ELS HEROIS | Page 9

corb. El cridaren esgargamellant-se, fent amb les mans una mena de botzina que enfocaven per tots indrets, i deixant, entre veu i veu, un espai de temps per escoltar atentament.
A jutjar pels ahucs anteriors, el gos del bosquerol devia rondar per la serra, i l'apel��laren amb tota l'ardidesa que els restava. Els xiulets reglamentaris, els esgarips furibunds de guerra, tan enardidors per a coniller de la voluntat del Caiman, no aconseguiren altra cosa que desvetllar les resson��ncies dels clotarals. La nit se'ls tir�� al damunt: una nit fosca, br��jola, amena?adora. Pass�� contra cel un duc batent les ales amb lentitud sinistra. El germ�� d'en Quimet ressegu�� les carboneres planyent-se del seu estat; d'haver d'esperar el dia vinent per a rescaldar-les. Sota l'espessor dels suros ja no s'obiraven els dits de la m��, i hagueren de basquejar-se a fi de pernoctar en mig de la bosc��ria.
* * *
Explicar-vos que l'enigm��tica desaparici�� d'en Quimet don�� molt que dir i que pensar, seria perdre el temps.
El seu germ��, un cop recollida la mercaderia, va lliurar-se a una minuciosa recerca; l'autoritat despatx�� missatgers per a tots els pobles dels encontorns; i es don�� una batuda general, sense aconseguir heure el m��s petit indici del bosquerol. Ning�� dubtava ja que el dimoni se l'havia emportat en cos i ��nima.
Aix��, francament, no era pas mica honor��fic per a aquell ve?nat de gent pietosa. El poble en massa rest�� com estabornit de la gosadia del maligne i de la mala anomenada que li pervindria del fet.
-?Ah, fills de l'Esparra, que us en aneu, vestits i tot, cap a l'infern!
Preveien l'ofrentosa dita que burlescament els escridassarien els vilatans en places i camins.
De tota manera restava un punt sense aclarir: i el Caiman? Sobre si un gos pot fer pe?a al diable, es formularen diverses opinions.
Un jorn, per��, el Caiman va ser vist per uns artigaires. L'amoixaren. Estigu�� amb ells el temps just per a afanar-los la cansalada del cistell. Des de llavors, el terrible coniller, de temps en temps, apareixia per les masies, robant el que trobava audaciosament, tornant-se'n al bosc amb tal lleugeresa que fracassaren tots els intents de seguir-lo. De bell nou la fantasia dels pagesos fou esperonada. I de quina manera!
* * *
Una vetlla, la cunyada del bosquerol damnat passava farina. La mainadota dormia; i ell, el marit era absent, a mercadejar un escamot de pins. Bufava el migjorn i queia una gotellada. Fresses estranyes sorollaven la casa, i la masovera sentia un acorament feixuc, inexplicable.
De sobte suspengu�� la taleia: immobilitz�� el sed��s per escoltar millor.
Li semblava haver o?t el trucar d'un bast�� a la porta forana. Afin�� les o?des, i -Toc, toc... toc, toc, toc...- ja no era possible dubtar-ne. ?El de casa? tenia una altra manera d'anunciar-se: pegava un cop de peu i la cridava pel seu nom. Qui podia ��sser, en aquelles hores?
-Toc, toc... toc, toc, toc...- Demostrava el visitant una certa impaci��ncia, repetint els trucs m��s violents i ardits.
-Qui hi ha?
La veu que respongu�� darrera la porta hauria esglaiat el m��s coratj��s. Era la veu d'en Quimet, rogallosa velada, tranquila, ferma talment com la d'una ��nima que ve a reclamar un deute. Alhora es percebien uns esbufecs sat��nics. Despr��s, pel forat de la gatonera, aparegu�� un morro de b��stia apocal��ptica, la fosforesc��ncia d'uns ulls, unes barres enceses eri?ades de queixals punxeguts, i la pregonesa d'una gola grinyolant.
En aix��, la porta, mal tancada o empesa per una for?a sobrenatural, ced��, esbatanant-se. En la llobreguesa del defora, il��luminat pel llum de ganxo que sostenia entre tremolins la masovera, es destac�� la forma corporal d'En Quimet.
Era el mateix que en vida, m��s esqu��lid, m��s marcit de cara, amb una rostollada de p��l negre que li cobria les galtes i el ment��, i el bigoti her��tic espantosament esborrifat. Davant l'esglai de la seva cunyada, romangu�� quiet, enciriat, mirant-la de fit a fit amb aquell relleix sarc��stic que el distingia de tothom.
El Caiman entr�� fest��s i lleuger, en actitud gens espectral, apressant-se a ensumar la pastera i els fogons. Ella ni el vei��. Sanggla?ada, ni parpellejava ni es movia.
-?Recolliment per aquesta nit, germana!- El faceci��s bosquerol feia veu d'olla i avan?ava dreturer, solemnial, arrossegant el corn de la manta que el cobria de dalt a baix com un sudari.
Amb la mateixa parsim��nia de fantasma, es fic�� a la cuina, rug�� en veure el foc apagat, es desempalleg�� de l'abrigall i aixec�� els bra?os. Moment d'horror! La pobra dona cregu�� que anava a maleir-los per llur descuit en les oracions, per llur mesquinesa a no haver-hi fet dir el b��, com era de consuetud entre fam��lies cristianes. Res d'aix��: en Quimet, apaciblement, tir�� un bra?at de gatoses al caliu, abast�� el pa d'una lleixa, i, quan el foc fou ben enc��s, llesca darrera llesca, comen?�� a fer torrades.
Una ��nima agreujada que s'atipa de suca-mulla, sempre resulta inconcebible