Argelaga florida | Page 8

Com que ��s un ��ngel! qui no l'estima! ��s una criatura! Darrerament fins feia rebequeries. Havien d'anar a l'hotel a cercar-lo en auto en el moment prec��s que'ls teatres eren plens; sempre deia que ho faria malament, que posessin un r��tol anunciant que estava malalt... que ell no's sentia els dits, que feia massa humitat, qu�� s�� jo! El que patia! I sempre aquella por de donar un desengany! -M'han posat tan amunt que ja no hi arribo,- em deia un dia plorant de r��bia davant un contracte que no volia firmar, per un teatre cabdal de New-York... Per aix�� jo li vaig dir: -Reposi... vagi a casa seva una temporada.- Els tics nerviosos se'l menjaven i la visi�� de les grans multituds l'esfere?a, perque sempre li venia al pensament que hi havia el doble d'orelles que no de caps d'espectadors, i aix�� l'enervava... si sembla un vell i no t�� quaranta anys encara!
Mentres el pobre Joan es sentia dut per les visions delirants, el m��n musical cercava les darreres noves de la seva salut. Tota la batllia era plena de gent inconeguda. Admiradors, amics, periodistes. I tots els peri��dics havien dut fotografies del lloc on caigu��, de la casa pairal, d'ell, del pastor, de sa fam��lia i de Rod��s.
No hi havia remei. Un dia els metges veieren la negror sinistra de la gangrena arrelada en els dits de la m�� esquerra; aquella que's sent�� adolorida al mol��. Van parlar tancats en una cambra m��s d'una hora. Tothom va estremir-se. No hi havia remei. En aquella m�� s'hi arrelava la mort i calia de tallar depressa!
-Si el malalt no f��s el violinista miracler, ja fora curat; li haurien tallat la m�� el segon dia... ara com ��s ell, ho havem provat tot i ara havem esperat massa... Si no li tallem la m�� avui mateix, perdrem la m�� i la persona... Vost��s diran qu�� decideixen.- Aix�� deia un cirurgi�� menut, de frontalera ample, llisa i lluenta, que duia lents i parlava depressa i conf��s.
Avui la batllia est�� de dol. En Joan ��s operat. L'han adormit amb l'excusa que l'havien de curar i li farien massa dolor i ell s'ho ha cregut. La mal��cia i la seva ��nima mai no s'havien mesclat... Avui la batllia est�� de dol... tots parlen baix i caminen de puntetes i els plors esclaten continguts, i els respirs s'apaguen a mig n��ixer.
Damunt una taula, en una safata coberta amb un drap, hi ha la m�� de'n Joan. Tots els que passen la miren i s'esgarrifen. El pobre pare la vetlla; l'esguarda fixament movent la testa i plorant; s'escruixeix en veure aquelles taques negres i aquella inflor terrible.
-I doneu gr��cies a D��u, que si no cuitem ��s ben mort,- va dir-li el cirurgi��.
-Tamb�� morir�� quan ho s��piga... Avui ha mort la m�� i despr��s morir�� el cos,- va respondre sanglotant el pobre jaio.
Despr��s va un metge ros, prim, de bigoti retallat, agaf�� un escarpell i comen?�� de tallar la m�� per a veure el l��mit de la gangrena.
-Per D��u, no la fassi m��s malb��!- va dir amb tant viva expressi�� el pobre vellet que'l metge estranger va entendre'l i marx��.
-Nasi!... oh, Nasi!... diu en Joan que se sent dels dits- va fer la Remei abra?ant-lo... -I ��s que li creix una altra m��!...
-Potser ��s un miracle!...
-Tots ho diuen aix��... no cal que us feu il��lusions- va dir amb urc un practicant jovenet.
-Remei- exclamava el pare, -mira la m��... ��s morta! i el noi sense m�� tamb�� ��s mort... veus, mira-la... ��s ben morta! ja ��s freda!... i tant saberuda... en tot lo m��n no n'hi ha cap com aquesta!...
El pobre vellet va abastar els dos canalobres de l'oratori i en pos�� un a cada cant�� de la m�� i va quedar-se tota la nit al seu costat, com si vetll��s el cad��ver del seu fill.
Avui en Joan surt de casa. Camina poc a poc i s'ho mira tot amorosament i somriu com un infant��. Porta el bra? penjant d'un mocador negre, lligat amb un llacet darrera el coll. Tots els de la casa volen acompanyar-lo i ell rebutja a tothom amb suavitat.
-Vull fer un passeig tot sol... vull pensar moltes coses- va dir al brancal de la porta i s'an�� allunyant. S'an�� fent petit, petit entre les soques dels arbres, les mates de brucs i les volivardes.
El seu pare tremolava i la mare va tapar-se els ulls i trenc�� en un plor de condol, tot dient:
-Ai, si veu que no te m��!...
-D��u faci que no's mati... que no's tiri cingle avall...
-Calla, tu! No cridis la desgr��cia.
-Aneu-hi... aneu-hi... no el deixeu sol... que no podr�� contenir la pena!...- afegia sa mare ofegant-se.
A l'era van aturar el batre, tota la batllia se encongia al davant seu; i en Joan mormolant feli? una harmonia que li dictava sa ardenta inspiraci��,