Argelaga florida | Page 6

sensible, voladora en els espais de la inspiraci�� m��s sublim. Ara ell se'n donava compte entre aquella natura fer��stega, i sentint una mena d'atracci�� sinistra envers el gorg, que ell tenia al cap, com aquelles sonates que sols consegu�� d'executar despr��s de nits senceres d'estudi i de una preocupaci�� constant, gaireb�� malaltissa.
-Avui... o saltar�� o me'n vaig!
La nit era ben fosca... la lluna no es veia. Una lleganyada, de bon mat��, isqu�� de part de Fran?a i s'an�� extenent, extenent, i ara fa nit quieta, muda damunt l'encontrada.
-Avui, avui,- i va pendre aquella decisi�� ��ntima amb la qual cada dia de concert li calia apaivagar les inquietuds ��ntimes que sentia abans de sortir al p��blic. -Avui!... avui!-
Pren l'embranzida dalt de la roca. Per�� s'atura de sobte. Torna a comen?ar i es llen?a, mentres el pastor crida esglaiat:
-Que fa, senyor!... no corri tant!... no corri.
El violinista no ha sentit res, i com t�� massa embranzida, cau damunt d'una roca; no s'ha sentit clapoteig d'aigua. Un cop feixuc i un crit estrident esgarrifaren el pastor.
-No ha saltat b��, i la paga; pobre senyor noi!
Damunt d'una roca el pastor va agafar-lo, com un morent. Anava ressolant, ressolant i tenyint de sang l'aigua misteriosa del gorg Blau.
-Necessitat! Necessitat! correu! veniu!
El moliner ho ha sentit. Surt a la finestra i sent els crits de part del gorg. Agafa la escopeta l'encara al cel i esclaten dos trets, senyal de dissort, i s'encamina cap al gorg tirant altre cop dos trets d'alarma que'ls ecos repetien com si la natura volgu��s ajudar la veu t��trica d'auxili.
Llunyanes, molt llunyanes brollen dues fogaines i despr��s se senten dos trets i m��s cap en?�� fan altre tant.
El pastor sent passes. ��s el moliner que arriba. S'emporten en Joan...
All�� al mol�� van eixugar-lo, van vestir-lo i li feren pendre vi i olorar vinagre. Una dolor clavada a la m�� esquerra va fer-lo reviscolar.
Sent�� gust de terra i l'anguileig de la sang que li baixava del bra?. Ja'l tenien net i embenat, i encara se sentien frisosos els espetecs de les escopetades...
El pare d'en Joan tamb�� va llevar-se. Ben cregut que hi havia foc, aiguat o lladres, sort�� a la finestra dient:
-Si no fos pecat desitjar un mal... fins me'n alegraria del que deu passar! ben segur que'l noi hi passar�� una bona estona. A ell li agraden tant les coses estranyes!
I abans d'encaminar-se cap el lloc de la dissort dispar�� la escopeta de can�� llarg.
M��s que en un llit ��s en una torre de matalassos on reposa en Joan. Fa vuit dies que hi est��. De dia compta les bigues del sostre, de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta. Ara seguides, ara saltant-ne una, ara saltant-ne dues, ara comptant les m��s distants, despr��s les m��s juntes. N'hi ha quatre de bigues i ell hi veu les quatre cordes del seu viol�� i les petja amb la mirada i canta amb l'imaginaci��. El desvari no'l deixa. La febre l'ablana.
-Quina process�� tant llarga! vull anar-hi jo tamb��. Miri, doctor, quina corrua! Mozart... ell mateix porta el pen��... em fa patir, t�� una fesomia abatuda; se veu que ha passat mis��ria... Oh, Mendelssohn! Miri Bach... Joan Gabriel Bach... abans de tornar-se cego... Beethoven... pobre, com perd el comp��s de la process��!... tant sord... Chopin: ?sent com tus? s'est�� morint, pobret!... Liszt, quins cabells tant blancs!... Wagner, mal arquitecte, quantes de parets llises ha fet... Ricard... Ricard... vina... mira l'obra d'en Gaud��... la portada del temple que fa... all�� s��n proporcions... Quina process�� tant llarga... Miri doctor, miri! qu�� em fa?.. que'm punxa?
-No, ��s una injecci��... procuri dormir, calmi's, que li conv�� el rep��s...
-S�� despr��s que hagi passat la process��!... Aquests s�� que no'ls conec... si gaireb�� no's veuen... semblen fets de boira... mig esborrats!... pobrets! En Rubinstein, el pianista; en Sarasate, tots els pobres executants... van coixos, ag��nics... si gaireb�� no poden seguir i cauen... doctor corri... doni'ls una injecci��, que's moren... que no arriben tant sols a la generaci�� futura; moren dins les orelles dels que'ls han sentit... seran oblidats per sempre com els tenors i els toreros... com jo! igual que jo que'm morir�� aquest mateix segle!... correu!... cuiteu!... porteu-me papers i ploma que tinc el tema del gorg!- i se asseia al llit cridant a tothom.
-Calmi's, don Joan... que li conv�� rep��s.
-Calli vost��!... i no torni a entrar m��s, quin f��stig! Sembla un empressari! Mossen F��lix!... vingui vost�� que ��s un home de cor b��, faci'm una caritat... segui aqu��, ben aprop meu que li dictar��. M'estic morint d'inspiraci��... quina mort m��s terrible... quin trasbals que sento dintre meu! Jo ho dir�� tot a vost�� perque'ls altres no'm comprenen! Que'l molesto?
-No home! molestar mai! per�� potser el perjudiqui!...
-El que'm mata ��s no poder desfogar-me... miri's soc com un aucell lligat a terra amb les ales lliures i fornides... les faig moure