ELS HEROIS | Page 7

de rep��s. Davallava a la masoveria del seu germ��. Passaven comptes, es rentava, es mudava, i, el dilluns, amb la camisa neta i les espardenyes noves, trico-trico, acomboiant-se amb les colles de gent del poble que seguien el mateix cam��, se n'anava a un mercat a vila. A cal Pinxo es feia coure una ter?a de costelles de molt��, es bevia un mitjot de vi (un vi de la terra, un poc tocat d'escaldadura, que picava al paladar i desentumia la llengua), i ofrenava son gep als concurrents, el contacte del qual duia bona astrugan?a.
Els marxants de gra, les polletaires, els sagals, els carreters... en fi, tots els qui al migdia es reunien a l'hostal i eren jugadors de la rifa, desembutxacaven el paperots i els refregaven per l'esquena del corbo. Alguns per millor obligar la sort, apuntaven els d��cims amb agulles, o els hi ficaven entre la pell i la camisa, prolongant la saturaci�� miraculosa. En Quimet, molt seri��s, sarc��sticament seri��s, contribu?a a la gatzara amb la seva pacient actitud. Cap al tard muntava altre cop al poble, i es ficava altre cop a l'hostal. Jugava al cau, sopava d'una torrada, i es bevia un segon mitjot de vi. Llavors comen?ava a fer gala del seu esperit fort.
Els pagesos l'o?en escruixits, uns pocs l'animaven amb riallades i assentiments; per�� el corbo sabia que, quan se n'anirien a casa llur, mirarien amb desconfian?a les vagaroses ombres dels fondals.
El corbo era el darrer a eixir de la taverna. Apel��lava el Caiman, que en anar a vila havia acomiadat a cops de roc, i, tot fent cam��, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava els ulls a trav��s de les parpelles.
* * *
All�� a mitja tardor en Quimet arrepleg�� un cadarn. Els plats de vi calent no li estove?en pas aquella tos ressonant, dura, i maligna. Es passava els jorns a l'hostal, vora el foc. Quan li parlaven d'anar a veure un doctor, en Quimet somreia. Ell no era pas constru?t com els altres i cap savi de la terra tindria prou coneixement per endevinar la disposici�� de les seves entranyes desviades esquena amunt. Dintre el gep, pla b�� s'hi encabiria alguna cosa: aneu a saber el qu��!
Un vellet, sagrist�� de la parr��quia, llaminer de la mistela, conversava llargament amb l'empiocat. Era, el tal vellet, mig per convenciment, mig per c��lcul, un fervor��s devot i un incondicional addicte del rector. Llevat de les estones que la seva afici�� a la mistela el portava a l'hostal, no es movia mai de la rectoria. Conreava l'hort, ajudava la majordona i feia d'espieta. Durant les vesprades de l'hivern, moss��n Ramon solia llegir-li passatges d'un llibre de missions a la Xina. Al sagrist�� l'embadalien aquestes lectures. Admirava la const��ncia i l'heroisme dels missioners bregant amb aquells heretges, els m��s fan��tics i cruels que hagin existit. Es sentia desitj��s d'imitar-los, si b�� no deixava de compendre que la seva condici�� de pag��s mancat de lletra i sobrat d'anys era un obstacle dels m��s grossos. Per��...! bon D��u!... ?per qu��, deixant-se dels xinesos, no podia intentar quelcom respecte al carboner, esmer?ant-hi, tal com fos, la seva condici�� sagrada i el seu gran entusiasme a fer pros��lits?
Els dies feiners ning�� els destorbaria: la llar i l'esc�� deserts de parroquians, serien un lloc avinent per a iniciar, amb calma, aquella obra magna. El corbo estava mig atu?t per una cadarn, i el sagrist�� acabaria d'atuir-lo amb la visi�� horrenda de l'infern, procurant de seguida entendrir-lo amb el retret de la gran miseric��rdia del Senyor. I...qui sap!
-?��s cert, burrangot, que t'has donat al diable?
-No em parleu pas del diable! Jo s��, que us el vendria per quatre sous!
-Que no t'ha fet cabal?
-Jo pensi, si fa o no fa, com a v��s Sant Isidre. S��n pla b�� uns janf��meres, i no es traussen pas per gent de mala mort com nosaltres. V��s i jo som virosta... enteneu?.. virosta.
En Quimet parlava amb visible amargura, a la fais�� del qui ha sigut tra?t impensadament. El diable venia a representar un d'aquests amics poderosos que es reserven per a les situacions desesperades. L'humiliava el pensar que la seva animeta de miserable no fos aprofitadora ni per a ser bullida en les calderes de Perebotero.
El sagrist�� vei�� la flaca del bosquerol, i pens�� escometre'l per l'indret de l'amor propi. Tragu�� la seva pipota amb tapador de llauna i broc de canya, hi atape? el tabac infecte, l'encengu�� esgratinyant amb l'ungla del dit gros el cap d'un misto de cartr��, i comen?�� a ponderar-li la bondat de D��u. Tanmateix es comportava altrament que el banyut, i s'hi podia confiar. Rei de reis, Senyor de cel i terra, acudia all�� on el cridaven, si el cridaven amb el cor net, fervorosos i necessitats.
-Pas que et cregui!- li responia en Quimet. -?Voleu jugar que