Els Deu Mil | Page 3

diners, per al manteniment de les seves tropes. Aquest era aix�� un altre cos d'ex��rcit mantingut en secret per a Cirus.
Aristip de Tess��lia era un seu hoste. Oprimit a la seva terra, pels del partit contrari, es presenta a Cirus, i li demana cap a dos mil mercenaris i la soldada de tres mesos, amb l'esperan?a de prevaler aix�� sobre els seus adversaris. Cirus li'n d��na fins a tres mil i la soldada de sis mesos, i li prega de no fer les paus amb els adversaris que no hagi conferenciat amb ell. I aix�� tamb�� aquest ex��rcit de Tess��lia era mantingut secretament per a Cirus.
Endem��s d'aix��, don�� ordre a Pr��xenos de Be��cia, hoste seu, que prenent el major nombre d'homes possible acud��s, amb l'excusa que volia posar-se en campanya contra els P��sides, com fos que aquests P��sides infestaven el seu territori.
Sof��net d'Estimfal i S��crates aqueu, que eren tamb�� seus hostes, reberen aix�� mateix ordre de venir amb els m��s homes possibles, com per fer la guerra a Tissafernes amb els refugiats de Milet. I ells van fer-ho.
(1) Infanteria de l��nia; la seva principal arma ofensiva era una llarga llan?a.
(2) Moneda d'or persa: la seva equival��ncia seria d'uns 20 a 30 francs.

CAP��TOL II
MARXA DE SARDES A TARS.
Ara, quan va semblar-li que ja era l'hora d'aven?ar cap amunt, adopta el pretext que volia treure completament els P��sides del seu territori: i com per a aquest efecte, concentrava les tropes b��rbares i gregues que all�� hi havia. Avisa a Clearc de venir amb totes les forces; a Aristip, d'arranjar-se amb els de la seva terra i de tornar-li l'ex��rcit que t��; i a X��nias l'Arcadi��, que en les guarnicions li comandava les tropes estrangeres, li envia a dir que vingui amb tots els homes, llevat dels que fossin suficients per guardar les ciutadelles. Crida els que estaven assitiant Milet, i d��na ordre als refugiats d'ajuntarse-li per a la campanya, prometent-los, que si li sortien b�� les coses, per les quals l'emprenia, no descansaria fins que no els hagu��s tornat a fer entrar dins la p��tria. Ells obe?ren de gust; perqu�� li tenien confian?a: i prenent les armes es presentaren a Sardes. X��nias es present�� a Sardes, amb els ben b�� quatre mil hoplites que havia tret de les ciutats. Pr��xenos ��cud�� amb ben b�� mil cinc cents hoplites i cinc cents gimnetes(1), Sof��net d'Estimfal amb mil hoplites i S��crates l'Aqueu amb cinc cents; Pasi�� de Megara amb tres cents hoplites i tres cents peltastes (2). I ell i S��crates venien del setge de Milet. Aquestes s��n les tropes que li arribaren a Sardes.
Per�� Tissafernes, fent-ne esment, i judicant que aquells preparatius eren m��s del que calia contra els P��sides, va a trobar el rei tan de pressa com pot, seguit d'uns cinc cents cavalls. El rei, assabentat per Tissafernes de l'armament de Cirus, es prepara per la seva banda.
Mentrestant Cirus, amb la gent que he dit, partia de Sardes i travessa la L��dia, en tres etapes, vint-i-dues parasangues (3), fins al riu Meandre. L'ampl��ria d'aquest ��s de dos pletres (4); hi havia damunt, un pont junyit per set barques. Cirus el passa, i fa a trav��s de la Fr��gia una etapa, vint parasangues fins a Colosses, ciutat rica i plena. All�� romangu�� set dies; i vingu�� Men��, el Tessali��, amb mil hoplites i cinc cents peltastes, D��lops, Enians i Olintis. D'all�� fa tres etapes, vint parasangues, fins a Celenes, ciutat de la Fr��gia, poblada, gran i rica. Cirus hi tenia un palau i un gran jard��, ple de b��sties salvatges, que ca?ava a cavall quan volia exercitar-se ell i els seus cavalls. Pel mig del jard�� s'hi esmuny el riu Meandre, les fonts del qual s��n al sortint mateix del palau. Despr��s s'esmuny a trav��s de la ciutat de Celenes. Hi ha tambe a Celenes un palau fortificat del gran rei, damunt les fonts del riu M��rsias, sota la ciutadella. Aquest tamb�� s'esmuny a trav��s de la ciutat, i es llan?a dins el Meandre; i l'ampl��ria del Marsias es de vint-i-cinc peus. ��s all��, diuen, que Apol��l��, vencedor de M��rsias, el qual l'havia desafiat a talent, l'escorx�� viu i penj�� la pell a la cova d'on ragen les fonts: i per aix�� el riu es diu M��rsias. Xerxes, quan tornava de Gr��cia ven?ut en batalla, diuen que constru�� el palau i la ciutadella de Celenes. Cirus hi sojorn�� trenta dies. Clearc, el refugiat Lacedemoni, vingu�� amb mil hoplites, vuit cents peltastes tracis i dos cents arquers cretesos.
Ensems es presentaren Sosis de Siracusa amb tres cents hoplites, i Sof��net d'Arc��dia amb mil. All�� Cirus va fer en el seu jard�� una revista i el recompte dels Grecs; tots plegats eren onze mil hoplites i cap als dos mil peltastes.
Des d'all��, fa dues etapes, deu parasangues fins a Peltes, ciutat poblada. Hi romangu�� tres