ELS HEROIS | Page 8

mai vindria a rescaldar les meves piles ni a traginar els meus boscalls?
-Si tan ple de la seva gr��cia estiguessis... potser s��, home, potser s��!
-I, al ruc negre- (el ruc negre era el rector) -que l'ajuda a cavar les seves cols?
-Ja l'ajudar�� a guanyar la gl��ria eterna.
-Pels afers d'ac�� dess��s, jo el voldria!
I trencava l'enraonament pagant la mistela, cosa que animava el sagrist�� a recomen?ar la conversaci�� el dia proper.
Sobre un punt insistia especialment el missionista: que D��u, totpoder��s, no fes cabal d'un miserable descregut que seguidament se'l posava a la boca enllordant-lo i escarnint-lo, era just i no tenia res d'estrany; per��, ��sser rebutjat de Llucifer despr��s d'anar-hi al darrera complaent-lo i ofrenant-li el m��llor de l'home, era tanmateix una vergonya!
Per dignitat s'imposava un acte de contrici��, una revirada de conducta. Res: mofa per mofa. No ��s pas tot u ��sser despreciat d'un sobir�� o d'un pelacanyes. M��s malament del que li havia anat amb l'un no podia pas anar-l'hi amb l'altre. Costar�� gaire de fer la provatura?
En Quimet, amo?nat per la l��gica del brau servidor de Sant Isidre, se'n torn�� a bosc. Eix�� de l'hostal, una matinada de fred viu, escandalitzant els tres o quatre ve?ns del poble amb la seva tos de simbomba.
VI
Un jorn, els traginers que havien pujat a muntanya a carregar les s��rries del carb��, s'aturaren a l'hostal. Tornaven de buit. En Quimet no havia pas rescaldat les piles ni, per tant, ensarrionat la mercaderia. Fato, eines i atuells, tot restava escampat sense mirament. Guiats pel Caiman, l'atalaiaren aja?at de boca terrosa en un gran pilot de fulles de roure. Per entre la borra del cabell apareixien les orelles de color de cera verge. M��s enllanic del ja? trobaren un plat de sopes de vi, intactes. Comprengueren que en Quimet tenia una mala pe?a al teler, com se sol dir.
Compadits, intentaren endur-se-l'en a casa del seu germ��.
-No em toqueu: tinc aix�� d'aqu�� dintre tan primparat,- (es rautava la sina) -que el brandar del matxo ho esmicolaria per sempre m��s.
-Qu�� vols, del poble?- li digueren els traginers rodejant-lo afectuosos.
-Pas res. Aneu-vos-en, si teniu pressa.
-Qui es cuidar�� de tu, sant cristi��!
-No ho s�� pas del cert: Nostre Senyor o el diable. Que s'ho facin a cara o creu.
* * *
Els traginers hagueren de donar ra�� al germ�� d'en Quimet d'aquella contrarietat. Havien fet l'anada per la vinguda, i aix�� no era pas cosa de ocultar a un amo. Un d'ells va t��rcer de cam��. Trob�� el negociant a taula bo i dinant, rodejat de la seva fam��lia.
-Veies, que el vostre corbo deixar�� l'ossada all�� dalt. ?Bon negoci has fet, amb el carb�� de Serra Fosca! Encara crema dins les piles. ?Un xafarranxo!...
I explic�� el qu��, i, segons ell, en Quimet no tenia pas vint-i-quatre hores de vida.
El pag��s acab�� d'engolir-se el seu plat d'escudella, menjotej�� de pressa unes quantes patates del bullit, begu�� una llarga tirada del vi de la porrona, deman�� el tapaboques a la seva muller, i, punyint la mangala de sanguinyol, va encaminar-se a Serra Fosca. Abans, per��, hagu�� d'aturar-se al poble a fi de trobar alg�� que volgu��s donar-li ajut, pagant el que fos. Es tractava de salvar la mercaderia, el poc o molt carb�� que no s'hagu��s recremat dintre aquelles piles abandonades. Despr��s mirarien de fer quelcom pel pobre bosquerol en cas d'atrapar-lo amb vida.
L'��nic home disponible era el sagrist�� de Sant Isidre. No desaprofit�� pas aquella ocasi�� de guanyar un bon jornal i, de passada, molt probablement, de redimir l'��nima escadussera del renegat, perca?ada de temps.
Part�� amb el germ�� del corbo, encabint un llibre d'oracions dins les alforges del patifell.
De mitja hora lluny o?ren els ahucs del Caiman. Un n��vol negre tapava el sol, arranat a la muntanya; i entre les clarianes dels suros es percebia una rojor d'incendi. Tot plegat no presagiava res de bo. Caminaren m��s de pressa. Per fi dominaren una vall on s'arrossegaven mandrosament unes llargues filagarses de fum blav��s. Flairaren la bravada caracter��stica de les piles enceses, i davallaren per entre un brucater atape?t, deixant el cam�� per guanyar temps. En arribar al lloc de la trag��dia, el n��vol negre havia enva?t el cel. El fred era intens, i l'aigua dels reixorcs, gla?ada, cruixia sota les plantes llurs. D'en Quimet, ni rastre. Trobaren el magall, l'aixada, la destrala, unes saques apeda?ades, el fanal amb el dip��sit de l'oli buid, i ��dhuc el plat fondo de les sopes de vi sense vi i sense sopes, amb el r��stec vidriat de floretes grogues tan net i lluent com si acab��s d'eixir de casa el terrissaire. En el pilot de fulles de roure, els dos ja?os del bosquerol i del Caiman, l'un ben a prop de l'altre, eren perfectament obiradors. En front d'aquest misteri, els dos pagesos es sentiren m��s embasardits que si haguessin topat amb el cad��ver del