Un tros de paper | Page 4

amb un nyanyo al front, quan ne surt més barato.
X. (Robert Robert)

EL PASSEIG DE GRàCIA
I
La Barcelona alegre, ociosa, la Barcelona movedissa, no la busquin sinó al Passeig de Gràcia, i ara més que mai d'en?à de l'ensanche, ?malviatge la paraula!
El passeig de Gràcia és més passeig que la Rambla, perquè és molt més ample; perquè té vistes més dilatades i amenes; perquè els edificis ara comencen a vorejar-lo. No recorden, com els de la Rambla, el càstig del treball i la codícia de la industria, sinó el grat descans, el benestar, la riquesa, el luxo.
Per allí s'esplaia el cor veient les temptatives artístiques de les fatxades, sisquera no sempre el bon gust hagi inspirat a l'arquitecte: els ulls no es troben mai tra?dorament ofesos per un carreró asquerós com el de detràs del Correu ni l'arc de Trentaclaus.
No es desvaneix el plaer de la contemplació amb les reflexions que inspiren vint perruquers que amb sos grans rètols, sos fanals il·luminats, sos aparadors, sos cartells i ses cues penjades, fan meditar en els afanys de lloguer, la contribució, els aliments i el vestit, i qui diu perruquers diu sastres, guanters, cafeters i tota aquella gent que viu del que guanya, treballant per for?a.
El passeig de Gràcia ens ofereix a la vista el mig cèrcol de muntanyes guardant un pla deliciós, ara cobert de blat verd i roselles, ara daurat pel brillant rostoll. En tot son àmbit no s'hi veu ningú que sembli estar-hi per for?a, sinó al contrari, per acte propi de voler, encaminat a proporcionar un goig.
Gent que va, gent que ve, gent que va i ve, ningú porta en son aspecte les senyals d'agitació for?osa que regna en la ciutat. El corredor va tan a poc a poc con l'hisendat; l'estudiant no es recorda dels llibres; el malalt se sent aliviat per lo sa de l'aire i el panorama que el rodeja.
?Que diguin el que vulguin, no hi ha com el passeig de Gràcia!
A l'hivern se va de tarda al passeig de Gràcia.
A l'estiu, dematí i vespre, es va al passeig de Gràcia.
Per anar al numerosos poblets dels voltants, s'aprofita, sempre que es pot, la proporció de passar pel passeig de Gràcia.
A tot foraster se li pregunta: -?Ja ha vist el passeig de Gràcia?
II
L'animació del passeig de Gràcia, a l'estiu, comen?a amb el dia.
Abans que els òmnibus vagin i vinguen, ja hi transita gran munió de jornalers, que amb pas lleuger, àgils de cames i sans de color, s'encaminen a Barcelona, amb el gec al coll (si en porten) i l'esmorzar embolicat en un mocador de quadros blaus.
Al mateix temps baixa, amb ells, gent que vénen a vendre pollastres, forcs d'alls i cebes, pebrots i tomàtecs, esbergínies i ous i fruites.
Al sortir el sol, varia, no minva, el gènero de transitants, que allavors, per lo general, no van de Gràcia a Barcelona, sinó de Barcelona a Gràcia. Són gent que tenen la família a la vila, a Sant Gervasi, al Putxet i a Vallcarca, que havent anat a fora per passar l'estiu més tranquils, no paren mai d'entrar i sortir i al cap de tres mesos han viatjat més que si haguessen anat i vingut d'Amèrica.
Aquest moviment dura fins a la for?a del calor, en què baixa un poc, mes no cessa, puix són moltes les persones que, per motius que deuen ser molt poderosos, se'n van amb el pic del sol a dinar a algun siti a on, per arribar-hi, per for?a es té de travessar el passeig de Gràcia; de modo que tot se torna òmnibus, centrals, cotxes, crits de calessers, xurriacades, pols i gatzara dels joves ferms, que se'n pugen a dalt, sota la vela, a on se torren baix el pretext de què allí hi corre millor l'aire.
Els diumenges és més animat el quadro.
Molt de matí acut un extraordinari número de persones als concerts de Clavé; altres van a pendre xacolata als altres jardins; altres amb xefla cap a alguna font; perquè ja és sabut que certa gent per per beure molt vi necessita estar ben a prop d'un doll d'aigua.
Hi ha famílies de menestrals que, guanyant pocs diners, no poden gosar de cap diversió. Mes se resignen amb la seva sort: no així cada diumenge poden anar a pendre xacolata al passeig de Gràcia.
Així s'explica, en part, com en una nació s'eternisen les tiranies.
?Com ha de ser esclau un poble a on la majoria es creu quasi feli? si els diumenges pot beure vi o pendre xacolata?
Ja n'hi poden fer de l'al?ada d'un campanar a aquesta majoria: mentres no li prohibesquen mastegar cigrons torrats en xicra o traguejar infusió de campetxo cada vuit dies, sempre dirà:
-Ara és un gust: les coses sembla que van bé.
III
A les tardes de dijous d'hivern, per espai de dues o tres hores, la Barcelona jove, la Barcelona elegant i