Argelaga florida | Page 4

la mare en plegar de terra l'infant, i tot seguit feu vibrar en aquelles cordes primorosament petjades una harmonia dolc��ssima. Tantost fin��, els mossos i les mosses van picar de mans plens de joia, i els brivalls saltaven, cridant, amb els bra?os enlairats, i els pares ploraven d'alegria.
-Nap! Napa!, puieu, cuiteu, puieu! sentireu una llei de musica!- cridava el pastor des d'un finestral.
Tots callaren. La veu de una ve?na es filtr�� entre la branquissada de la bosc��ria que voltava la batllia; i el cruixir de la clivilla que posava m��s tivant la prima feia aclucar els ulls d'en Joan.
-Quina munyeca, eh! i no se li enrampen els dits!
El violinista per a esva?r aquell bum-bum innoscent, que neixia pel seu entorn, va agafar altra volta l'arquet enriquit de mareperla i toc�� ?La Filadora?. Aleshores, quin renou! quina cridoria! quin rebombori! Quan va tocar per tercera vegada, tota la casa estava plena de gent de la rodalia. Fins els carboners van entrar en aquell menjador tan ample, i aleshores atape?t d'una alegria boja.
-Noi, en saps... per�� molt... i mai he sentit cap cego que toqu��s com tu... en bona f��!- deia el pare, palplantat.
-Tamb��'n sabreu vos agafant l'arc i fent-lo anar amunt i avall com una serra; veureu!
El pare, agenollat, feu lliscar l'arquet damunt les cordes i el seu fill les anava petjant contra el negre batidor, a l'ensems que inclinava el viol�� d'un cant�� a l'altre fent-lo brandar com una barca, i amb aquests moviments el viol�� destriava una harmoniosa can?�� popular que'ls arrib�� al cor. Quan el pare finia, tota la casa tremolava.
-Ara jo,- feu sa mare, engelosida.
M��s crits i rialles i una altra veu que deia:
-Ara jo.- Aquest cop era la filla de can Segimon que s'agenoll�� davant d'en Joan i feu mormolar el bord�� amb veu reptadora i feu xisclar la prima. Al violinista va encisar-lo aquell somriure plaent d'una gemada, galant fadrina de vint anys. -Quina dona m��s ing��nua!- pensa en Joan esguardant-la, mentres ella exclama riallera:
Ma! Quina mena de musica!... ��s ben d'all��, eh?
-Sembla un passarell!...
-Es molt saberut el vostre noi, Ciana- afeg�� la Remei, filla d'en Segimon, -aquella noia jove, fornida i escarramassera, que duia al seu pare tulit d'un cant�� a l'altre, com si fos una criatura, i feia recular el brau de la vacada, i reptava, esporuguint-los, els mossos que l'havien vist n��ixer.
En Joan va anar-se'n cap a la seva cambra. All�� rest�� una galant estona amb les seves idees. No podia treure's del pensament aquella noia rossa, colrada, sanitosa i frescal... i tant ing��nua. Ses mirades, ses positures i ses rialles tenien una espontane?tat que'l corprenia i que per contrast li port�� a la mem��ria aquelles altres dones, perfumades, reblertes de menes d'agen?aments, que havia vist pels salons esguardant amb mirades assajades davant el mirall. Tot pensant en aquella noia formosa, vestida nom��s que per tapar-se, pentinada perque'ls cabells no li voleiessin i amb cotilla per seguir l'habitud, va exclamar movent tristament la testa:
-Quina difer��ncia amb la dona de ciutat! que si no t�� color es pinta, si no t�� cabells se'n posa, si ��s grossa s'aprima i si t�� les dents lletges no riu! I si aquest fingiment s'acab��s amb la mat��ria! Per�� els pitjors artificis els porta a l'��nima.
-Que no tocarem m��s el viol��, senyor Joan?- feu la veu de la filla de'n Segimon. El violinista va redre?ar-se de sobte i respongu�� sense obrir la porta de l'estada:
-No, avui prou... estic tant cansat del viatge!
l torn�� a quedar-se amb els seus pensaments que li feien veure la felicitat que'l voltaria un cop mullerat amb la Remei, la dona ing��nua que ell inconscientment cercava.
Aquella nit, una fosca fer��stega i basardosa ho colgava tot. En sa immensa abra?ada s'extenia la suau cant��ria dels grills, torbada pels t��tils feixucs i les granotes que vetllaven all�� que s��n miralls de l'estelada en les nits clares. El pastor tenia calor i s'en anava cap el gorg Blau a refrescar-se. En Joan va seguir-lo atiat pel desig de rebre una impressi�� de bellesa en aquell lloc on les aig��es, nit i dia, pentinen les herbes pregones i poleixen les pedres que arrenca la pluja de les muntanyes pr��ximes.
Ja hi s��n, al gorg Blau. El pastor camina endavant, separant les mates que li esgarrapen les calces de vellut apeda?ades i llardoses. En Joan el segueix temer��s dient mots ir��nics, que fan riure al pastor, qui no's tapa la cara perqu�� la fosca ja se'n capt��, colgant-ho tot: el gorg que medita, el riu que mormola i les muntanyes que dormen.
Ja ��s nuu el pastor. Quina impressi�� fa aquell home for?ut i blanquin��s, perdent-se en la negror de l'aigua que remou...
-Sembleu Adam en el parad��s!- exclam�� el violinista, i sa imaginaci�� va endinzar-se segles enll�� fins arribar al primer home. -Quan Adam obr�� els ulls per primera volta,