Argelaga florida | Page 9

s'anava fent petit... petit, entre les eures i les albes, les falgueres i els arbossos.
-Nom��s un que hi vagi!... V��s!... seguint-lo per la carena, pel cant�� bagueny- digu�� el pastor al pare.
-Jo hi anir��,- barbotej�� la Remei.
-Poc a poc... no feu remor!...
I amagant-se darrera els arbres el seguiren el pare i la Remei. Despr��s s'hi afegiren la mare i el pastor i fins els mossos pel cant�� solei de la muntanya.
Tot d'una en Joan va aturar-se en sentir dins el silenci de les muntanyes el soroll d'una fontana i va romandre bella estona mirant el raig d'aigua que sortia d'un catau fosc i queia en la pica, fent un b�� de D��u de bombolles que pujaven i baixaven, rodones i plenes de clarors. Tenia s��t, i va ajupir-se a beure, recolzant en la pedra el bra? embolicat de benes i amb un manyoc de cot�� que li posaven per a dissimular l'amputaci��. S'al?�� despr��s d'haver begut amb rep��s, tot sospitant que no tenia m�� esquerra perque no hi sent�� el pes del seu cos en el manyoc. Es tregu�� lentament el benam, es mir�� la pell cosida i llen?�� les benes entre unes mates.
Com una ventada passaren pel seu pensament totes les tortures dels seus concerts, tota l'esclavitut cruel de les hores d'estudi, aleshores que sentia trucar a son cor dolls d'inspiraci��, tots els seus deliris d'immortalitat. En Joan se sentia llibert i no avorria la vida sense la m�� prodigiosa; i amb els ulls resplendents d'esperan?a i els llavis tremolosos d'emoci��, va agafar una branca i es pos�� a cantar ben alt i amb m��s entusiasme els temes del primer poema, de la primera obra seva lliure, sanitosa, de la fita que marcava el comen?ament de son ver cam�� d'artista genial.
Entretant la gent de la batllia sentia un horrible calfred. La mare al?ant les mans al cel va exclamar esfere?da:
-Canta!... sentiu? canta!...
-Oid��!... canta sol...- feu el pare que ajupia el cap estemordit.
-Canta!... Fill meu... Fill de ma vida!... s'ha tornat boig... pobret!... s'ha tornat boig!
-I ben boig!...
Tots van sentir una punyida al pit, i s'al?�� tota una garba de bra?os, i va fer-se tot un ramell de cors que tremolaven i les ll��grimes van brollar de tots els ulls. I en Joan seguia cantant ple de benhauran?a, i fent-se petit, petit, entre'ls ginestells florits i les oloroses viadelles, sota un cel immaculat i respirant un aire ple de cant��ries...
(Moy��)

LA IMATGE.
Aquell jorn en Ferr��n va sortir de la petita esgl��sia emmuste?t i sense conhort. Hi havia ajudat missa com cada mat��. I son ��nima no es va eixamplar en l'espai infinit de la meditaci�� com solia, cada volta que les foscors del temple l'embolcallaven. Aquell jorn li encongiren son cor temer��s pensaments que li esva?en el perfum m��stic. I ell el trobava faltar amb neguit. Tancava les parpelles fortament i mirava de fit a fit tot sovint el Sant Crist ext��s de bra?os; entre ciris que cremaven silenciosos senyalant el cel. Fins havia equivocat respostes de la missa! I aix�� el torturava, perque tenia l'��nima molt sensitiva i feble i sempre ofegada en penediments de coses petites i corsecadores.
Tot jup amb els ulls baixos i les mans enlla?ades, avergonyit, se n'an�� a veure en F��lix, l'escultor amic d'infantesa, que tants de camins li havia pregat que an��s al seu estudi. Per�� ell tenia por. Els nuus l'esglaiaven.
Aquell mat�� sentia una indifer��ncia gran per tot. Es trobava feble de cor, i com a esborrat de esperit. Aix�� el feia pujar lentament per l'escala de marbre, amb l'��nima buida i mormolant una d'aqueixes can?ons banals que es senten pels carrers, que de tant que'ns aturdeixen es fiquen insensiblement dins de nosaltres i en surten com una remor de borinot. Va arribar al terrat, respirant depressa i allarg�� la mirada per damunt de la ciutat i vei�� el cel t��rbol, melangi��s, agullonat per xemeneies alteroses i parallamps punxaguts i sent�� que en son cor s'hi abocava m��s tristor. Truc�� a la porta de l'estudi on treballava l'escultor. Despr��s que'l timbre son�� tot decidit, en el silenci van sentir-se passes. Uns ulls miraren per la reixeta i una veu esclat��: -Gr��cies a D��u!- I la porta va obrir-se d'una revolada a l'ensems que'ls bra?os d'en F��lix voltaven el pit d'en Ferr��n.
Aquest va al?ar els ulls i tot seguit els abaix�� com un dormilega ferit per la llum del sol. En la paret hi havia guixos d'acad��mies cl��ssiques, i es sent�� m��s feble i tremol��s. Un estossec de dona va fer-lo recular sobtadament. En F��lix, que'l coneixia, va dir-li amb dol?or de mare:
-No t'espantis, vina!
All�� sota la claror enlluernadora del sol que es filtrava per uns vidres, gla?ats i gruixuts, hi havia una model dreta, tota vestida de blanc. Tenia'ls ulls de cel i la cabellera d'or. En Ferr��n la vei�� de cua d'ull i