ELS HEROIS | Page 6

a ajuntar-se la inquietud de perdre la mercaderia. Llavors el gnom s'enfurismava.
Corria d'a?�� i d'all�� inspeccionant el color del fum que eixia dels espiralls. Un cop informat de la decantada del foc, del grau de carbonitzaci�� de la llenya, de seguida comen?ava a manipular estranyament. L'haur��eu vist resseguir d'un a un aquella s��rie de forats rodons, negres i misteriosos; l'haur��eu vist fustiquejar-hi amb estelliscons i trossets de rusca, obstruint aquest, desembossant l'altre; mentre deixava anar, a la boca de tots, el mateix reguitzell de frases comminat��ries i d'imprecacions furients. M��s que el feinejar d'un pobre bosquerol, era all�� un seguit de conjurs i de maniobres cabal��stiques.
El braser subterrani obe?a o deixava d'obeir; per��, segons com, el corbo adoptava una actitud desesperada. D'un salt es plantava al bell cim de la carbonera.
Els cops met��tlics del seu tr��mec incansable ressonaven, entre el tra��t de l'aiguat, basardosament, com si provinguessin de la taleia d'un sepulturer foll.
En Quimet bitllava la pila, mal que pes��s a tots els elements desencadenats. Per�� la pila era un fetge: els esclops hi relliscaven; el tr��mec s'hi encastava, aixecant enormes pans de terra molla, que calia treure a grapats; i el corbo, amarant-se, enllordant-se, pataquejat per l'hurac��, aconseguia, amb repetits esfor?os, destapar el foc. Als seus peus restava obert una mena de cr��ter guspirejant. El corbo, a fi d'emplenar-lo, prenia un feix de branquillons; mes aquella llenya molla, freda, agressiva, despr��s d'esgarrinxar-lo amb els seus estarlocs, repetellejava espantosament en contacte amb les roentors internes. Una glopada de fum esp��s, agr��s, picant, que un bufarut li rebotia per la cara, li escaldava els ulls.
Un reguitzell de blasf��mies passaven, sibilants i horr��sones, per entre les dents serrades d'en Quimet, com un raig de vapor per la v��lvula disparada d'una locomotora a massa pressi��.
Aquest desfogament, no obstant, era sols una manera indirecta d'afalagar el maligne. I, ja ben segur d'haver guanyat la seva atenci�� i de tenir-lo a l'aguait, el corbo l'invocava.
Imagineu-vos-lo al bell cim de la pila, encirat, vibrant de r��bia, entre fumeroles i escaldufaments, envermellit per unes flames d'escotill��, amb el cremall del fanalic als peus, en mig de totes aquelles bosc��ries tempestejades i d'aquell terratr��mol catastr��fic, i no caldr�� pas que us ponderi la seva grandesa infernal.
* * *
Penseu b�� el que significava donar-se al dimoni en aquella situaci�� i en aquells paratges. I en Quimet s'hi donava de tot cor. Ell, almenys, ho afirmava aix��, i cap dels actes d'en Quimet ens autoritza a posar en dubte la seva sinceritat, com no sigui la d��ria comprovada de fer honor al seu bigoti her��tic.
De tota manera, el diable feia el sord a les formidables invocacions del tr��gic bosquerol. Ell, per��, les repetia sempre amb una desesperada insist��ncia. Ja no calien grans contrarietats ni grans fatigues. Aix�� que les coses no sirgaven com cal, ja el ten��eu oferint l'��nima tranquilament, amb la mateixa sang freda que hauria ofert un per-beure a un altre carboner a canvi de feinejar per ell durant un jorn de galvana.
En Quimet, no obstant, tenia el convenciment que no oferia gran cosa: un escaig de l'obra divina, contrafet i grotesc com el mateix cos, aix�� que n'havia ja abandonat pels deserts de la terra com una fallida vergonyosa de la seva inspiraci�� i del seu art.
De vegades, en Quimet, reincidia en les seves ires: tornava als seus procediments de viol��ncia aix�� que tornaven les grans penalitats.
Se les havia amb la seva mare i despr��s amb l'��ngel custodi. Ella per haver-lo concebut a salt de mata, i l'altre per la seva protecci�� temer��ria, els ajuntava en uns mateixos insults, acusant-los de la seva dissort.
El Caiman, que no era pas massa beat ni escrupol��s, en oir el seu amo s'agemolia sota una estepa amb un bell tremolor, acabant per fugir a quatre peus junts.
En Quimet arrib�� a sospitar si aquella b��stia tindria un bon esperit al cos, i en m��s d'una ocasi�� estigu�� a frec de passar-ne els taps d'un tret d'escopeta. No es recordava que el Caiman, oint una lletania per l'estil, hagu�� de suportar uns banys d'infusi�� de llentiscle que el deixaren net de pel com una pota de vedella escaldufada.
Dem��s, sempre que en Quimet es desvetllava massa per la salut del gos, etzibava aquell reguitzell de blasf��mies, i tant com mai en les aplicacions minucioses i terribles dels remeis heroics.
En veritat, per��, que ning�� del m��n f��ra prou aciensat per a dir- nos si el cor d'un irracional ��s susceptible de compendre el que hi havia d'imposant i temerari en aquell desig de mort i damnaci�� expressat a gola plena en la llobreguesa d'una nit tempestuosa, entre la viol��ncia dels elements destructors, al cor d'unes bosc��ries sense l��mits, a l'hora fat��dica de les aparicions, de les llumenetes misterioses, dels contactes vellutats i h��rrids i dels averanys sat��nics.
V
En Quimet, termenada una campanya, solia pendre's alguns jorns