Argelaga florida | Page 5

quina b��rbara sensaci�� de meravella! El primer home no tingu�� infantesa, no tingu�� temps d'avesar-se poc a poc a gaudir de la bellesa. ?Qu�� devia passar-li en veure la primera nit, en veure que tot, tot, es fon en un color impenetrable, que tot es mescla, arbres, aig��es, rocs i nuvolades? Devia fugir adalerat, topant amb els troncs i enfonzant-se en els llacs, devia remoure's fortament esglaiat, interrogant la divinitat arcana. Quina tortura, la primera nit del primer home! i en veure la primera cel��stia, i la primera resplandor de sol, quina alegria! No; aix�� no va ser! D��u ho va preveure, i perqu�� no pat��s li infongu�� el s��n i ell va dormir-se com els homes d'ara. El s��n deu ser la nostra ��nica deixa del parad��s, perque dormint ��s de l'��nica manera que no's pateix... Qu��n poema s��nf��nic el que digu��s tot aix��! Vui fer-lo! Ja estic cansat de servir de conductora transportant la m��sica dels altres per aquests mons! De primer hi haur�� una bella expos��c���� de les remors de la nit, els grills, els t��tils, les granotes, les ��lives, la cascada... els mil cants perduts en una nit meravellosa d'istiu. Despr��s, el clam d'Adam, la caiguda al gorg, despr��s la dol?or de la s��n i el primer raig de sol i un esclat d'alegria tr��omfal!- i es pos�� a cantar, enlluernat d'inspiraci��, movent els bra?os amb energia i mirant el cel ple de foscors... Quan va finir volia fixar-ho, i no duia res, ni un parrac de paper, ni llapis, ni tenia claror; i tement que aquell esclat d'harmonies anessin riu avall, cap a la mar de l'oblit, va dir al pastor: -Anem a casa depressa!- El pastor no podia respondre de tant riure, sentint-lo cantar sol tanta d'estona.
-Dexi'm fer un salt i prou!- va respondre el pastor, removent l'aigua amb la m��, perque no li conegu��s que reia d'ell.
El pastor va pujar a una roca i es llen?�� al gorg ombr��vol. En Joan, admirat, va exclamar:
-Quina impressi�� deu fer aix��!
-Ho provi pas, senyor, hi ha pena de la vida!
-Si per�� ho necessito pel meu poema!
-Ho provi pas... miri que si l'erra la paga!
En Joan puj�� a la roca, mir�� la fondaria fosca que paorosament s'obria als seus peus i conven?ut va dir-se:
-Dem�� hi saltar��... ja s�� nedar!
I van anar-se'n cuitosos.
Tot l'endem�� en Joan va estar fris��s. Glatia per fer aquell salt a l'aigua tenebrosa. Era una necessitat del seu esperit i el desig se juntava amb la por i la vergonya, -un fill d'aquelles muntanyes no podia desdir del pastor.-
Avui lluu al cel un trocet de lluna. Els n��vols passen amb lentitud davant la claror d'argent. El pastor i en Joan ja s��n dalt de la roca i dos ocells han fugit, en deixondir-se amb la remor de les passes.
-Miri b�� com salto jo, sap?
L'aigua sorolla i les roques s��n xarbotades.
-Ben b�� de cap, i al mig del gorg... sap?
En Joan mira al seu voltant i conta esporuguit:
-A la una, a les dues...;- mira la fond��ria i torna a comen?ar.
-Ara s��! Una, dues... que ��s molt freda?... una, dues... ara no! Esperem que passi aquest n��vol... ara, ara... una, dues,- i torna a mirar la fond��ria, despr��s el cel, la bosc��ria plena de misteri i les muntanyes altes que's perden en el firmament.
-Avui fa massa fret... dem��... dem��;- i tot vestint-se, se mossegava els llavis enquimerat de veure's ven?ut de la por infant��vola de la mateixa foscor de l'aigua on trobaria suggestions d'inspiraci�� i originalitat decisiva per a arrelar-se en la mem��ria dels homes. La natura reserva als m��s ardits riqueses incomparables. Si ell podia llen?ar-se all�� baix, quin domini hauria damunt el pensament de la humanitat vulgar i desconeixedora dels misteris! Per�� quina fond��ria tant paorosa! quina fosc��ria tant freda!
Son esperit, torturat per les emocions de la gl��ria, aviat va trobar en aquell gorg una causa de noves afliccions. Feia vuit nits que anaven al gorg i encara no havia saltat. Aix�� el feia estar consir��s i anava migrant-se.
-Noi... no s�� pas, empr�� ton pare i jo estem tots alarmats... fas un posat de trist! Que no et prova aix��?
-Molt!- respongu�� pens��vol.
-I d?s que t'enyores?
-No!
La mare callava i ell seguia cavil��s, amb fa? macilenta. L'omplia de recances aquella nova sensibilitat, a cada moment impressionada per les remors i les visions m��s petites. Tot aquell m��n era per a ell una d��u de inspiraci��. Quina errada, l'haver corregut tantes terres deixant la d��u d'un treball m��s f��rtil que no era l'execuci�� de les obres dels altres! Prou aquella personalitat que posava en son treball de violinista, li deia a cau d'orella que ell tenia quelcom que no hi era, a les solfes que estudiava... Aquells miracles que li exigia cruelment el p��blic, fins a exhaurir-lo moralment, eren corc�� d'aquesta ��nima que avui se sent nova,