre ��s tramesa als soldats; i a un esclafit de trompeta, tiren endavant les piques i es posen en marxa; de seguida apressen el pas, amb crid��ria, i els soldats, per un moviment espontani, es posen a c��rrer cap a les tendes. Els b��rbars ne van tenir un gran espant, sobretot la reina de Cil��cia, la qual fug�� de la llitera; i la gent de la pla?a, abandonant la mercaderia, emprengu�� la fuga; mentre els grecs rient feren cap a les tendes. La cilicilana, veient la brillantor i l'ordre de l'ex��rcit se n'admir�� tota; i Cirus va estar tot content de veure l'espant que els grecs havien fet venir als b��rbars.
D'all�� fa tres etapes, vint parasangues, fins a Ic��nion, l'��ltima ciutat de la Fr��gia. Hi romangu�� tres dies. D'all�� travessa la Lica��nia, en cinc etapes, trenta parasangues. Permet�� als grecs de barrejar aquesta contrada, com a enemiga que era. D'all�� Cirus envia Epiaxa de bell nou a Cil��cia, pel cam�� m��s r��pid, i amb ella les tropes de Men��, i Men�� mateix. Cirus, amb la resta, travessa la Capad��cia, en quatre etapes, vint-i-cinc parasangues, fins a Dana, ciutat poblada, gran i rica. Hi romangueren tres dies: durant els quals Cirus, f��u morir un persa, Megafernes, portaestendard reial, i un cert altre, oficial superior, acusant-los de conspirar contra ell.
D'all��, provaren de llen?ar-se dins la Cil��cia: per�� s'hi entrava per un cam�� de carros, d'all�� m��s ert, impracticable per un ex��rcit si alg�� li pos��s obstacles. Fins es deia que Si��nnesis era a les altures, guardant l'entrada: per aix�� romangu�� un dia en el pla. L'endem��, arriba un missatger dient que Si��nnesis havia abandonat les altures, perqu�� havia sabut que les tropes de Men�� ja eren a Cil��cia part de dins les muntanyes, i havia sentit a dir que les trirrems voltaven les costes de J��nia cap a Cil��cia, comandant Tam�� les dels Lacedemonis i les del mateix Cirus.
Cirus doncs, puja als cims sense que ning�� el destorbi, i veu les tendes on els Cilicis havien fet la guarda. D'all�� davalla en un pla gran i bell, arrosat, ple d'arbres de tota mena i de vinya; i lleva molt de s��sam i melina i mill i forments i ordis. Una serralada forta i alta el cenyeix de tots cantons, de mar a mar.
Cirus davalla, i travessa aquest pla, em quatre etapes, vint-i-cinc parasangues, fins a Tars, ciutat de la Cil��cia, gran i rica. All�� era el palau del rei de Cil��cia: pel mig de la ciutat s'esmuny un riu, Cidnos per nom, ample de dos peltres. Els habitants abandonaren aquesta ciutat,